La patrona dels somnànbuls

Un relat de: SrGarcia
Ser bufó reial és una bona feina, si les coses no va mal dades. Mentre vivia la reina tothom reia els meus acudits, tothom admirava les meves qualitats de saltimbanqui, qualsevol cosa que fes era motiu de riota.

La reina va morir per un mal vent. La reina, la glòria d’Irlanda, l’alegria d’aquesta illa maleïda, el goig de tots els que mirem el món com si no fos nostre.

El rei va quedar com agafat pels dimonis. Ho vaig veure clar; vaig pensar a animar-lo, ningú com un bufó ho podia fer. Em va tancar al corral de les gallines.

El rei estava pres de la més negra melangia. Li van recomanar que es tornés a casar. Va accedir, sempre que fos amb una dona com la difunta.

Els emissaris no van trobar cap dona com la difunta. No em va estranyar; era l’enviada de Déu a la terra, més concretament a Irlanda, que encara és pitjor.

El rei va decidir que l’única que s’assemblava a la seva difunta dona era la seva filla i es va voler casar amb ella.

La filla, la gloriosa Dimpna, era cristiana com sa mare. Va decidir fugir abans d’acceptar la proposta d’un malalt, d’una persona trasbalsada pel dolor i l’enyorament. Vam fugir d’Irlanda, la Dimpna,el pare Gererbert i jo. Vam agafar una barca i vam a anar a parar Flandes. Ens vam emportar unes quantes gallines.

Els flamencs ens van rebre molt bé. Vam fundar un asil per a malalts mentals. La Dimpna i mossèn Gererbert van tenir molta feina. A mi em van assignar la cura dels somnàmbuls. La veritat, era una feina de bon fer, si no fos que havies de treballar de nit i dormir de dia. Els somnàmbuls solen ser bona gent, l’única pega és que no tenen cap sentit de l’humor. No apreciaven els meus acudits, ni els meus jocs de mans, ni les meves tombarelles. Els somnàmbuls no apreciaven res. Em limitava a agafar-los de la mà, acompanyar-los a donar un tomb pel jardí i tornar-los a llit. Cap sentit de l’humor; bona gent, però home...

Els espies del rei ens van trobar. A mossèn Gererbert i a la Dimpna els van decapitar, jo vaig trobar un bufet ple d’ampolles de vi cremat. Les vaig treure i em vaig posar dins d’un dels calaixos. Un soldat va obrir el calaix i va preguntar: Qui hi ha aquí? Vaig respondre: Ningú!!!! Em van deixar en pau. Com havia previst, no quedava ni rastre del vi cremat.

La Dimpna s’ha emportat tots els mèrits, ella és la santa, ella és la patrona dels malalts mentals, de qualsevol malaltia psiquiàtrica, dels afectats per l’incest. S’ho mereix, no ho puc discutir. Però em sembla que hi podria haver un patró específic per als somnàmbuls. Em sembla que m’ho he guanyat. És trist que, si ets una princesa, et faran cas i si ets un bufó, no.

Comentaris

  • M'ha encantat el seu relat, senyor Garcia.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-02-2019 | Valoració: 10

    Un relat entretingut des de la primera línia. Molt ben escrit, molt ben narrat, crec que seria ideal per a contar a la canalla al voltant del foc, com es feia abans, en una nit tenebrosa.

    M'alegra que li agradin els meus escrits, però ha de tenir en compte que no són poemes lírics sinó reivindicatius. Per tant, la forma és de difícil estructurar, perquè si el poema és rimat ( i ho he fet en alguna ocasió) és com per pegar-li un tiro. La rima, en aquests casos, només s'admet si és un poema reivindicatiu irònic o sarcàstic, com vulgueu-ne dir.

    Gràcies per llegir-me. Jo tampoc em vull perdre res del que vostè escriu. Em sembla una activitat molt bona per la salut.

  • Moltes gracies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-02-2019 | Valoració: 10

    No tingueu enveja senyor García, tinc altres mancances con tothom, ara imaginació la que vulgueu potser massa i tot , hahaha !tu si escrius be!

  • Un Bon Relat[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 11-02-2019 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el moviment dels personatges. Molt ben redactat.
    Felicitats
    NeusMC

  • Com...[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-02-2019

    ...sempre, la realitat supera la ficció. M’ha divertit llegir el teu relat. És tràgic i a la vegada està escrit en un to desenfadat, com no ho podia fer d’altra manera un bufó. I sí, la vida és injusta, uns sants i els altres oblidats... Però segur que si al bufó li donen a escollir entre morir als quinze anys i ser santa, o continuar amb la seva vida aventurera, ho tindria clar... Tot no pot ser...

  • Gràcies Sr.Garcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-02-2019

    Per la teua amabilitat de comentar-me el poema de "L'excelsa veu", i per les teues paraules que m'han ressonat molt en el meu espirit.
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • De cine[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-02-2019 | Valoració: 10

    Un relat que talment sembla l'argument d'una pel·lícula. Fantasia, originalitat, sentit de l'humor i sentit crític. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Vaja destí de Gerebert i de la Dimpna...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-02-2019 | Valoració: 10

    Un relat molt bo i amb molta saviesa, on els protagonistes són decapitats.
    M'ha agradat llegir-ho perquè tè un sentit molt específic i molt curiós.
    I a més et done les gràcies per llegir el meu poema de "El teu camí és perfecte".
    Una salutació...
    Perla de Vellut

  • MOLT BONIC[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 09-02-2019 | Valoració: 10

    M´ha fet gaudir de la prosa ben escrita. M´agrada llegir els teus escrits tant ben trenats i m´agrada que em llegeixis i diguis la teva opinio es molt valuosa per mi . GRàcies

  • Santa patrona.[Ofensiu]
    Nil | 08-02-2019 | Valoració: 10

    Vet ací que no sols llegint el teu relat he gaudit de bon sentit l'humor, la originalitat, de la prosa ben escrita, de l'èpica històrica de la nació irlandesa, sinó també m'he assabentat de que els malats mentals tenen una santa patrona. Que hi puc demanar més? Salut, mental! Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: