El provador

Un relat de: Marta Blanc
M'encanten les botigues de roba dels grans magatzems. Atenció nul·la per part dels dependents, i amplis provadors. Hi ha una linia molt fina entre l'hora bona, en que hi ha massa gent, i la que hi ha la gent suficient perquè hi hagi trànsit i, alhora, intimitat.

M'explico. No puc evitar sentir-me atreta per les cortines entretancades dels provadors. M'agrada veure qui hi ha dins, i què hi fa, de la mateixa manera que m'agrada deixar dos dits oberta la meva perquè qui passi per fora pugui fer el mateix. Podria dir que m'excita.

Quan aquesta tarda he anat a mirar si trobava algun modelet estival, i m'he perdut entre diferents botigues, he acabat optant per uns vestits fins, preciosos, que m'han seduït d'entrada. He anat al provador, amb dos dels models de vestit, i en diferents colors, per veure quin m'agradava més, així que he entrat a l'últim de tots, i he tancat la cortina sense cap intenció.
És curiós que quan esperes que una cosa passi, s'eternitza, però quan no te l'esperes, resulta d'allò més casual. Just el moment en que em descordava els pantalons, ha aparegut un noi esperant un provador lliure, més gran que jo, cabell canós, i més aviat escaralenc, però molt atractiu, i amb cara de bona persona. M'encanta que tinguin cara de bons jans, perquè si els provoco esdevenen vulnerables, entre l'excitació i el nerviosisme. Així que, sabent que em veia pel marge de la cortina mal tancada, m'he girat per deixar via lliure a la seva mirada, i m'he abaixat els pantalons.

Pel reflex del mirall, sense veure-li la cara, podia intuïr com rectificava la seva posició, segurament per assegurar-se que em veia bé i, alhora, que ningú advertia que m'espiava. Ja sense els pantalons, he passat la ma per la vora de les calcetes blanques, petites, per tal d'estirar-les una mica i fer-les sortir de dins de les meves natges, i que quedéssin ben posades per, acte seguit, treure'm la samarreta. En roba interior, m'he posat la primera peça de roba. Preciós, de color verd pàlid. Però al ser escotat, i molt obert de l'esquena, era un vestit per portar sobre el bikini, o sense sostenidor, i el meu sostenidor, negre i amb brodats, hi quedava com una taca. Així que, sense miraments, he abaixat els tirants del vestit per poder descordar el sostenidor, treure-me'l, i deiaxar-lo caure a terra. Amb els pits nuus i els mugrons lleugerament pronunciats, he tornat a apujar els tirants deixant el vestit altre cop a lloc. M'he apretat els pits, per adaptar-los al teixit, i ubicar l'escot on l'hi tocava, tot i que em sobresortien una mica, degut a que necessitava cordar unes vetes per la part posterior i cenyir la roba al cos.
Mentre notava la seva mirada com si m'estiguessin empenyent, m'he ajupit per a tornar a posar-me les sandàlies, permetent que s'aixequés la faldilla, molt curta, deixant al descobert les cuixes, i la vulva, només amagada per la fina tela de les calcetes blanques. M'he incorporat de cop, girant-me cap a fora, i ell s'ha sobresaltat, conscient de que l'havia "enxampat". Ha fet un gest de distracció, i he apartat la cortina per treure'hi el cap.

- Perdona - li he dit innocentment -. Potser et semblarà estrany, però, et faria res ajudar-me?

- Disculpa?

- Sí, és que aquest vestit s'ha de cordar per darrere, i no puc. Et faria res fer-hi un nus? - li he dit senyalant les vetes que penjaven.

Ell m'ha fet que sí amb el cap, i jo, donant-li les gràcies, li he donat l'esquena per a que pogués procedir. Així que, arrepenjat al lateral, i amb els braços ficats entre la cortina, ha tibat la roba i ha començat a fer el nus. M'he enretirat els cabells amb una ma, deixant vist el clatell, per tal de no estorbar-lo i, com qui no vol la cosa, he deixat caure l'altre braç, directe al seu entrecuix. Amb el canell he notat un paquet indubtablement endurit, i ell ha retrocedit. M'he girat, somrient, i li he acariciat. Ell, perplex, ha quedat paral·litzat, mentre li descordava els pantalons, i en deixava sortir una polla preciosa, dura, i amb el gland ja ben moll. Li he acariciat els testicles amb els dits, admirant la seva cara de plaer, i m'he apujat el vestit amb l'altra ma tot mossegant-me els llavis, per deixar-li veure el meu cos.

Ell ha avançat, entrant al vestidor, i tancant la cortina, i m'ha apartat els tirants del vestit, que ha caigut a terra, encara a mig cordar. M'ha posat la mà entre les cuixes, pressionant lleugerament el meu clítoris. En aquell moment, em moria de ganes d'agafar-li el penis i introduïr-me'l, poc a poc, fins al fons, però era conscient que allò havia de ser molt ràpid, i molt silenciós, així que per evitar la situació, li he apartat la mà d'entre les meves cuixes, i li he colocat sobre els meus pits, perquè els apretés, i els acariciés. Els ha llepat mentre li feia una palla, i de cop ha aixecat el cap, mirant-me als ulls, i apretant fort els meus mugrons. Volia la seva llet, volia notar el seu plaer, i sentir-ne l'escalfor, així que he estirat les calcetes endavant, i he apuntat la seva polla cap a la meva vulva. Apretant-li la punta i masturbant-lo cada cop més rapid, m'ha cobert els llavis de la vagina de semen, deixant-ne les calcetes plenes. S'ha assegut al tamboret, desconcertat, i li he acariciat el coll mentre em mirava les calcetes molles regalimant pels cantons aquell semen calent i espès. M'he posat els pantalons, la samarreta, i me n'he anat deixant-lo al provador amb el penis erecte, caminant cap a la sortida amb les cuixes molles, i el serell suat.

Comentaris

  • ja,ja,ja...[Ofensiu]

    Doncs mira a mi això de ja, ja, ja i je, je, je no va amb mi. Jo crec que s'ha d'ésser conseqüent. Si algú et comenta, tens el deure moral de comentar-li tu també. T'agradi el que hagi escrit o no. Perquè el temps és or i s'hi un te'l dedica... cal correspondre-li. No oblidis que el sexe literari és cosa de dos. En aquest darrer poema meu, tot i la gran quantitat de lectures que està tenint no he sigut comentat com jo esperava. I no és que vulgui reconeixement, no, i ara! Perquè si d'alguna cosa estic ben dotat és d'autoestima, literalment parlant... es clar!. I és per això mateix que és tant important per a mi les opinions dels altres, perquè com a humà que sóc tinc els meus dubtes en els moments de moral baixa i es llavors quan no tinc clar si els poemes que escric són bons o dolents. Em faig càrrec que els meus poemes, pel tema que toquen, posen en un compromís a la gent que es mostra amb el seu perfil real. Ho entenc del tot... Precisaent és per això que tinc a la vostra disposició una adreça electrotècnica meva. Fins ací tot...

  • Marta Blanc | 10-08-2018

    Jajaja no! No l'he comentat. Però sí que el vaig llegir. No soc massa de comentar altres relats, la veritat. Estic d'acord amb tu en que hi ha com una certa por a la "inmoralitat" literàtia. Jo he acumulat mes de 5000 lectures en poc temps, i han generat tambe molt poca conversa. Pero vaja. L'objectiu éa compartir-los, més enllà d'això. Ja no m'hi poso jeje

  • Ambigu[Ofensiu]

    Tant fa si ets un home com una dona... sobretot en aquesta mena de relat que has escrit. Com no ho tenia clar per això t'ho vaig preguntar. Doncs ja veus, ambdós som els relataires més libidinosos i tot i així, aquesta vegada, ens hem hagut de satisfer nosaltres mateixos, perquè tot i ésser els més llegits, ningú, llevat a mi, una noia, ens ha comentat. A mi m'hagués agradat saber l'opinió de la gent, perquè la veritat és que crec que, el meu, és un poema inusual. Perquè poemes sobre, llagrimetes, carícies i desenganys amorosos se n'han fet i se'n fan a mils cada segon. Però, un poema sobre un Jacuzzi, on quatre paios ens s'ho passem d'allò més, no crec que n'hi hagi més de dos a tot el món... Jo noto a RC que la gent té por d'involucrar-se en temes mal vistos socialment. Molta hipocresia hi ha... Jo sóc molt de comentar, a vegades perquè m'agrada el que hi ha escrit i altres per animar a fer-ho millor. Hi dedico molt de temps del meu, perquè els comentaris acostumen a ésser llargs i meditats i he perdut vista urant aquest temps. Tu tampoc m'has comentat el meu poema Jacuzzi... Jo ara he decidit, veient el que veig, que no penso comentar cap més... ni esperaré pas que em comentin. Això si, no em deixeu de llegir.... com jo tampoc deixaré de llegir-vos a vosaltres.

  • Marta Blanc | 09-08-2018

    Doncs no sé si t'agrada o et desmotiva, però sóc un home! Jeje celebro que t'hagi agradat. Moltes gràcies! :)

  • l'Emprovador[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 28-07-2018 | Valoració: 10

    Un relat molt provocador, d'una feminitat que ho aclapara tot. Que en som de diferents els homes! Però encara no les tinc totes que qui escriu aquest eròtic, o millor dit, pornogràfic relat, sigui realment una dona... En el cas que fos un home, xapeaux! per saber-se ficar en les calcetes blanques d'una femella amb tanta mestria literària. Als grans magatzem o galeries comercials sempre passen coses... Jo sóc més de les petites botigues de barri de tota la vida, però també he viscut alguna o altra situació en aquests "concorreguts" centres comercials anys enrere. Potser m'animo a escriure algun poema temàtica "Emprovador". Que tal t'escau els texans "muñeca" ?