L'hora de la veritat

Un relat de: Àfrika Winslet

Un dia el dubte va planar sobre la seva pell
amenaçant amb tatuar-se en vermell foc
i burlar-se'n d'ella per sempre.
Un dia els ulls van detenir-se un moment
i van engrandir-se tan sols una mica,
suficient com per entreveure el gest.
Un dia va formular-se la gran pregunta
i no va obtenir resposta immediatament;
la copa caié de les mans i el soroll tallà l'aire
i partí el seu món en tres...
només en un terç volia seguir creient-se la mentida.

Comentaris

  • gypsy | 22-05-2007 | Valoració: 10

    retrat d'un instant, d'aquells que ens marquen per bé o per mal, transmets amb precisió el que representa pel protagonista. Angoixant, molt visual i trencador.

    gypsy

  • ginebre | 20-05-2007

    amb poques línies has creat una imatge molt visual: l'instant que s'atura un moment, la certesa encèn el llum i rellisca de les mans el recipient de la ilusió. pel terra tot escampat. els peus encara esquitxats. és l'hora de la veritat.
    Em molt poques paraules has explicat un moment de gran intensitat. M'ha agradat molt aquest petit relat.
    Gràcies!!

  • Sol_ixent | 18-05-2007

    Hola noia!!!
    Crec que feia molt que no em passava pel teu "raconet"... si que he anat seguint-te pel fòrum i tal, però comentar-te, fa molt que no ho feia!
    Veig que ja t'acostes a la "temible" xifra del 100... Faràs alguna cosa especial o què?
    El teu poema, m'agrada molt perquè està -com sempre- ben escrit, però... jo sóc una mica limitada i no l'acabo d'entendre...
    Pel que fa a mi, la veritat és que fa dies que no publico res, no sé, però la inspiració m'ha abandonat i entre la feina de la uni i tot, no tinc massa temps!

    Per cert, una petita "correcció"

    "Un dia els ulls van detenir-se un moment"--> Millor: "Un dia els ulls van aturar-se un moment"(diria que detenir-se en català no es diu...)

    * Ah! Enhorabona per la teva participació en "Els Atzurs" i el llibre de poesia eròtica (jo tb hi suto, jejeje) i el "10x10" microrelats, estàs en ratxa, mossa!

    Petunets relataires! ;-)

  • veritats o mentides ?... o cap de les dues?[Ofensiu]
    Elbereth | 17-05-2007 | Valoració: 10

    El teu poema és molt bo. M'ha agradat moltíssim. L'hora de la veritat és potser aquella en la que ens posem a prova per veure quines mentides que nosaltres mateixos ens hem construit, ens les acabem creient. L'escenificació del poema és sublim, sincerament. El dubte planeja i sembla voler-se fer visible en qualsevol gest innocent. La copa que cau trenca molt més que el vidre, trenca el món en tres: la veritat, la mentida i el dubte. La decisió està a la mà de cadascú.

    M'ha agradat molt!!

  • provocador[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 17-05-2007 | Valoració: 10

    És un poema intimista i subtil en el fons, harmoniós en la forma, tancat amb decisió. També -és curiós- em provoca la temptació de versionar-lo, com li ha passat al senyor Foster.

  • indefinida | 16-05-2007 | Valoració: 10

    Sort que només un terç se la vol creure. M'ha agradat molt.


    Salut!

  • indefinida | 16-05-2007 | Valoració: 10

    Sort que només un terç se la vol creure. M'ha agradat molt.


    Salut!

  • Estructura...[Ofensiu]
    foster | 16-05-2007

    Segons l'estructura principal del teu poema, la cosa queda així:

    "Un dia el dubte va planar sobre la seva pell
    Un dia els ulls van detenir-se un moment
    Un dia va formular-se la gran pregunta
    i no va obtenir resposta immediatament;
    només en un terç volia seguir creient-se la mentida.


    Contundent, clar d'expressió i alhora ambigu de sentit, privat i íntim.
    Era només una prova, però m'agrada.

    foster

  • Yuna | 16-05-2007 | Valoració: 10

    És molt maco, l'hora de la veritat, és en tots els àmbits de la vida, un dels pitjors moments de desconcert, canvis i ressorgís !!


    Petons

    Txell

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Frida/Núria | 15-05-2007 | Valoració: 9

    sobretot pel terç del final.
    Fins dijousssss

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

830 Comentaris

138402 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.