Espionatge i orgasme

Un relat de: Marta Blanc
Al caminar per la vorera, capcot, de camí cap a casa, t'he vist. A fora era fosc, i tu t'emprovaves un bestit blau, de festa. Amb la persiana mig abaixada, i la cortina correguda, tu no em veies a mi, però jo a tu sí, perfectament.
T'has tret el vestit, descordant la cremallera, i l'has deixat caure a terra. En un segon he passat de veure com t'observaves, elegant, a admirar el teu cos nuu, només amb unes calcetes, molt fines i estretes, de color negre. Els pits et lluïen ferms, i preciosos, despullats. Te'ls has tocat, com si volguéssis saber que seguien al seu lloc, i has aixecat una cama, per arrepenjarla contra l'espatllera d'una cadira baixa.

M'he posat la ma dins els pantalons, i he deixat sortir la meva polla frisosa i erecta, amagada, i he començat a tocar-la, suaument. Tu, amb la cama esquerra aixecada, repassant les teves ungles pintades d'un color suau, seguies en la mateixa posició. La pell de les cuixes tibant, els pits pronunciant-se cap al buit, fregant lleugerament amb els mugrons la cama esquerra, i les calcetes deformades, entrant entre les teves natges, i estrenyen-te les ingles. He pogut veure com t'apretaven els llavis de la vulva, com si m'estiguéssin cridant.
M'he corregut dins els pantalons, admirant el teu cos, i la teva distracció. He marxat moll; tu encara no ho saps.

Comentaris

  • Marta Blanc | 19-03-2018

    No se quina part del text has oblidat llegir exactament jeje

  • Fantàstic[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-03-2018

    Una palla sense mans. Molt bé, molt bé. No passa gaire sovint.