El vestidor.

Un relat de: Marta Blanc
Avui ha entrat al gimnàs, com cada dimarts. Amb el seu top verd i uns leggins negres que li transformen un cos preciós en desitjable. No he pogut evitar mirar-la fent exercici, jo col·locada estratègicament a la màquina del seu davant com per casualitat. El serrell moll de suor, la pell brillant, i la seva roba apretada deixant veure tots els plecs de la pell en cada màquina de treball, i finalment a la cinta de córrer, on li tremolaven tots els músculs, els pits li ballaven, i li saltaven els cabells negres recollits en una cua.

Quan ha acabat la seva rutina, ha marxat al vestidor. Jo, impacient, he esperat uns minuts, i he seguit els seus passos. A l'entrar, d'esquena a mi, ja era mig despullada, i s'abaixava els leggins, acompanyats d'unes calcetes de color blau fosc. Ha agafat el sabó, la tovallola, i ha entrat a les dutxes, totes ubicades en un mateix espai obert.

M'he tret els pantalons, la samarreta de tirants, i he quedat en roba interior, de color blanc. He pogut veure com em mirava mentre em treia la samarreta, a través del teixit. M'ha agradat.

He xafardejat el telèfon mòbil fent veure que m'escrivia amb algú, per veure de reüll com m'observava mentre l'aigua calenta li queia sobre el cos i, asseguda al banc, amb el telèfon a la ma, he apujat una cama, quedant-me les cuixes ben obertes apuntant cap a ella.
Ha entrat una altra noia al vestidor, rossa, arreglada, devia venir de treballar. Faldilla negra, i una americana a joc que s'ha tret, mostrant una camisa blanca entallada, que transparentava un sostenidor blanc amb brodats, tant apretat que els pits li sobresortien.
La situació m'ha excitat, potser més del normal. Amb les cames encara obertes, i gaudint de les mirades porugues de la moreneta, he començat a jugar amb el llacet que lluïen les meves calcetes, com si l'examinés, desinteressadament, estirant-les de tal manera que m'apretessin els llavis de la vulva, calenta, petita i fervorosa.

He notat els ulls inquiets que em miraven des de la dutxa, així com la tensió que havia generat en la noia que acabava d'arribar; asseguda fermament sense despullarse, nerviosa i incòmoda, amb el telèfon a la ma, intentant dissimular.

Excitada i ansiosa, m'he dirigit a la dutxa i, un cop a la porta, he descordat el meu sostenidor just davant d'ella, i l'he deixat al penjador, mirant-nos fixament. M'he apropat, li he tocat els cabells, i m'ha besat sense pensar. Els nostres pits es fregaven, i les meves calcetes completament xopes em separaven d'ella. Li he llepat els pits i, mentre l'altra noia ens observava amb la cara enrojolada, m'he ajupit a poc a poc. Amb els llavis petonejant-li el ventre, ella ha recolzat l'esquena a la paret, i ha obert lleugerament les cames, demanant-me el que jo em moria de ganes de fer. He llepat la seva vulva, totalment depilada, obrint-ne els llavis poc a poc, repassant-los amb la llengua, i insistint al clítoris, mentre poc a poc, amb la ma, acariciava el seu anus amb el dit index, i li introduïa el dit gros a la vagina. De sobte, i sense adonar-me'n, la noia que ens observava, era molt a prop nostre, sense la faldilla, acariciant-se suaument l'entrecuix. M'he abaixat les calcetes, per tocar-me, i que pogués veure els meus llavis rosats com s'obrien i es tancaven amb el tacte.
La meva companya de situació, amb l'esquena a la paret i la meva boca entre les seves cuixes, li ha fet un gest. Ella s'ha apropat, i he vist com li descorava la camisa, ja molla per l'aigua. Se l'ha deixat treure, m'he posat dreta, i ens hem besat les tres. Amb les mans entrecreuades, masturbant-nos mutuament. Li he abaixat el sostenidor brodat, per veure el seus pits, i els he llepat. Ella m'ha apartat, per llepar els meus, i poder besar-nos les altres. Amb una ma dins les calcetes de la rossa que em llepava els pits, i l'altra tocant els de la moreneta, amb la seva llengua a la meva boca mentre entrava i treia rapidament els dits de la meva vagina, a punt d'arribar a l'orgasme, he reaccionat al sentir que l'aigua es parava.

Jo, asseguda al banc, en roba interior i inexpressiva. La noia amb roba d'arreglar ja era al gimnàs, i la morena sortia de la dutxa, embolicada amb una tovallola.

La ficció em fa perdre la noció del temps.

Comentaris

  • Marta Blanc | 18-06-2018

    La imaginació et pot fer perdre la noció del temps! :)

  • El poder de la imaginació[Ofensiu]
    Jam Malson | 16-06-2018

    El relat és calent i humit, molt humit. I l’escenari, el vestidor d’un gimnàs, dona molt de joc. Cossos nus i pensaments de desig, una situació d’allò més excitant.

    I és que la imaginació no té límits.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: