L'autobus.

Un relat de: Marta Blanc
No puc evitar sentir atracció per a situacions extranyes, arriscades i provocatives. M'excita només pensar-hi.

Fa molta calor. Noto les meves cuixes com freguen entre sí amb el pas ràpid, sota la faldilla curta, que em corda just al melic. Amb els cabells recollits en una cua, i la brusa mig descordada, m'he enfilat a l'autobus per tornar cap a casa i m'he dirigit, com sempre, a última fila. L'autobús és a mitja capacitat, i quasi tothom a la part davantera. No he entès mai aquesta necessitat de ser davant de tot, en general, en la vida. L'emplaçament a l'autobus no deixa de ser-ne un reflex.

Al final de tot, en un dels extrems, un noi, guapo a simple vista. Se li han escapat els ulls cap a les meves cuixes un instant, al creuar les cames per introduïr-me en la filera i apropar-me a l'altre extrem. M'he despenjat la bossa, per deixar-la al seient i ha girat el cap, com qui no vol la cosa, per veure els meus pits, abraçats per un sostenidor blau clar de tela fina, en ajupir-me, evidentment, en un gest lleugerament exagerat. Just en asseure'm he fet una mirada al meu escot, que de ben segur ha interpretat com un gest de desaprovació a la seva mirada, el adonar-me que duia la brusa massa oberta. Però realment, jo estava pensant que aquell sostenidor m'apretava de tal manera que els pits em sobresortien, marcant la diferència a través de la subtil transparència de la camisa.

Passats uns minuts, autobus en marxa, i amb la meva imaginació ja a tota velocitat, he arribat a la conclusió que els gestos i sorolls que feia tota aquella estona aquell noi, no eren més que un subtil reclam per a que em fixés en ell i, alhora, pensés que no tenia cap interès en la meva persona. Així doncs, vista la seva actitut, he decidit provocar una situació que tan aviat podia ser excitant com desagradable, sense pensar-m'ho massa. He obert un llibre petit que duia a la bossa, una novel·la inquietant i poc interessant, que tenia aparcada, però en aquell moment m'ha servit d'excusa.
Amb gest d'abstracció per la lectura, he obert lleugerament les cames, arrepenjant el genoll de la cama més propera a ell, al respatller del seient de davant meu. La meva cuixa quedava exposada a la seva mirada i, de ben segur, encara que discretament, les meves calcetes, blanques.

De reüll veia com em mirava, descaradament, però segurament pensant que no el veia. Així que, tot llegint, he descordat un botó més de la brusa i he passat la mà per dins l'escot, rascantme suaument la clavícula, estratègicament per a que el sostenidor quedés vist, amb un dels meus pits desitjosos sobresortint.

He vist com es posava l'avantbraç a l'entrecuix, segurament per contenir l'erecció, i aleshores he fet un canvi brusc. M'he incorporat lleugerament, per arrepenjar la meva esquena a la finestra, i posar els peus sobre el seient del cantó, amb les cames doblegades, per arrepenjar el llibre als meus genolls. Les meves calcetes blanques, marcant la meva vulva, amb el pèl ben rasurat, l'enfocavent directament. L'he mirat, i m'ha tornat la mirada, amb mig somriure. Poc a poc, i rítmicament, una de les meves cames s'anava movent, obrint-se de tal manera que em fregaven els llavis de la vagina, tot movent-se la tela tibant de les calcetes.

Sense poder contenir el seu instint, ha desplegat les cames, i s'ha començat a fregar el penis amb una ma, per sobre els pantalons. No era possible llençar-me sobre seu, ni ell sobre meu, ja que ens haurien vist o sentit la resta dels viatgers, però tampoc podia acabar d'aquella manera. He deixat el llibre sobre la bossa, i he obert les cames deltot, apujant-me la faldilla, en un gest de plaer en notar la seva mirada, i li he mirat la mà, pressionant el seu penis. M'ha entès, i s'ha descortat els pantalons, n'ha abaixat la cremallera, i ha deixat sortir el penis, dur, i d'un tamany perfecte, ni massa gros, ni massa petit, recte i amb el gland ben marcat sota la seva pell sense circumcidar.

He pressionat la meva vulva amb les mans, mentre ell començava a fer-se una palla. I calenta com una mala cosa, he avançat la pelvis, perquè pogués veure com, amb les cames ben obertes, he decantat les calcetes i m'he introuït els dits. Primer suaument, amb la boca ben oberta, i poc a poc més rapid, i més rapid. La seva polla, rosada pel fregament, cada cop que abaixava la ma deixava vist el gland, mig descobert. He estirat la brusa cap aball, i he tret els meus pits per sobre el sostenidor. Ell feia una cara d'absolut plaer i estupefacció, quan amb una ma agafant-me un pit, he ajupit el cap per poder llepar-ne el mugró. L'he llepat, rellepat, i absorvit amb els llavis, fins que un orgasme ha recorregut el meu cos, calent, i les meves cuixes molles. En aquell moment, ell ha canviat de posició, deixant sortir una enorme escorreguda blanca, mentre es mossegava la samarreta, per a no ser sentit. Ha tacat el respatller, i la seva roba, i ha quedat extasiat, mirant-me, amb la polla vista, generant petits espasmes, pel plaer.

Hem arribat a la meva parada, m'he incorporat, recol·locant la meva faldilla, i cordant-me la brusa. I al passar pel seu cantó li he fet una carícia a la galta, amb els dits encara ben molls, mentre observava els seus ulls endormiscats i el seu penis endurit. “Bona tarda”.

Comentaris

  • Marta Blanc | 25-07-2018

    Moltes gràcies! Celebro molt que t'hagi agradat. Penso que la "perversió", el "morbo" , i la sexualitat explícita haurien de tenir un paper més rellevant en la literatura. No només una estúpida celebració del plaer, sinó poder convertir els desitjos més extranys i explícits en històries amb valor. Gràcies pel teu comentari!

  • Sobre rodes...[Ofensiu]
    Nil | 18-07-2018 | Valoració: 10

    Hola, El teu relat m'ha fet pensar en la meva experiència viscuda en un autocar de llarg recorregut cap a Itàlia. Vivència que vaig plasmar en el meu poema LIBIDO. Tot i que totes dues difereixen en moltes coses... Ambdues situacions estan marcades per una forta tensió i una gran dosi de sensualisme. El teu és un relat on és persegueix , a mesura que es desenvolupa l'escena, la provocació, l'excitació física i en acabat consumar l'acte sexual per mitjà d'una mútua masturbació. Per contra, en el meu poema el que preval és l'atracció per la bellesa, la sensualitat que desperta aquesta, el voler estar junts, per acabar, naturalment, sense empastifar, perquè no era aquest l'objectiu, acomplir fondre's en un de sol ser... Amor primaveral..
    El teu relat té el merit d'estar escrit amb gran precisió, on és descriu de forma magistral casa seqüència i sobretot on se'm fa difícil esbrinar si l'autor del relat és un home o una dona. Perquè has aconseguit ficar-te en la pell dels personatges amb gran coneixement de la psicologia de tots dos sexes. Enhorabona, bona feina, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: