Tremolors a l'oficina

Un relat de: Marck_Go
Quan sortia de l'oficina, ahir, el vaig sentir parlant amb l'Alex, amb una veu suau, que incitava a ser escoltava, ja que denotava amagar alguna cosa poc correcte.

- Cada dia igual, no ho puc evitar! Tan si es a la màquina de cafè, com a la fotocopiadora, o treballant... Amb aquestes faldilletes tant curtes, no hi ha qui es concentri! I quin parell de...

Vaig somriure afalagada, tot i que aquest tipus de comentaris em molesten. En Marc és un noi més jove que jo, guapo i simpàtic, tot i que tímid i molt discret. Venint d'ell, aquell comentari em va sorprendre tant com em va excitar. S'havia de referir a mi, sens dubte. Només som tres dones a la nostra planta. L'Anna no porta faldilles, mai, i la Glòria és a recepció, molt difícilment arriba fins a les nostres taules.

En Marc té la taula de treball just al meu cantó, separada pel passadís, que arriba fins a les màquines de fotocopiar, imprimir, i la cafetera. La seva mira cap a mi, i la meva, de perfil des del seu punt de vista, s'encara a la porta.

Així doncs, amb la sensació d'ahir present, avui he arribat d'hora, i ell ja hi era, com sempre. No m'atrau especialment, però el seu comentari em va provocar una reacció extranya. Tan extranya que, consicent o inconscientment, aquest matí he escollit unes calcetes blanques amb brodats, molt apretades, amb sostenidor a joc, i les mitges negres fins a mitja cuixa, en substitució dels pantis que sempre faig servir, sota el vestit de faldilla negre, amb botonera fins al coll. A l'entrar feia calor, o potser no tanta, i he descordat els botons escotant el vestit.
Com bé va dir, tinc un bon parell de... no ho negaré, i els escots em queden... com dir-ho? Prominents.
He notat com m'observava, de reüll, mentres me'l desordava, i he aprofitat per recollir els meus cabells amb una pinça de fusta i, com qui no vol la cosa, he passat la ma per dins l'escot per a recol·locar el tirant del sostenidor, de manera que es veiés, lleugerament.

Passada una estona, amb l'ambient més relaxat i un silenci trencat només pel tecleig i converses aïllades del altres treballadors, m'he dirigit a escanejar un document, molt a prop de la seva taula. Amb total normalitat, he col·locat el document, i he vist un paper que havia cagut fora la paperea del cantó. En ajupir-me a recolllir-lo, la faldilla ha quedat tibada, deixant entreveure la bora de la mitja d'una cama, i l'escot se m'ha obert cap aball. No tinc cap dubte que em mirava els pits, apretats pel sostenidor, com volent sortir. M'he incorporat, i amb el document ja ecanejat, he tornat cap a la meva taula, m'he inclinat per a apartar la cadira, amb la tela negra del meu vestit arrapant-se a mi, de ben segur insinuant la forma de les meves calcetes, i el seu brodat. M'he assegut, i tota jo tremolava. Ser conscient del que estava fent m'ha excitat tant com desconcertat. I sense cap evidència, estava segura que a ell li passava el mateix.

Pel meu cap han passat tota mena d'idees, des de fer-li un gest perquè m'acompanyés al menjador, fins a deixar-ho córrer tot i no fer més tonteries. Però entre pensament i pensament, m'he adonat que estava asseguda en direcció a la seva taula, amb les cames creuades, i les meves cuixes demanant guerra.
He desencreuat les cames, i a l'aixecar els braços per a desar un arxivador, les he obert, timidament. Des de la seva perspectiva, ell podia veure perfectament el final de les meves mitges, desembocant a la meva vulva, tapada per les calcetes blanques, apretades, i ben clares. En aquell moment l'he mirat fixament. Ell em mirava sencera, enrojolat, i s'ha intentat fer el distret. He mantingut la mirada, i me l'ha tornat.
Aleshores, inexplicablement, i amb els meus ulls fixes en els seus, m'he apujat la faldilla tant com he pogut, i ell s'ha arrepanjat, exhaust i inquiet, sense apartar la mirada. Amb les cames obertes, i la faldilla aixecada, he vist com s'acariciava el penis per sobre els pantalons, en un gest de contenir l'erecció. He descordat dos botons de l'escot, mirant cap als cantons per a no ser vista, i li he deixat veure el sostenidor, amb els meus mugrons excitats. Me'ls he tocat, mirant cap un altre cantó, i he seguit treballant, mantenint la posició, gaudint de la seva mirada.

De cop i volta ha entrat el director, i els dos hem recuperat la compostura. Amb l'escot cordat, i la faldilla al seu lloc, els deu minuts que ha estat allà donant instruccions no han servit per refredar-me.

A l'abandonar la sala, i amb la mirada d'en Marc nerviosa, com demanant-me que parés i alhora que no s'acabés mai, m'he posat dreta, donant-li l'esquena, he posat les mans sota la meva faldilla, i m'he abaixat les calcetes, poc a poc. La meva vulva rosada s'ha insinuat un breu instant, fins que la faldilla ha caigut, ocultant-la, i les calcetes m'han caigut als tormells. Les he recollit, i m'he apropat a ell.

Li he demanat, amb normalitat, si m'ajudava en una de les últimes gestions, i mentre li mostrava els arxius al seu ordinador, amb els pits fregantli l'espatlla, he abaixat la cremallea dels seus texans, i hi he introdït les meves calcetes humides. En acabar, he tornat a la taula, i he seguit treballant.

Ha restat perplex i hipnotitzat, amb el penis endurit sota les meves calcetes. Sé que és massa tímid per a intenar res més, i això em tranqulitza, de la mateixa manera que m'excita.

Comentaris

  • Comentaris[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-06-2018

    Millors els comentaris i respostes que el relat; que segueixi així, home.

  • Marck_Go | 04-06-2018

    Doncs tenia molt clar que anava dirigit a mi, com a autor, i estava perplex!! jaja
    M'alegro que el personantge del relat cobri vida més enllà del meu text jeje

  • Erotisme i Humor[Ofensiu]
    Jam Malson | 03-06-2018

    Kefas i Mark_Go, digueu-me que els vostres comentaris són una conya per endurir encara més l’ambient.

    La veritat és que el relat eròtic m'ha agradat (la situació és bona) i, a més a més, m’he fet un fart de riure amb el to dels vostres comentaris.

    Erotisme i Humor, una molt bona combinació.

    Tot de bon rotllo. Ara no us emprenyeu amb mi, d’acord?

  • kefas | 01-06-2018

    Marck_Go, la única noia que porta faldilles curtes i introdueix les teves calces per la bragueta del company de treball és la del relat, escrit en primera persona, i és a ella, naturalment, a qui em dirigeixo. Tinc clar que no tens cap mena de responsabilitat per les actuacions malèvoles de les teves criatures i  em sap greu que et sentis amenaçat. Ningú ho fa ni té dret a fer-ho. Pensa que en aquest món no hi ha cosa més seriosa que el sentit del humor.

  • Marck_Go | 31-05-2018

    Afegeixo: "persistència delictiva"? D'on has sortit tu?

  • Marck_Go | 31-05-2018

    Aquest comentari és en serio? Perquè jo hi veig una clara amenaça. És un relat. Pura ficció. Si jo hagués d'assumir consequències per tal cosa, no existiria el cinema, ni la literatura. Per descomptat ni la llibertat d'expressió.

    Imagino que et deus passar el dia fent comentaris aixi a relats sobre assassinats o infraccions de qualsevol tipus. No?

  • Riscos laborals[Ofensiu]
    kefas | 30-05-2018


    Ho sento, però la salut és el primer. Aquesta situació d’assetjament per raó de sexe que atempta contra la dignitat del treballador amb una intimidació descarnada, està recollida en el glossari de riscos laborals i cal denunciar-la. Addicionalment, el fet de treballar sense calces quan es porten faldilles curtes, amb el greuge afegit que, tot i estant xopes de ves a saber quins humors, es posen en contacte amb els òrgans reproductors de la part intimidada, constitueix clarament un atemptat contra la salut en el lloc de treball perquè pot ser causa de propagació de malalties que afecten al sistema reproductiu. En conseqüència, et prego que desisteixis d’aquesta malèvola actitud i t’atinguis a les conseqüències que la teva persistència delictiva et pot reportar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: