El naixement de la deessa - Un altre Nadal.

Un relat de: SrGarcia
De tant en tant fèiem alguna escala per descansar i comprar vitualles. En cada escala practicàvem el comerç just i sostenible. Si no volien negociar, ho saquejàvem tot i en paus.

Les estades eren més curtes o més llargues segons com fossin d’afectuoses les dones. Si es mostraven esquerpes, plegàvem ben aviat. El general ens havia deixat ben clara una ordre: a les dones, tot el que elles vulguin, però si enxampem algun violador, el passarem pels trabucs i li farem un judici, exactament en aquest ordre. El general era un decidit adversari de la violació, potser per això sovint parlava de sa mare i mai de son pare.

La Mònica estava molt ben acomodada a la nau principal, però ja vèiem que tenia la panxa molt grossa i el part era imminent.

Si els nostres coneixements de navegació eren limitats, els nostres coneixements d’obstetrícia fregaven la ignorància més rabiosa.

Vam enviar patrulles navals fins que van trobar una ciutat decidida a acollir-nos i fer-se càrrec de la Mònica.

Vam desembarcar a una ciutat presidida per un gran temple. A una de les seves habitacions hi van acomodar la Mònica, sempre acompanyada per una colla de llevadores. Els polissons feien d’intèrprets.

El poeta calabrès va examinar el temple i pel que va veure en escultures, relleus i pintures, ens va dir que aquell era un temple dedicat a una deessa equivalent a la Diana caçadora dels romans o l’Àrtemis dels grecs. Una deessa de les muntanyes, caçadora amb arc, fletxes i gossos; verge, cruel i salvatge, però també protectora de les dones i especialment dels parts.

Ens vam quedar a la ciutat esperant el naixement, tot i que les dones es mostraven especialment esquerpes i no en volien saber res de nosaltres
.
Al cap de pocs dies va arribar el moment i la Mònica va tenir una nena. Li va posar “Sofia”. Les llevadores li van recomanar uns dies de repòs.

Un d’aquests dies van venir tres bruixes de les muntanyes orientals; venien a visitar la mare i la filla. Els van portar or, encens i faves estofades. Les faves se les va menjar la Mònica, l’or el va guardar el furrier major i l’encens el vam fer servir per fumigar els dormitoris dels suïssos,més semblants a una soll que a res; aquelles bèsties no es rentaven mai mentre que els sicilians tots els mesos sens falta ens rentàvem i ens canviàvem els calçotets.

Les bruixes van fer profecies sobre el futur de la petita Sofia. La van saludar com una reencarnació de la deessa Diana i que com ella seria una caçadora de les muntanyes, gens donada als contactes socials, verge i, com la mateixa natura a la qual representaria, seria indòmita, cruel i salvatge.

Tots vam pensar que eren unes sonades que no sabien què fer per cridar l’atenció. Allò ja semblava un Nadal pagà. Per acabar de donar el toc poètic, un suís es va posar a cagar darrere d’una mata. Se’n van anar i no hi vam pensar més.

Quan la Mònica es va refer, els adoradors de Diana van voler fer una festa per celebrar el naixement de la nova deessa.

Primer van fer una processó amb tots els músics, ballarins, sacerdots, soldats, tot amb la màxima pompa. Al mig de la processó hi anaven la mare i la filla damunt de la carrossa més rica disponible. Els devots no paraven de cridar visques a la deessa i a sa mare. Nosaltres ens ho miràvem com qui sent ploure.

Després de la processó venia la part principal de la festa, un joc en què amollaven un ramat de cabres, les empaitaven i qui les podia matar se les quedava.

Una única regla: només se les podia tocar amb una part del cos, les dents. Senzillament, la cosa consistia a matar cabres a mossegades. Els indígenes van ser els més destres, com és lògic, però els suïssos no van fer mal paper.

La cosa no era una simple salvatjada. Ens van explicar que la festa era en honor de la deessa i que els homes que hi participaven ho feien per sentir-se identificats amb els gossos que sempre l’acompanyaven a la cacera. Es deien a ells mateixos “els gossos de Diana” i aquest era l’únic sentit que tota aquella cerimònia tenia.

No deixava de ser una salvatjada, però era una salvatjada mística i això ho arreglava una mica.

Després d’allò nosaltres vam voler intervenir a la festa fent l’única cosa divertida que sabien fer: empaitar calabresos i tirar-los a l’aigua.

Vam veure amb sorpresa com totes les dones es treien la roba i es tiraven a l’aigua per iniciativa pròpia.

Ens van explicar que allò tenia també un profund sentit místic, les dones se sentien identificades amb les nimfes aquàtiques que eren les fidels companyes de la deessa, de manera que tot el que no feien en eixut no tenien cap mania de fer-ho en remull. En aquella ciutat absolutament tot havia de tenir un sentit místic, es veu.

Els suïssos van protestar i van dir que ja ho haguessin pogut explicar abans. Els van respondre que s’ensumava d’una hora lluny que ells gaire partidaris de l’aigua no ho eren i que de cap manera els indígenes volien interferir en els nostres costums i tradicions.

L’endemà no hi havia séquia, canal, bassa, safareig, cisterna, aljub, codolla, toll, reguerol on no hi hagués un suís, normalment molt ben acompanyat. Tots hi vam sortir guanyant, els suïssos per fi es van rentar i per fi van deixar de grunyir.

Quan l’estada va ser excessiva vam fer pujar els suïssos als vaixells a punta de pistola i vam partir.

Tots els indígenes ens van dir que havien gaudit molt de la nostra companyia, que estaven molt contents pel naixement de la deessa, que havia sigut la festa més bonica que havien fet mai i que a veure si tornàvem alguna vegada.


Comentaris

  • Tens raó. Està publicat. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 10-11-2023 | Valoració: 10

    https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-naixement-de-la-deesa/

    Conec Garcia, i tinc família, una cosina germana, i els seus fills.
    Hi havia passat algun estiu.
    Gràcies

  • Ens ho envies al NADAL DE CONTE?. [Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 08-11-2023 | Valoració: 10

    Hola,

    Aquest any l'esperit nadalenc està " tocat "

    El de guimera.info convoquem com cada any EL NADAL DE CONTE

    El teu relat m'agrada.

    l'adreça és tribuna@guimera.info

  • Resposta[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 28-06-2023

    He mirat el tema del gir dels gira-sols que m'has detallat a la teva explicació. No n'era gens conscient d'això. He llegit, com tu be dius, que una vegada la tija ja ha crescut, deixen de girar. Sempre s'aprenen coses noves, i en aquest cas, gràcies a tu, i gràcies també per la teva lectura i opinió.

    Cordialment Rosa.

  • Descolonització[Ofensiu]
    Elisa Martínez i Alcaina | 08-02-2023 | Valoració: 10

    Un relat genial! S'inverteixen els termes de la colonització de forma que es produeix un xoc humorístic, molt original i divertit.

    Gràcies per comentar "El bar del tio Nicolau". Sí que n'hi ha, d'ironia, als meus relats; has captat la meua idea, és ben cert que el tio Nicolau, d'alguna forma, s'ho mereixia, per cínic, mentider i espavilat, tal i com ho dius. I així també amb la relació restaurant xinès-carn de gat; ho has analitzat perfectament.

    Pel que em deies sobre la sèrie de microrelats, no els tinc tots ja escrits sinò que vaig fent, primer els esborranys i després vaig desenvolupant la narració, però sí que tinc la història clara al cap, així com el desenllaç ja pensat. Si et va de gust, ja pots llegir el quart microrelat de la sèrie, "Llibre de les dones, o Espill". Espere que també t'agrade.

    Salutacions!

  • Un altre Nadal[Ofensiu]
    Magda Garcia | 18-01-2022 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest altre Nadal que s'apropa i s'allunya també del que coneixem. Molt sorprenent! I moltes gràcies pel vostre comentari al meu micro-relat sobre la cassola que vol reivindicar el seu paper. Salut!

  • Comentari... [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-01-2022

    Hola, Sr. Garcia, Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre el meu relat "El veterinari". M'alegre que t'haja agradat.
    Salutacions.

  • Gracies[Ofensiu]

    Agraida pels teus comentaris i lectura , ens llegim

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 18-01-2022

    Arran el teu comentari al meu relat soc viva de miracle, veig que n'has copsat el sentit de voler transmetre esperança! Gràcies per comentar!
    Amb total cordialitat

  • Sorprenent[Ofensiu]
    MariaM | 16-01-2022 | Valoració: 10

    Sempre em sorprens! Crec que aixó és bó, si més no, aquesta és la intenció.
    Tot i que tinguem "estils" prou diferenciats.
    Bon Any, literari.
    MariaM

  • Bona vesprada, SrGarcia. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-01-2022

    Hola, Sr. Garcia: Gràcies per la teua visita i el teu amable comentari: "Desig de sinceritat", en el meu poema "Ets ocell de bosc". Si és així que t'agraden els moixons, m'alegre molt. M'alegre que t'haja agradat.
    Salutacions.

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 07-01-2022

    I ara per "la nena de Magdala". Gràcies també per haver llegit i comentat el meu relat inspirat en un personatge, la Maria Magdalena, que sempre m'ha despertat una certa tendra, potser admiració.
    Amb total cordialitat

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 07-01-2022

    Ara va per "enginyeria". Els castors són terribles en això de desbastar boscos i canviar el curs dels rius amb les preses que construeixen. Aquest fet, real, va passar a la Patagònia Argentina.(el premi no, és clar).
    Gràcies pel teu comentari, encara que crec que ....res. Gràcies.
    Amb total cordialitat

  • montserrat vilaró berenguer | 07-01-2022 | Valoració: 10

    M’ agrada el teu entretingut relat, es particular o interessant de veritat. Moltes gracies per llegir , Ens anirem troban .

  • Comentari del comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 07-01-2022

    Gràcies per llegir i comentar " nova solitud". Sembla que actualment sentim i pensem més que mai i no sempre en positiu. Encara que jo sóc partidària d'acceptar el que hi ha....
    Salutacions

  • Un curiós i simpàtic relat.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 20-12-2021 | Valoració: 8

    Bon dia, SrGarcia, company.

    He llegit el teu relat de punta a punta i m'ha semblat simpàtic i surrealista, i tant que sí. Val la pena de donar-hi una ullada i de dedicar-hi un temps. Preciós.

    Sobretot em sembla sorprenent com fas aquesta paròdia del nadal i dels elements típics en els mateixos. A vegades és una mica... xocant, però potser aquí està la gràcia. Continua així i fes-nos sorprendre cada dia una mica.

    Ens veurem per aquí. Salut!!

  • Molt bo![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 20-12-2021 | Valoració: 10

    La ironia al capdavant. M'ha agradat molt el teu relat i com sempre el joc de paraules entre la ironia i la veritat.
    Bon Nadal, Sr. Garcia
    Fins a la següent,
    Neus Marín

  • Bona vesprada SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 19-12-2021

    Hola, gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre el meu relat "La tenacitat del Miquel". Sí, és així, ser constant és un dels mèrits més bons per a reeixir.
    M'alegre que t'haja agradat.
    Salutacions.

  • Fantasia divina [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-12-2021 | Valoració: 10

    Un relat fantàstic, en el doble sentit de la paraula. Imaginació, creativitat i el desig d’una societat i un futur millor.
    Per cert, moltes gràcies per tota la informació relativa a Calafell. M’encanten tots els detalls que has aportat en el teu comentari.
    Una forta abraçada i que passis un bon Nadal!

  • Bona vesprada SrGarcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-12-2021


    Hola, Sr. Garcia, gràcies per la teua visita i la teua opinió sobre "Ja ve Nadal". Portes raó en tot el que em dius. Hui en dia Nadal, ja s'ha passat de moda i a un segon terme l'acció de l'espiritualitat i s'ha convertit en un consumisme pur i total.
    Salutacions.

  • Ara me l'he llegit[Ofensiu]
    kefas | 12-12-2021

    Noi, no sé perquè però esperava que hora o altra passarien per Betlem de Nadal, població que, com el seu nom indica, va ser fundada pels suïssos, no els de nata i xocolata, sinó els altres. M'agraden aquests relats teus amb el màxim de 25% de veritat històrica, que és el màxim de veritat que suporta la història sense inclinar-se cap el costat dels perdedors. I això si que no ho poden permetre les autoritats sense comprometre el seu pas pels camins de flors i violes que construeixen amb la part invisible dels pressupostos. Em reconforta veure que encara no està tot perdut. Ens queda la Diana per llençar les sagetes. Qui en tingui.

  • Ui, ara no em vaga[Ofensiu]
    kefas | 11-12-2021

    Mira, és llarg aquest relat i ja me'l llegiré demà. Ara vinc per allò de la lira. Ja ni me'n recordava de Garcilaso ni de Fray Luís (La dislèxia m'ha fet escriure Fary en primer terme, quina Gracialso!)

    Venia a dir això,

    Si us agrada la lira
    i no fent gaire temps que vaig comprar
    adhesiu a la fira
    per fer-vos molt feliç he d'enganxar
    paraules que una lira han de brodar.

    És una llàstima que hagis de fer els pastorets per comentar un comentari.

  • Que bé[Ofensiu]
    Prou bé | 10-12-2021

    Que bé que m'ho passo llegint-te!
    Boníssim relat. Crec que ja ho han dit tot! M'ha agradat el to d'humor i la imaginació al servei de la història!
    Amb total cordialitat

    PS ah! Sempre havia pensat que Suïssa i suïssos eren els més nets del món!

  • Publicat. Gràcies.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 10-12-2021 | Valoració: 10

    https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-naixement-de-la-deesa/

    Estem oberts fins a Reis.

    tribuna@guimera.info

  • Ens o envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 09-12-2021 | Valoració: 10

    El publicarem al NADAL DE CONTE

    tribuna@guimera.info

  • La deessa i la mare que la va parir[Ofensiu]
    Montseblanc | 09-12-2021

    Dóna gust llegir aquest relat. És començar i no parar fins el final, com beure's un gran got d'aigua d'una tirada. Divertit, irònic, tendre, imaginatiu (no sé si alguna de les coses que expliques està basada en alguna realitat o llegenda coneguda). Bones festes, SrGarcia!

  • No ets pas gens exagerat[Ofensiu]
    aleshores | 08-12-2021

    Com més escolto per la tele, ara mateix, Omella s/n la cerimònia per l’il·luminació de la torre de la Sagrada Família, més m’agrada el teu relat sobre la pell mística del prosaic. Sr. Garcienc.

  • Imaginació a cabassos[Ofensiu]
    llpages | 08-12-2021 | Valoració: 10

    Un altre exemple de l'ofici del SrGarcia quan es tracta d'escriure relats fent ús d'una imaginació desbordant. Només em preocupa un incipient conflicte diplomàtic si algun membre de la Confederació Helvètica llegeix el relat, que és que queden molt mal parats, els pobres... Bones Festes, SrGarcia! Que per molts anys puguem gaudir d'aquest seu exquisit "savoir faire"!

  • Ostres ostres[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 08-12-2021 | Valoració: 10

    M’ ha agradat aquest relat tan original . Senyor Garcia sempre en sorprens . Bon Nadal

  • viatjants...aventures[Ofensiu]
    Atlantis | 08-12-2021

    Una barreja d’aventures emulant un Nadal pagà, barrejant costums i tradicions. Com sempre hi ha un punt d’ironia i un punt de crítica.

    Ja que has començat a treure el tema: Bon Nadal!!1

  • Una deessa nova [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-12-2021 | Valoració: 10


    Quin Nadal més original, has fet sobre la nova deessa. Naturalment, molt entretingut i a la vegada amb molta cura a l'hora de desenvolupar tot el relat. Molt tendres les accions de cada escena, que resulta molt agradable de llegit.
    Salutacions.

Valoració mitja: 9.86