Hi ha tantes maneres de... VIURE (dedicat a Salzburg)

Un relat de: Àfrika Winslet

Hi ha tantes maneres de viure…

Viure;
viure tan sols pel diàleg,
viure per una paraula
que com una ploma verge
t'acarona suaument les galtes.

Viure;
viure per un gran somriure,
un somriure regenerador,
un somriure únic, simple, dolç,
que desprèn la confiança que et mancava.

Viure;
viure per un gest, una mirada,
viure per unes nines estimades
que es fixen en vells finestrals.
Viure per unes nines com estrelles
que es miren, que es tenen,
que tornen i sempre se seguiran recordant.

Viure;
viure per un mot,
viure perquè ningú calla
i tothom parla i escolta.
Viure perquè les paraules omplen l'ànima
d'un alè càlid i ple d'esperança.

Viure;
viure per un lleu tambor que sona,
el d'un cor que s'estima i no s'atura.
Viure en companyia i recolzat quan decideixen
regalar un temps preuat a qui patia
i volia restar, encara, entre nosaltres.

Viure;
viure per la llibertat,
perquè queda la pròpia vida
abraçada, dia a dia, per uns braços,
uns sospirs, una llum massa intensa;
incomparable.

Viure;
viure per poder comprendre
allò que demanen que comprenguem nosaltres.

Viure adonant-nos que la imatge
que provoca el nostre somriure
és davant mateix dels nostres ulls.

Viure;
viure perquè mai és tard
per fer totes les coses projectades.
Viure perquè es creu que hi ha temps
per robar al dia a dia alguna estona
per conèixer-nos una mica,
a nosaltres, a la vida.

Tot plegat, viure i morir,
però vivint, sempre vivint, perseguint la vida.
Hi ha tantes maneres de viure
que el món és ple
d'il·lusions que caminen.

Comentaris

  • * la pròpia vida incomparable *[Ofensiu]
    kispar fidu | 17-03-2007

    eis guapa! com anem? com va això?

    (ostres! veig que et vas posar forta amb la Poesia Eròtica, eh! carai tu! a veure si hi ha sort!!! queda menys pel veredicte! jeje)

    Llegint la intro del poema; t'he fet casa i m'he passat abans pels seu germà gran; el de la Salz, a fer-hi un cop d'ull...

    Certament, has fet la "contraposició" del de la Mort... amb la Vida... Jugant amb moltes de les seves situacions: mots, mirades, silencis... i capgirant-les...

    tot i que, potser és estrany (i equivocat); però trobo que se n'extreu un mateix significat global dels dos... : aprofitar aquell instant que tens al davant; i projectar tot allò que desitges als teus dies... lluitar pel que vols...

    bé noieta, ens seguim veient per aquí!
    cuida't,
    Gemm@

  • Ei!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 15-03-2007

    L'has penjat al final!!!! Quina alegria! I moltíssimes gràcies per dedicar-me'l!

    Tanmateix, aquest poema tampoc podria existir sense el teu bon humor i el teu, n'estic segura, sempre present somriure.

    Ja vaig dir-te que em va semblar en el seu dia i continuo pensant que m'agrada moltíssim el positivisme que desprèn, les ganes de viure que destil·len cadascun dels mots.

    La meva més humil felicitació i, de nou, moltíssimes gràcies! Això si que és una bona injecció de vida!!

    Mil abraçadotes per tu, maca!!

    Salz.

  • Nota de l'autora:[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 15-03-2007

    Aquest és un poema dedicat a Salzburg, relataire del web i autora del 80% d'aquest poema ;)
    No podeu llegir aquest, doncs, sense llegir el poema predecessor Hi ha tantes maneres de morir...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

830 Comentaris

139843 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.