l'últim silenci

Un relat de: mar - montse assens

...
renunciaré a tu,

i en ales d'un desig confús
em deixaré portar,
per un mirall obert de bat a bat;

i miraré de reüll pluges passades,
i clavaré la mirada
als ulls blaus d'un mar serè,
que m'ofrena matisos
sens treva ni tempesta,
entre albades desertes
i crepuscles eixorcs d'anhels prohibits.

I dansaré en el cel impertèrrit
que penja d'un fil
lligat a una estrella,
on un vent suau l'acarona
per fer-lo gronxar
dins un raig de lluna.

Llavors,
buida d'amor, viuré...

i a l'epitafi d'aquesta història
com si fos l'últim silenci,
amb paraules suaus
gosaré escriure
que t'he estimat.

Comentaris

  • Simplement...[Ofensiu]
    bdjer | 24-04-2005 | Valoració: 10

    Genial! T'he llegit moltíssimes vegades Montse, però és allò que et quedes sense paraule si no saps que posar al comentari... Cada un dels teus versos deixa encandilat, són tan intensos, precisos i bonics... De debò que ets una krak!!! No deixis mai d'escriure, ets una mestra per tots nosaltres!!

    Per cert, un plaer tornar-te a veure al Palau St. Jordi, el concert va ser la ostia eh??? jeje ;)
    Molts petons (i gràcies per el teu comentari!!!)

    Bdjer

  • i com sempre...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-04-2005 | Valoració: 10

    et quedes amb tots nosaltres... amb un altre poema teu made in MAR... elegant, ric, poderosament literari... ple de metàfores noves amb regust de futur llenguatge... submergint-te en l´escena difuminada que apareix al final dels versos com una pinzellada mestra "gosaré escriure que t´he estimat"...
    preciós... felicitats...
    m´ha impressionat molt...
    un petó i una abraçada! MESTRA!!!!!!!!!!!!

  • Genial, Mar[Ofensiu]
    Carme Cabús | 24-03-2005

    Un poema preciós, Mar, com ja ens hi tens acostumats.
    M'ha esborronat i tot. Només com pot fer una gran poetessa.

    Fins sempre

  • ... gràcies a vosaltres...[Ofensiu]
    mar - montse assens | 24-03-2005

    gràcies a tots vosaltres pels comentaris tan meravellosos que m'heu posat.
    Són dos quarts de tres de la matinada i encara estic pencant amb el tema de les jornades poètiques i la trobada de relataires...
    i quan he obert el correu m'he quedat bocabadada de veure que el poema que vaig escriure abans d'ahir (i que quasi no he llegit..) ja estava publicat i a més tenia tots els vostres comentaris...
    gràcies, de tot cor... (me'ls he rellegit tres vegades)

    Nicte, gràcies. he vist que tu tb has penjat un poema preciós (ja t'enviaré un mail)
    Talassa, gràcies. m'agrada la teva expressió... collons!!! (t'enviaré un mail explicant-te la manera de posar enllaços.. i, sí, "gumets" és el blog d'un bon amic, i "brisalls de mar" és la meva petita aportació)
    conxa, gràcies. m'encanta que em comentis. un petó
    Grünewald , gràcies. encara no t'havia llegit, però he fet una pasada ràpida i ja hi tornaré (m'agrada el que he trobat)
    fill de les ombres, gràcies. a tu si que t'havia llegit, però encara no t'he comentat res per falta de temps... però ho faré
    ROSASP, gràcies. i no ets tu qui m'ha d'agrair els comentaris, doncs jo no sé posar-ne tan bonics com el teu. gràcies de tot cor.
    Vicenç, gràcies. això de : "denominació d'origen" ... és massa, i més venint d'un gran poeta com tu. :-) (i espero el teu mail...)
    Lavínia, gràcies. jo admiro els teus poemes i em quedo sense paraules quen llegeixo un comentari com el que m'has posat. un petó (ahh, encara m'estant mirant allò dels decorats..)

    equip de relatsencatala, gracies... per enllaçar els noms dels comentaristes a la seva pàgina...ÉS GENIAL (i per estar treballant fins tant tard...)

    una abraçada a tots

  • quina bellesa![Ofensiu]
    Lavínia | 23-03-2005

    vers a vers, rengle a rengle aquesta elegància i finura des de el cel impertèrrit/ que penja d'un fil lligat/ a una estrella fins a com si fos últim silenci,/ amb paraules suaus podré escriure
    És tot plegat, senzillament, una peça que podria qualificar-la de mestra.

    Un petó, Mar!!

  • Garantia de qualitat![Ofensiu]

    Els teus poemes, estimada mar (et dec algun mail, m'ho apunto), podrien anar timbrats amb "denominació d'origen". Els teus primers poemes eren d'alt nivell, però aquests últims tenen uns matisos, un ritme, una riquesa lèxica i un sentiment francament envejables. Enveja sana, per descomptat.

    Ja no sé com valorar-te, de debò.

    Ets clau a RC.

    Salut!!

    Vicenç

  • fantàstic...[Ofensiu]
    ROSASP | 23-03-2005 | Valoració: 10

    És difícil comentar aquest poema, et deixa una estona estabornit. Quelcom a dins et demana tornar-lo a llegir i amarar-te de la màgia de les seves paraules, que entren suaus i lleugeres i esdevenen un esclat de sensacions...
    M'ha agradat la forma, la musicalitat, la fragilitat barrejada amb la força del sentiments.

    PD.-Moltes gràcies pels teus comentaris, de tot cor.

    Una abraçada molt gran!


  • si aixo...[Ofensiu]
    fill de les ombres | 23-03-2005 | Valoració: 10

    "si aixo és la guerra, que no arribi la pau", si aixo és el silenci, no cal que arribin les paraules...

    no tinc la possibilitat de ser gaire assidu a relats pero el títol m'ha cridat l'atenció i descobrir-te m'ha alegrat la tarda.

    les teves paraules, tan plenes totes elles que alhora transmeten amb claredat senzilla la intensitat d'un sentiment trencat...

    et seguiré llegint, els 200 comentaris que portes són garantia de que amb pocs relats ets autora de culte d'aquesta pagina.



    per cert... la millor biografia que he llegit aquí, la més curta i a la vegada la més completa.
    pressento que puc aprendre molt de tu, gracies per no guardar-te les paraules.

  • i que vols que et digui ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 23-03-2005 | Valoració: 10


    no sé que dir-te però les teves paraules sempre m'arriben molt endins ...


    conxa

  • Thalassa | 23-03-2005

    Que bèstia, collons! és boníssim!

    Felicitats!

    Thalassa

    P.S.: un petó!

  • Val la pena renunciar per escriure això[Ofensiu]
    Grünewald | 23-03-2005 | Valoració: 9

    Renoi!! Això ha estat molt i molt bé. Es veu un nivell literari notable i una soltura poètica que fa somniar de veritat. Caram, val la pena renunciar al que sigui -i seguir tot un procés- si a la fi s'escriuen uns versos com aquests. Felicitats mar.

  • i crepuscles eixorcs d'anhels prohibits[Ofensiu]
    Nicte | 23-03-2005

    quin vers més meravellós Mar!!!

    Puc tenir moltes paraules
    per guixar-les en una llibreta
    de rodamón curiós i solitari.
    Puc jugar amb elles.
    i vestir-les amb robes
    daurades de melangia.
    I amb tot,
    ara,
    em manquen paraules,
    doncs,
    l'últim silenci ja ho ha dit tot.

    fins molt aviat bonica!

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: