L'amor

Conta una vella llegenda, que el Sol estava en la seva immensitat al mig del Univers, era el més poderós, però es trobava sol i no era feliç. Va mirar al seu voltant als lleials súbdits els planetes, que donaven voltes i més voltes afalagant-lo, tots menys un, La Terra. Aquell era un planeta gris, no dels més petits, però tampoc dels més grans, casi passava desapercebut, ja que Mart amb els seu color vermell, Júpiter el gran gegant i Saturn amb els seus anells de colors eclipsaven qualsevol altre.
El Sol cada vegada l'intrigava més, La Terra l'hi deia les veritats que l'enfurismaven, era rebel però noble, el mirava a la cara sense cap mena de temor i de mica en mica se'n va enamorar.
Van passar els dies, les setmanes, els mesos, els anys, els segles i amb els seus raigs el Sol va anar acaronant a La Terra. Ella, degut a la dolça escalfor, va anar canviant el seu color gris per un formós blau, i del seu amor nasqué la vida.
Llavors el Sol mirant-la se'n va adonar de que l'amor l'hi havia fet trobar per fi la felicitat.