La recepció.

Un relat de: Marta Blanc
La veritat és que mai he tingut relacions amb altres noies. Ni tansols fantasies. Però he de reconèixer que l'episodi d'avui ha estat d'allò més intens, i sorprenent alhora.

Treballo a la recepció d'una escola per a adults. El meu company, que és qui atén els usuaris, avui era fora per motius personals, i m'ha tocat fer doble feina. La gestió de la paperassa, tràmits, altes i baixes dels alumnes, enviament d'informació i actualitzacions, per correu,... i l'atenció al públic. Francament, no sé de què es queixa, no ha vingut quasi ningú en tot el matí.

A última hora, cap a la una del migdia, ha aparegut una noia, d'uns vint-i-cinc anys llargs, que demanava per l'Amadeu. L'Amadeu és el cap d'estudis, i el responsable de les formacions més concretes, i poc demandades. Però com que tenia classe fins les dues en punt, li he dit que tornés aleshores.
Ella, amb faldilleta curta i camisa de fil, no ha pogut controlar un parell de mirades cap al meu escot. Haig de dir, en defensa seva, que era un pel massa suggerent; fins i tot jo ho he pensat en sortir de casa.
La primera mirada que li he enxampat, m'ha fet pensar que li molestava el meu atreviment o, alhora, que em prenia per una provocadora. Però el segon cop ho he vist clar. Em mirava amb delit.

M'ha explicat que venia en autobus, i que preferia esperar fins a l'hora acordada, per poder parlar amb l'Amadeu. Així doncs, amablement li he demanat que s'esperés a l'altre extrem de la sala, on hi ha uns bancs i màquines de cafè i vending.

Passava l'estona i, entre mirada i mirada al seu telèfon, notava els seus ulls clavant-se sobre meu, observant com em movia, què feia. La situació, evidentment, ha fet que jo també l'observés, per entendre què pretenia, i es creuéssin les nostres mirades en algunes ocasions.
Sorprenentment, m'he sentit afalagada i eufòrica, en notar aquella intermitent però constant observació, i no he pogut evitar exagerar els meus moviments; fer-me la interessant.
La taula on treballo, és just darrere el mostrador, alt fins el pit, que ens oculta i separa dels visitants a mode de muralla, i ella, la intrigant desconeguda, seia als bancs del fons a l'esquerra, de manera que jo li quedava de perfil, i podia veure tot el que anava fent, i desfent. Així doncs, en una mirada amb gest desinteressat, he vist com s'apropava un genoll cap al pit, arrepenjant el peu al seient, per a recolzar-hi un prospecte, que estava repassant. Les faldilles li quedaven totalment rebregades i, amb les cuixes lleugerament separades, podia veure-li les calcetes, difuminades sota unes mitges transparents. En aquell moment, sense saber si allò que veia m'agradava o em ruboritzava, ha drigit la mirada cap a mi, perfectament conscient de que l'estaria mirant, i l'ha mantingut, mig somrient.
He apartat la vista, i el cor m'ha fet un bot, accelerant-se com si hagués de sortir del meu pit, en notar aquells ulls com agulles calvant-se dins meu.

L'eufòria adrenalínica d'aquell moment m'ha provocat una excitació extranyament sobtada i intensa, que he intentat contenir uns minuts, o segons, ja no ho sé, fins que he tornat a dirigir la vista cap a ella. Aquest cop, amb les cames més obertes, i una ma sobre la cuixa, tibant les mitges com qui no vol la cosa.
No sabia què havia de fer, ni tan sols què volia fer, així que he decidit jugar al seu joc, i canviar el rol. M'he arrepenjat a la cadira en gest de distensió, aixecant els braços per a recollir-me els cabells, provocant una lleugera pressió sobre els meus pits amb la camisa, i en tornar a la posició de treball, cames creuades, una sobre l'altre, m'he rascat el meluc, just sota la vora dels texans, deixant innocentment vist el lateral de les meves calcetes.

Sense voler, l'he fet sortir massa, i es veia perfectament, però no era a temps de rectificar. La vora d'unes calcetes blau cel, molt fines, quasi transparents, estava reclamant l'atenció d'aquella noia de forma indubtable i exagerada, i aleshores ha estat quan ella s'ha mogut. Removent entre diversos papers i jocs de claus, ha tret alguna cosa que no he pogut apreciar de la seva bossa i, mentre en cordava la cremallera, altre cop, ha descordat un parell de botons d'aquella camisa de fil. En aquell moment, ja no em preocupava que veiés com la mirava, ja que era evident que les dues ens ho estàvem demanant.
Amb els pits petits, però ferms, recollits en un sostenidor de color gris que ara podia veure, gràcies als botons que havia alliberat, amb els dits s'acariciava la cuixa, gairebé fins a les ingles, mentre observava de reüll al seu voltant, per no ser vista.

He somrigut, i girant-me lleugerament cap a ella, he descordat el botó dels texans, i n'he abaixat la cremallera. Ha estat en aquell moment quan, amb la mirada clavada cap a les escales que anaven cap al primer pis, ha fet lliscar les mans dins la falfilla, i m'ha mirat fixament mentre s'introduïa el que semblava un petit vibrador a la vagina. N'ha tret les mans, i m'ha deixat veure un controlador. Prement-ne el botó, alguna cosa vibrava dins seu, podia sentir com tremolava en el banc, des del meu lloc. Excitada, ha reposat el cap a la paret, encara observant-me, i m'ha deixat veure, amb les cames ben obertes, com aquella joguina la tornava dolça i tendra.
Sense pensar-hi gaire, he abaixat els meus texans lleugerament, mentre mirava com ho feia, i he començat a masturbar-me. Les cuixes separades tant com em permetia el texà, i amb les calcetes tan fines que deixaven entrevistos els llavis de la meva vulva. Tenia ganes de tocar-me però, sobretot, tenia ganes que ella veiés com em tocava. I així, amb una ma entre les meves cuixes, i l'altra prement fort un dels meus pits, he vist com es llepava els llavis i movia poc a poc la pelvis, deixant que el seu cos es desfés en un orgasme.

Jo, per sort o per desgràcia, he hagut d'interrompre la meva excitació, ja que en sentir una porta com es tancava al pis de dalt, les dues hem recuperat la compostura. Jo molt ràpidament, i ella poc a poc, extasiada i recompensada.

L'Amadeu ha baixat a recepció, i l'ha rebuda tal com havíem definit. No he tornat a veure-la.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: