La senyora Úrsula

Quin relat! És tota una novel·la! No hi falta de res perquè desperta l'imaginació de qui llegeix que omple els buits i allarga el paràgrafs tan com es vulgui. Imaginatiu però basat en lectures i històries explicades, suposo... amb total cordialitat

M'ha agradat molt aquest relat. No solc posar molt un 10 a qualsevol relat.

La imaginació està molt conseguida i molt ben estructurada, a més d'aconseguir un agradable relat que es llegeix amb interès de principi a fi. O almenys això penso jo.

No dic molt però et deixo molt alt.

A reveure, Sr. García.

Vaja amb la Sra. Úrsula; insignificant i ordenada, fidel als seus costums, però disposada als canvis sense abandonar la seva vida senzilla. No es mereixia la mort que va tenir; morí per casualitat i s'ho prengué malament.
MariaM

SrGarcia, la raó, entesa com la capacitat de fer servir la capacitat de raciocini, la teniu sempre. En això no cal que us la doni, si no sofriu cap desgavell mental, sempre la teniu.

En relació als meus comentaris, mai intento convèncer a ningú. Exposo la meva opinió, fonamentada en lectures crítiques de gent que també exposa la seva. En l’apartat de la ètica, que sempre m’ha interessat més que la moral, cal dir que un dels meus llibres de capçalera és la materialista Ètica de Spinoza, un panteista precursor de la cosmovisió que ha estat de moda i, potser, encara ho està.

En relació a la Justícia us haig de dir que és una virtut i no una institució, virtut que en més o menys grau tenim tots nosaltres i que exercim en major o menor fortuna, sense massa diferència de com l’exerceixen els uniformats que constitueixen l’aparell de la justícia que aplica les lleis. Avui mateix, quan he anat a comprar, una senyora ha agafat un pot de melmelada. Estava en una postada alta i en l’acció n’ha caigut un altre terra i s’ha trencat. Ella, a l’hora de pagar, volia pagar també el pot trencat. La caixera s’ha negat a cobrar-li al·legant que si els pots haguessin estat més accessibles, no hauria passat. Ha estat un acte de justícia en el que de, forma sorprenent, tots els actors anaven en contra dels seus interessos. La majoria d’espectadors opinàvem que la clienta no l’havia de pagar. Em temo que la presència d’advocats hauria complicat molt la aplicació de la virtut de la justícia.

El Bòsfor d’Almasy és una llicència del guionista de la pel·lícula “El pacient anglès” amb la que el protagonista bateja el pouet que hi ha entre la base del coll i l’estèrnum de la seva amant, protagonitzada per la Kristin Scott Thomas. El pouet del relat no és figurat, és real, però, com podeu entendre, no citaré el nom de la seva propietària.

Per això, no et pensis que perquè hagi llegit el relat vint vegades i publiqui dos comentaris, en faci cas. Faltaria més!

Dins la tradició dels herois de doble via, la senyora Úrsula fa seves les idees que dinamiten el concepte de la dualitat del bé i del mal. Ambdós conviuen en tothom i tothora i, com l'amargor del cafè, la bondat que per alguns és una delícia, per altres és vomitiva. De xic vaig aprendre a identificar les persones més hipòcrites fixant-me on s'assentaven a l'esglèsia i el grau de la seva inteligent honestedat per la quantitat de dubtes que eren capaces de suportar.

En Baroja, don Pio, t'hauria llegit.

Aquest relat té una narració molt bona, SrGarcia.
Tot un relat amb molt de terror, amb aquesta senyora Úrsula polifacètica. Té molta obseció per matar, entre aquells dos bàndols, d'aquells que expliques en el relat.
Jo el situe el relat més bé, entre terror i social, encara que l'has fet "policíaca i política, sense policía. I a la vegada m'ha fet molta gràcia aquest relat.
Ah, sí! Gràcies per la teva visita i el teu amable comentari i per la teua opinió del meu poema "Amb perseverança", que ho has captat molt bé. Sí se sembla molt a un salm, que és com una oració a Déu, inspiració meua.
Saluts i cuida't.
PERLA DE VELLUT

És com si fos la biografia d'algú real. Quantes persones coneixem que tenen una imatge de cara al públic i una molt diferent de portes endins... Això d'anar a confessar-se i a missa és una bona tapadora, molt vista, però eficaç. Moltes vegades, com en aquest cas, la caiguda d'un poderós no ve per causes externes, sinó per la feblessa d'ell mateix. Tard o d'hora, apareix una esquerda a la fortalessa de qui ostenta el poder. Ja ho diuen que el poder desgasta i en el cas del teu relat acaba matant a la protagonista que, mira, em queia bé, amb el seu control i la seva organització, fins que s'ha creuat amb la gitana...

Molt ben relatat i tristament cert. Enmig d’una guerra o d’una crisi, sempre hi ha els idealistes que lluiten i maten inclús, per idees i els que, en un costat o en un altre s’aprofiten de la situació.L'ambientació m'ha fet pensar en la peli de Federica Montseny que han passat fa poc per la tv3.

També la doble moral, que tan bé expliques al començament: dona de missa i confessió setmanal...l’Úrsula era una d’aquestes. Masses Úrsules...

Bon relat, aquesta vegada, però, no m’ha fet riure.

M'ha agradat com ho has narrat, vaja, com sempre.
Sobre la trama: Res a dir. Com a tot arreu, sempre hi haurà dos bàndols, sempre hi haurà qui es passarà de bàndol, i sempre hi haurà guanyadors i perdedors. Interessos i interessats.
Des de la meva humil opinió, crec que és la condició de l'ésser humà. Som així, per bé o per mal.
Gràcies pel teu relat i compartir-lo,
Salutacions,
Neus

Moltes gràcies, de tot cor.
Un dels millors relats que he escrit i ningú li farà cas.

Escric això per autopromocionar-me, però molt especialment per a tocar els collons als galifardeus que s'atreveixen a dir amb qui podem parlar.

He dit que et valorava, i m'he oblidat... és que no ho faig mai, per no entrar en polèmiques.

Sí, i m'ha recordat la tieta de la sèrie Peake Blanders, o alguna cosa similar, que va de lladregots anglesos, gitanos ells, d'entre guerres del segle passat. El teu relat és una altra història, ben narrada i sense embolics innecessaris, bé, fas servir el mot "adients" dos cops molts junts, i això és per fer-te notar alguna cosa per criticar.


No tinc per costum valorar, però avui et posaré un 10, no t'ho agafis per costum, eh!

Fidel

PS
Entre aquest tal Urck i jo no hi ha res, de veritat. N'he demanat referències a un amic, vell relataire, i diu que re a veure, i no m'ha volgut explicar res més,però sembla que està pitjor que jo mateix, i això no sé si és una paraula amable, o si m'ha dit a mitges que no estic gaire bé.
Prefereixo no saber-ho.

M'han vingut al cap aquestes dues figures de l'època de "M.Rajoy".
Formes aquesta visió del mon dels teus relats: de violència i de reaccions inversemblants. Sobre la tela de l'enfrontament social (que es va produir amb força cruesa als anys 20 i que va guanyar la patronal per més del doble de gols, però era perquè tenia comprats als àrbitres!) descrius com es forma aquesta espiral de violència i traïcions (també ha passat en diversos moments de la història, sobretot per part de les forces progressives, que per salvar la revolució han acudit a mètodes injustificables, la qual cosa no invalida el seu intent de superar situacions preexistents, encara pitjors; i si algú té altres solucions, que ho digui!)
El pensament, la visió de futur en l saviesa del poble, la gitana que és capaç de predir que pot passar i amb el seu pensament desencadena els dubtes dels pistolers.
No ens de sorprendre que la base de la violència dels que dominen la societat des de sempre, s'empari en formes com les de la senyora Úrsula. Al capdavall, són les que justifiquen la violència (com ha estat el cas amb la segona república espanyola.
En fi, sempre suggereixes moltes coses. He trobat, per això, que per a tanta varietat d'idees queda un pel curt o tallat el relat.