Mirall de mi

és molt molt bo!

"L'eternitat és quelcom
que només té nou lletres...

Podria oblidar-te, sí,
al·legant qualsevol mitja veritat
que em retornés la fortalesa
i la llibertat compromesa
a tenir-te i tenir-me; "

Em quedo, si m'ho permets, amb aquest trosset.

Directe, ben estructurat, punyent. Amb dolça rancúnica, amb nostàlgia odiosa.

Gràcies per aquestes embranzides mirant el futur amb somriures -reflectits o no- quan una llegeix els teus versos.

No hi ha gàbia, i tanmateix triar la difícil i no sempre engrescadora companyia, la rutina, somriures a cantonades on ens donem de tant en tant l'esquena, sofàs, fotografies velles...
Decidir per un futur on no hi un esguard enrera que ens retorna la imatge d'una soledat immutable, aquest abisme de llibertat que hem deicidit burlar pel refugi dels somriures que hem descobert en un mirall on, potser, només potser, capturem la imatge que ha deixat, en el baf calent i protector de cada matí, el qui ens ha precedit.
Aleshores posem la nostra imatge al mirall per completar l'evanescent ombra de l'objecte del nostre amor. I fabriquem un somriure.
gràcies per dedicar-nos-el també a noslatres.
franz

Final esperançador; sempre cal deixar una porta oberta pel que pugui succeir.

Gràcies pels teus versos, d.

(Jo també sóc de les comarques de Tarragona... Encara hi visc)

el teu poema. És contundent i fa reflexions profundes envers la situació que descrius. És bonica la idea de que mai es tanqui una porta amb clau, per ningú.
Hi destacaria aquests versos, que m'han agradat especialment:
"Podria oblidar-te, sí,
al·legant qualsevol mitja veritat
que em retornés la fortalesa
i la llibertat compromesa
a tenir-te i tenir-me;
i en una mostra més d'hipocresia
somriure't en la cantonada
en què ens vam donar l'esquena."
Una abraçada

Molt bonic el teu comentari al Fòrum, però... encara no 'has respost el mail!!

digues quelcom..

julià.

i encara no em vols vendre el teu pensament per dos cèntims?

julià.

Que m'ha agradat força, Afrika!. Res acaba del tot, perquè el final d'alguna cosa sempre és negatiu (ho deien en una peli del T.Cruise, "Coctail", jeje) però dóna pas al començament d'una altra que podem afrontar amb una lliçó més apresa de nosaltres mateixos.
Hi ha versos intensos com els que parlen del passat i la soledat, que trobo molt filosòfics i no per això desencanten, ben al contrari, mostren la maduresa del jo poètic alhora de mirar-se al mirall.

Un plaer tornar-te a llegir, bonica!. Ja feia dies que volia venir a tafanejar, però no estic gaire inspirada ni en escriure ni en comentar : el meu mirall està una mica entelat, jejeje

Petons clars i catalans!

feia força que no et llegia, encara m'agrada el teu estil és bastant directe, enganxa.
segueix així!

Imagino que saps que fa un temps que et segueixo les lletres, però aquesta poesia m'ha impulsat a registrar-me i deixar per sempre el comentari.
D'alguna manera, m'has transmès l'esperança que res s'acaba quan dius Adéu. Al contrari, que sempre hi ha coses positives a partir d'aquell moment.
El record perviurà sempre, i les maletes al racó també. Fins i tot, la porta que creus haver tancat queda entreoberta i el pany està espatllat.
Però es pot seguir endavant.

Podria viure sense tu,
el món seguiria girant
cada vegada més de pressa
i jo caminant convençuda
per la mateixa ciutat
en què tal dia em besares.

No moriria pas
ni jo ni l'amor ni els records,
cada cop semblarien més llunyans
fins apagar-se del tot les brases
de la nostra foguera.
Aquestes paraules m'han captivat.

Petons, Àfrika!

evocat un munt de sensacions...té molta força el teu relat, colpeja i acaricia alhora, he trobat frases contundents, genials...de bona poesia.


L'eternitat és quelcom
que només té nou lletres...

El passat és caure en l'abisme
de la soledat immutable,
viure estancada en l'inesborrable
i cruel llit del no despertar.

Realment, fantàstic. 1abraçada. ESPIRAL.


P.D: per cert, feia dies que no llegia res teu, què potser no hi eres?...en tot cas...me'n alegro de trobar-te i llegir-te de nou.