Mirall de mi

Un relat de: Àfrika Winslet

Podria viure sense tu,
el món seguiria girant
cada vegada més de pressa
i jo caminant convençuda
per la mateixa ciutat
en què tal dia em besares.

No moriria pas
ni jo ni l'amor ni els records,
cada cop semblarien més llunyans
fins apagar-se del tot les brases
de la nostra foguera.

L'eternitat és quelcom
que només té nou lletres...

Podria oblidar-te, sí,
al·legant qualsevol mitja veritat
que em retornés la fortalesa
i la llibertat compromesa
a tenir-te i tenir-me;
i en una mostra més d'hipocresia
somriure't en la cantonada
en què ens vam donar l'esquena.

No seguiria al sofà
contemplant la fotografia vella
i, amb la mà estesa,
imaginant-te donant calor.

El passat és caure en l'abisme
de la soledat immutable,
viure estancada en l'inesborrable
i cruel llit del no despertar.

I el futur...
el futur seguiria brillant
al fons del passadís on resten
encara avui
les teves maletes.

La porta no és tancada amb clau
ni per tu ni per mi.

El present immediat és sorpresa.

Però potser el que em fa més feliç
i, ho sé, més lliure,
és saber que malgrat no tenir gàbia
no vull sortir...

Al mirall sempre hi ha un somriure.

Comentaris

  • uau, senyoreta Wins![Ofensiu]
    Perestroika | 09-07-2009

    és molt molt bo!

    "L'eternitat és quelcom
    que només té nou lletres...

    Podria oblidar-te, sí,
    al·legant qualsevol mitja veritat
    que em retornés la fortalesa
    i la llibertat compromesa
    a tenir-te i tenir-me; "

    Em quedo, si m'ho permets, amb aquest trosset.

    Directe, ben estructurat, punyent. Amb dolça rancúnica, amb nostàlgia odiosa.

    Gràcies per aquestes embranzides mirant el futur amb somriures -reflectits o no- quan una llegeix els teus versos.

  • l'abisme de la soledat immutable[Ofensiu]
    franz appa | 19-04-2008

    No hi ha gàbia, i tanmateix triar la difícil i no sempre engrescadora companyia, la rutina, somriures a cantonades on ens donem de tant en tant l'esquena, sofàs, fotografies velles...
    Decidir per un futur on no hi un esguard enrera que ens retorna la imatge d'una soledat immutable, aquest abisme de llibertat que hem deicidit burlar pel refugi dels somriures que hem descobert en un mirall on, potser, només potser, capturem la imatge que ha deixat, en el baf calent i protector de cada matí, el qui ens ha precedit.
    Aleshores posem la nostra imatge al mirall per completar l'evanescent ombra de l'objecte del nostre amor. I fabriquem un somriure.
    gràcies per dedicar-nos-el també a noslatres.
    franz

  • Al mirall sempre hi ha un somriure...[Ofensiu]
    deòmises | 09-04-2008 | Valoració: 10

    Final esperançador; sempre cal deixar una porta oberta pel que pugui succeir.

    Gràcies pels teus versos, d.

    (Jo també sóc de les comarques de Tarragona... Encara hi visc)

  • Té força...[Ofensiu]
    Gess Artré | 16-02-2008 | Valoració: 10

    el teu poema. És contundent i fa reflexions profundes envers la situació que descrius. És bonica la idea de que mai es tanqui una porta amb clau, per ningú.
    Hi destacaria aquests versos, que m'han agradat especialment:
    "Podria oblidar-te, sí,
    al·legant qualsevol mitja veritat
    que em retornés la fortalesa
    i la llibertat compromesa
    a tenir-te i tenir-me;
    i en una mostra més d'hipocresia
    somriure't en la cantonada
    en què ens vam donar l'esquena."
    Una abraçada

  • B. Julià | 11-02-2008



    Molt bonic el teu comentari al Fòrum, però... encara no 'has respost el mail!!

    digues quelcom..

    julià.

  • B. Julià | 10-02-2008


    i encara no em vols vendre el teu pensament per dos cèntims?

    julià.

  • Més vides en el reflex del mirall...[Ofensiu]
    angie | 27-10-2007

    Que m'ha agradat força, Afrika!. Res acaba del tot, perquè el final d'alguna cosa sempre és negatiu (ho deien en una peli del T.Cruise, "Coctail", jeje) però dóna pas al començament d'una altra que podem afrontar amb una lliçó més apresa de nosaltres mateixos.
    Hi ha versos intensos com els que parlen del passat i la soledat, que trobo molt filosòfics i no per això desencanten, ben al contrari, mostren la maduresa del jo poètic alhora de mirar-se al mirall.

    Un plaer tornar-te a llegir, bonica!. Ja feia dies que volia venir a tafanejar, però no estic gaire inspirada ni en escriure ni en comentar : el meu mirall està una mica entelat, jejeje

    Petons clars i catalans!

  • amelie | 20-10-2007 | Valoració: 10

    feia força que no et llegia, encara m'agrada el teu estil és bastant directe, enganxa.
    segueix així!

  • Transmets força[Ofensiu]
    danielillu | 05-10-2007 | Valoració: 10

    Imagino que saps que fa un temps que et segueixo les lletres, però aquesta poesia m'ha impulsat a registrar-me i deixar per sempre el comentari.
    D'alguna manera, m'has transmès l'esperança que res s'acaba quan dius Adéu. Al contrari, que sempre hi ha coses positives a partir d'aquell moment.
    El record perviurà sempre, i les maletes al racó també. Fins i tot, la porta que creus haver tancat queda entreoberta i el pany està espatllat.
    Però es pot seguir endavant.

    Podria viure sense tu,
    el món seguiria girant
    cada vegada més de pressa
    i jo caminant convençuda
    per la mateixa ciutat
    en què tal dia em besares.

    No moriria pas
    ni jo ni l'amor ni els records,
    cada cop semblarien més llunyans
    fins apagar-se del tot les brases
    de la nostra foguera.

    Aquestes paraules m'han captivat.

    Petons, Àfrika!

  • M'ha...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 01-10-2007 | Valoració: 10

    evocat un munt de sensacions...té molta força el teu relat, colpeja i acaricia alhora, he trobat frases contundents, genials...de bona poesia.


    L'eternitat és quelcom
    que només té nou lletres...

    El passat és caure en l'abisme
    de la soledat immutable,
    viure estancada en l'inesborrable
    i cruel llit del no despertar.

    Realment, fantàstic. 1abraçada. ESPIRAL.


    P.D: per cert, feia dies que no llegia res teu, què potser no hi eres?...en tot cas...me'n alegro de trobar-te i llegir-te de nou.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

830 Comentaris

133491 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.