La foscor del costat més obscur

Un relat de: Àfrika Winslet

Enmiralla`m,
absorbeix la fugacitat de la nit
i pica'm l'ullet des de la finestra.

Sorprèn-me
despullant-te després d'haver quedat nu.

Pinta'm
de colors la mirada que s'aixopluga sota les celles.
Arrissa'm
amb el teu dit índex les pestanyes i les estrelles.
Perfila'm
i emmarca amb els teus braços aquest cos.

Dibuixa'm
amb els teus llavis mossegades per tots els racons.

Batega'm
el cor amb la mà ferma,
assenyala'm
el nord a sacsejades d'esma.

Embruixa'm...
si giravoltes i em desconcertes, et buscaré.
Enverina'm...
si m'esgarrapes per dintre et perseguiré.
Pessiga'm
i acaricia'm tota al mateix temps.

Clava'm
a la teva creu de fusta cremada
cerca'm
dins el cercle sota el meu melic.

Enmiralla'm de tu...

Enfosqueix-me la nit
que l'obscuritat s'ha fet de dia.

Comentaris

  • Lechatnoir.. | 08-07-2009

    Acabo de caure per aquest poema i m'ha recordat a un de meu que es diu 'Ara que dorma'

    Nat.

  • Bon final (segon comentari)[Ofensiu]
    deòmises | 25-04-2008

    Encara que la lectura no sóbliga...

    Gràcies pels teus versos (i per les paraules a la parada de RC, poques, ja ho sé, però...), d.

  • El públic femeni et felicita[Ofensiu]
    T. Cargol | 11-10-2007

    i connecta amb tu.
    Jo no veig foscor sinó transparència i llum. Som foscos per dins?
    Una d eels coses que més valoro de RC és que captes facetes que et permeten entendre més bé els altres, particularment els dones amb qui la realció pels de la meva època noe ra fàcil fora del fet hormonal.

  • Títol "cohet"[Ofensiu]
    angie | 04-10-2007

    Sí, mira, m'explico... aquest títol després de llegir el poema, és com si es volés escapar per un impuls a reacció, dels versos que segueixen. El poema brilla i crea ombres de diferents intensitats en aquesta foscor.
    M'hi agraden els imperatius, donen força a les imatges que trenes amb puntades d'artista.
    I els versos finals m'encanten (no tant els del melic, que és una imatge que no pillo : cercle sota el melic?)
    Bé, en conjunt, un poema marca Winslet, la qual cosa ja dóna garantia de qualitat.

    petons

    angie

  • Sol_ixent | 28-09-2007

    bones!!

    he estat un temps desconnectada de la vida relataire, però ja torno a ser aquí! en concret feia mesos que no repassava els últims relats dels "meus autors preferits", tot i que veig que tampoc han augmentat gaire...

    què dir-te d'aquest poema? que m'encanta, sobretot la frase: "despullant-te després d'haver quedat nu", la trobo genial, sublim i alhora, molt eròtica.

    una abraçada! :-)

  • Una llum constant[Ofensiu]
    Unaquimera | 22-09-2007 | Valoració: 10

    Quina alegria tornar a saber de tu, bonica! En llegir-te, el temps ha volat i m'he retrobat amb la força dels teus versos com qui coincideix afortunadament amb un amic del que volia saber fa dies...

    Continues creant amb els teus mots imatges de les que fan pessigolles, de les que deixen regust de llimona i de sal, és a dir, de les que provoquen set!

    T'envio una abraçada de tardor tot just estrenada, esperant que aquesta estació ens regali més coincidències,
    Unaquimera

  • ANEROL | 17-09-2007 | Valoració: 10

    l'imperatiu-petició a l'inici de cada estrofa remarques la força del poema i dels teus desitgos/necessitats. L'he trobat interessant, rellegint diverses vegades

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

830 Comentaris

139901 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.