Diuen que el nostre amor és impossible...

Un relat de: Àfrika Winslet

Envejo de tu la calma,
la serenor que traspues
per cada porus, de cada plec.

Envejo de tu la versatilitat,
el poder de camuflar tot allò
que alguna vegada he sofert.

Envejo cada dia i cada nit que no hi ets
perquè penso que estàs en millors mans
i em torno boja, buscant-te...

Envejo cada segon i cada minut que et veig
i no puc més que trobar-te tan perfecte
no sent de la meva sang, tocant-te...

Repico i remoc, remoc i repico,
i esborro i em perdo i et nego amb el cap.
On t'has amagat durant tot aquest temps
en què he viscut i mort anhelant-te?

No dormo envejant de tu
la brevetat amb què em torbes,
l'eternitat dels teus mots.

Acluco els ulls i em trobo observant-te,
resseguint cada vocal, cada corba, cada revolt
que em porta a seguir, sense esma, rimant-te.

Giragonses que dibuixes amb la cua del teus versos,
imatges que descrius i que em trobo evocant,
el salt de línia em pausa i m'anima a seguir voltant
per la teva atraient sinceritat, cau de lletres.

I envejo de tu l'harmonia
amb què em dius que m'estimes,
i et disparo un punt i a part.

(Pel forat raja només bellesa)

Sóc l'assassí del final que em provoques
quan em fan por les teves veritats.


Comentaris

  • llegeixo i llegeixo[Ofensiu]
    an_na | 22-12-2009

    llegeixo i llegeixo i els teus poemes estan plens de sentiments.. un cop més: m'encantenn!!

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • 6 versos[Ofensiu]
    Gica Casamare | 08-08-2007

    "Repico i remoc, remoc i repico,
    i esborro i em perdo i et nego amb el cap.
    On t'has amagat durant tot aquest temps
    en què he viscut i mort anhelant-te?

    No dormo envejant de tu
    la brevetat amb què em torbes,(...)"

    Impressionant, Àfrika...

    PS: essent amic del Joan vaig excoltar-vos observant al Festus.

  • Els amors impossibles mai s'obliden[Ofensiu]
    angie | 15-07-2007

    Ai, Afrika, quin poemàs!. Me l'he llegit un munt de cops aquests darrers dies, t'ho confesso. Torba i relaxa alhora. Em sembla tota una declaració d'amor vers la poesia : el poeta ofegat en aquest amor, suicidant-se entre els versos, sabent que aquests el salvaran... (una interpretació molt visual i totalment subjectiva).
    En destaco els versos finals :

    I envejo de tu l'harmonia
    amb què em dius que m'estimes,
    i et disparo un punt i a part.

    (Pel forat raja només bellesa)

    Sóc l'assassí del final que em provoques
    quan em fan por les teves veritats.

    Realment molt brossià, molt visual, però amb la mà i el cor de la winslet!.

    Excel.lent, guapa!

    Et cito uns versos becquerians de memòria :

    No digais que agotado su tesoro,
    de asuntos falta enmudeció la lira,
    podrá no haber poetas,
    pero siempre habrá poesía.

    I jo afegeixo, si sempre hi haurà poesia, serà perquè hi ha qui la reconeix i qui l'estima en silenci, amor impossible...

    petons

    angie

  • Àfrika[Ofensiu]
    gypsy | 04-07-2007 | Valoració: 10

    m'encanta el teu poema perquè sí, perquè tu ets tu i perquè escrius com escrius i m'arribes a l'ànima!!.

    Petonss.

  • Oh tu, el meu amor impossible...hehe[Ofensiu]
    foster | 28-06-2007

    Diuen -algú, ningú en concret, hom diu, no importa qui ho diu- que el nostre amor és impossible. L'amor entre qui i qui? Doncs, ni més ni menys, que entre el poeta i la poesia, la poesia ideal, perfecta i, per això mateix impossible, inaccessible. Però…i aquí l'interessant del plantejament -nucli i debat de la poesia contemporània- resulta que el mateix poeta veu en la poesia i només en ella, en el treball i la insistència, en la recerca de nous mots, formes i estructures, l'únic camí per, si no assolir aquest ideal complet, si aprofundir en el seu misteri, conèixer-la i, així, poder, amb el temps i l'esforç, anar-s'hi apropant.
    Un tema simple i, alhora, decisiu per compendre el veritable sentit d'escriure: un camí sense final, on és el camí el que importa i el que en conté l'essència.
    Així doncs, lluny del que semblava inicialment, el poeta sí té el poder d'exprèmer al màxim la poesia, els versos, per extreure'n tota la bellesa possible; és ell qui, en el fons, dóna o no sentit al poema, ell l'únic que pot posar el punt i a part a l'última estrofa, el final assassí que, en un moment donat, mata per por a les dures i difícils veritats que sorgeixen en la recerca, en el camí…
    D'aquí el sentiment paradoxal de frustració i gaudi, de lluita contracorrent…d'una lluita i una batalla però, que duen, indestriable, la bellesa, la felicitat dels mots bells i aconseguits, els propers ja als ideals.
    Potser en el pròxim, potser en el pròxim…és el que cal pensar -es diu el poeta-, i això tu demostres tenir-ho molt clar.
    Per acabar, diria que el teu amor -poetessa- amb la poesia no és, ni de bon tros, impossible. Al contrari, el veig per sempre, cada vegada més ple i feliç, més acomplert i en dues direccions: tu fent cada vegada millors poemes, i la poesia oferint-te cada vegada més arguments i inspiració.
    Més felicitats!
    (Per cert, si el teu poema l'ha inspirat un poema concret i "perfecte", "ideal", m'agradaria saber quin és…si vols, es clar).

    petons
    foster

  • Ei, xicona! (Comentari no gens habitual)[Ofensiu]
    rnbonet | 26-06-2007

    Et supose gaudint i "involucran-te" -que la Moreneta no ho consenteixa!- en la ciutat de la "rITA" -LO QUE SE DA NO SE QUITA- i també en la de CAMPS, envoltada d'aigua pel blanc i per l'atzur -pel blanc de les Ciències i pel blau de l'Amèrica i la senyera 'provinciana'-.
    Sí, el sol, la llum mediterrània, alguns menjars... poden trasportar-te als llocs feliços que NO TORNARAN. Veuràs també, si només fas uns volts, bestieses urbanístiques... Però, xicona, res! Ací, uns quants, continuarem fent la punyeta quan calga i on calga... ( Un exemple actual: això de les mosques colloneres que no deixen descansar ...)
    Bon retorn i bona arribada!
    Salut i rebolica!


Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

830 Comentaris

139247 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.