Desnivell

Crítica per un poema que no m'ha semblat, en absolut, eròtic.

Els primers versos ens dibuixen la imatge d'una nena que juga amb un adult. Com que, teòricament, es tracta de poesia eròtica, m'hi esforço per pensar en una noia/dona que juga amb el seu amant . Una interpretació forçada però continuem....

Els tres versos següents són, senzillament, incomprensibles. Forçant la màquina i buscant desesperadament alguna interpretació eròtica al text, intento imaginar l'alzina com un símbol falic. El darrer d'aquest tres versos, "imant d'un cos gegant" sembla corroborar aquesta improbable metàfora.

Arribem al grup de versos més críptics del poema. Els sospir que esclaten sota el melic pot semblar una mena de rebuscada al·legoria del sexe oral. Però, en tot cas, resulta tot massa complicat, massa disfressat, com si estiguesim parlant d'una activitat gairebé delictiva.

A partir d'aquest punt el poema és perd, ja definitivament, en el misticisme més opac. Salts mortals entre parèntesis, precipicis, obscures referències a un cos ¿ masculí ?, les pedres del sud ( metàfora dels testicles ? ) .

S'ha dit que l'erotisme ha d'insinuar no ha de mostrar. D'acord.
Però no hem d'oblidar que l'erotisme ha de ser eròtic. I si les insinuacions són tan tangencials, tan difuminades i místiques, el text perd la seva principal raó de ser; que no és altre que la d'erotitzar al lector.

..