L'AMIC DE L'ESTRELLETA KIRFU

Un relat de: brins

En un país molt llunyà, hi havia un poblet petit que no tenia colors. Amb tanta foscor, els seus habitants sempre estaven tristos, els mancava l’alegria; tenien boscos esponerosos i plantes gemades, però tot era gris; anys enrere un mag els havia castigat perquè no sabien cuidar la natura ni apreciar-ne la bellesa.

En Sergi, un nen de vuit anys, cada nit parlava amb les estrelles; no estava segur de si el podien escoltar, sabia que eren a moltíssims anys llum de la Terra, però ell sempre els explicava, molt compungit, com era de trist el seu poble; la gent no somreia mai i cap artista no pintava el riu, ni les muntanyes, ni els llacs...

Una nit estelada, mentre en Sergi contemplava el cel, sentí una veu molt fineta que li parlava:

- Hola, Sergi, sóc l’estrella Kirfu, formo part d’un grupet d’estels que s’anomena “Constel•lació del gegant Orió” perquè la nostra disposició recorda molt la figura d’un personatge mític; fa dies que t’escolto i em sap molt de greu tot el que m’expliques...

- Tu ens podries donar colors, estrelleta?- va preguntar-li el nen.

- No, Sergi, no; jo puc il•luminar-vos a la nit perquè disposo de molta llum, però no puc oferir-vos colors. He baixat a la terra per dir-te que he explicat el vostre problema a un amiguet meu i m’ha promès que us ajudarà...

- Qui és el teu amic, estrelleta?

- Ho sabràs el dia que plogui, Sergi; has de tenir paciència...

I sense dir res més, l’estrelleta Kirfu s’envolà cel amunt; desaparegué.enmig d’una gran nebulosa lluminosa que desprenia guspires tan brillants com els diamants.

Passaven els dies i tot continuava gris; en Sergi ja començava a creure que aquella conversa havia estat un somni, però un matí tot canvià... Començà a ploure a bots i barrals, en pocs minuts els camps quedaren amarats, però, de sobte, aparegué al cel l’Arc de Sant Martí i anuncià que ja no plouria més tot llançant, damunt del poble, milions de gotetes de preciosos colors. L’herba dels prats, abans grisa i apagada, ara romania esplendorosa de verd, l’aigua dels rierols reflectia els tons maragdes de les alzines, els pins i els desmais, i les façanes de les cases es tenyien d'un groc tan brillant com l'or. Les persones, enmig d’aquell esclat de color, tornaven a sentir-se alegres i felices; començaven a somriure de nou. Els pintors agafaren de seguida els cavallets de fusta que tenien arraconats, els colors i els pinzells, i s’endinsaren anhelosos dins del bosc per plasmar-ne la bellesa; barrejaren alguns colors per poder crear-ne de nous, amb el vermell i el groc aconseguiren el càlid color de les taronges, amb el blanc i una mica de roig, el de les roses, i amb el blau i un pessic de blanc i de vermell, el de les violetes...

Ara, en Sergi ja sap qui és l’amic de l’estrelleta Kirfu... i els habitants del poble tenen molta cura de la natura; no volen que els colors tornin a desaparèixer mai més...




Als meus néts Ainhoa,, Mireia i Arnau,
estels resplendents que m’il•luminen.

Comentaris

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    Annaïs | 10-02-2013

    La natura, aquella que en els dies agitats no sabem paladejar. Aquella que amb el nostre abús estem ferint... Un conte molt xulo, per canalla i per gent adulta, perquè les reflexions sempre són bones.
    Un somriure,
    Anaïs

  • Maco,maco,maco...[Ofensiu]
    Annalls | 08-02-2013 | Valoració: 10

    ...un poble sense colors...quina bona pensada!!! Ma agradat molt. i no sabia que el contes poguessin ser petitons, creia que per participar-hi tenien que ser llargs. potser tregui la pols a un que vam començar amb la meva filla, i així mateix,,,,
    Anna

  • Un conte com una carícia[Ofensiu]
    Mena Guiga | 02-02-2013

    Transmets això. Acabo de llegir el de l'home cec que demanava la descripció del mar i he captat el que et dic: ens fas arribar amb senzillesa i un convit a ser amorosos unes històries senzilles i plenes de llum, de caliu humà. No sé com explicar-ho millor. Arribar al cor és el que fas. I això omple.

    Per això mateix no hi trobo a faltar més acció, al conte. O un argument més enrevessat. O... vés a saber! Aleshores no series tu!


    Mena

  • Colors[Ofensiu]
    Materile | 28-07-2012 | Valoració: 10

    És un conte preciós, Pilar!

    Un conte ple de colors que donen sentit a la vida. La llum i el color entren pel sentit de la vista, només l'Arc de Sant Martí i la màgia de les estrelles poden sacsejar els nostres sentits. Felicitats!!

    Una abraçada feta d'un Arc de Sant Martí.

    Materile

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest conte, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2012. Les estrelles”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà (edició prevista per a finals d’aquest any).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC (Comissió Concursos)

  • Que bonic!!![Ofensiu]
    lligabosc | 12-03-2012

    El teu conte m'ha agradat moltíssim, iaiona; moltes gràcies per haver-lo dedicat als teus néts. El guardaré com un tresor. T'estimo.

    Ainhoa

  • Per què serà...?[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 09-03-2012 | Valoració: 10

    Per què serà que els teus relats parlen tan sovint dels colors? Serà que la pintora que hi ha en tu ho demana? És més que probable, però també és cert que les teves paraules ens emmarquen com si fossin l’Arc de Sant Martí. Bonic conte!
    —Joan—

  • Ple de màgia i de color[Ofensiu]
    Frèdia | 07-03-2012

    Estic totalment d’acord amb tot el que t’han dit en els comentaris precedents. El relat és pura poesia i respira màgia per tots els porus de la seva acolorida pell. Sembla realment que estiguis pintat amb pinzellades minucioses per no deixar-te res important. A més de bell, el relat és alliçonador: és important saber cuidar la natura, és important saber tenir fe i confiar, és important aprendre a demanar allò que ens fa falta, és important fomentar l’amistat... Un gran conte, per a petits i per a més grans també. Segur que els teus néts estan molt contents amb el relat i, per descomptat, amb l’àvia que tenen.

  • Color de joia[Ofensiu]
    franz appa | 05-03-2012

    Una petita joia per a petits que els grans farem bé a desar a una butxaca per quan, un dia gris, volguem despertar el color dels ulls dels nostres infants.
    Amb agraïement,
    franz

  • L'arc de Sant Martí[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-03-2012 | Valoració: 10

    "Damunt mon vaixell, l'arc de Sant Martí com un gran cinyell. Totes les sirenes engrontxant-se en ell". Aquest magnífic poema de'n Salvat Papasseit em serveix per a comentar-te. L'arc de Sant Martí és pura magia. Res millor per il.lustrar un conte infantil que la magia. als teus nets els hi caurà la baba escoltant-te. Una meravella Pilar! Abraçades.

    Aleix

  • la naiade té raó...[Ofensiu]
    joandemataro | 04-03-2012 | Valoració: 10

    jo ja no sé si escrius quadres o pintes poemes i relats, la qüestió és que tot el que fas està ple de color, màgia i sentiment pilar

    un conte realment bonic per a captar l'atenció dels menuts

    gràcies de nou per tots els teus comentaris i fins aviat
    una abraçada
    joan

  • Paleta de colors[Ofensiu]
    Naiade | 04-03-2012 | Valoració: 10


    Un conte que de ben segur farà les delícies dels teus nets i d’alguns més. Molt ben estructurat i amb una màgia especial d’aquella que tan sols els que dominen l’art de la pintura saben transmetre.
    Una forta abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de brins

brins

86 Relats

1172 Comentaris

80058 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
De la vida,
m´encisen els colors,
m´encisen les paraules,
m´encisa tot...



Quan era jove, em fascinava exercir la docència; m’ emocionava sentir a prop la voluntat d’alumnes que volien aprendre el català. També m’embadalia barrejar colors, descobrir tècniques pictòriques, cercar llums de la vida per poder plasmar-les en un llenç ...

Ara, en fer-me gran, guardo aquestes experiències dins d’un calaix. Hi romanen embolicades amb paper de cel•lofana perquè no es facin malbé, i les desembolico, de tant en tant, perquè comparteixin la creativitat d’espais com aquest.