La llum dels somnis

...en cada vers que escrius. I és un plaer tornar al teu espai i llegir-te. Tot i la manca de temps i altres cabòries.

En aquest poema breu cal destacar les delimitacions dels infinitius que, ferms, indiquen el camí fins al darrer vers bell de tan contundent. Si la llum dels somnis rau en aquest poema, deixem-nos enlluernar pels seus mots.


d.

dels teus mots i em quedaria especialment amb aquests: "tan sols la joia infinita de ser..." La imatge finita del cos trenat d'una fulla /infinita de l'aire impol.lut d'una atmosfera... que clou els versos es magnífica.

Un plaer llegir-te

leonardo

Gaudir dels somnis on no hi temps ni espai i tot és llum, els somnis que ens alliberen i ens deixen ser tal com volem.
Et felicito doncs m'agradat molt i molt
enhorabona!!!!

...estic content de ser tan sommiador com sóc. Em permet pensar que podem fer moltes coses. Altres em fa mal, pel cop gran amb la realitat que això comporta. Un gran poema, que deixa veure aquest arma de doble fil que es sommiar. Felicitats =)

Jota, de sommnis.

Uf! Aquest és un poema d'alçada, molt bell en les imatges i amb un contingut filosòfic, gairebé metafísic, molt ben captat.
Molt ben expresada aquesta dualitat de l'existència, d'una banda lleu com un miratge, d'una altra banda màgica i poderosa.

Excel.lent en el fons i en la forma. Enhorabona.

d'una fulla.
Uff, Mariona. Quin poema tan alliberador. Tan dolorós. Perquè alhora que entenem aquest món sense límits del somni, tenim encara més clar que el somni viu lligat a aquesta vida tan limitada. L'imatge del "cos trencat d'una fulla" la trobo deliciosa i absorbent. Ets una poetessa excepcional, oi que ho saps? Petons

S

Hi ha poemes rodons on es diu tot allò que es volia dir. A vegades sorgeixen a partir d’una imatge, d’una experiència o d’un estat d’ànim, tant se val. La inspiració arriba quan arriba i és ella la que marca les diferències entre un poema i un altre.
Aquesta és la sensació que he tingut en llegir La llum dels somnis. El vaig llegir, primerament, al teu blog –convidat per deòmises– i després el vaig retrobar al Repte Poètic Visual.

Et voldria comentar que aquesta invitació teva a traspassar llindars es pot dir que defineix tota la meva vida. Alguns somnis s’han fet realitat, d’altres encara estan per encetar, i també en tinc que s’han trencat en mil bocins. Però la vida consisteix precisament en això, a continuar somniant, malgrat tot.
Coincidim en moltes afirmacions, només cal que donis un tomb per alguns dels meus Sonets de l’edat sàvia. No hi ha temps efímer, dius, ni tampoc cap espai que comenci ni acabi [...] tan sols una joia infinita de ser. No cal afegir-hi res més.

I parlant de somnis, aquí et deixo dos apunts. El primer és la cloenda d’un sonet dedicat precisament a les dificultats que els infants poden tenir de viure en un futur no massa llunyà que s’albira molt amarg.

Per no viure [els infants] encongits entre muralles,
fugint de qui menysprea imaginar,
s’aixopluguen en somnis i rondalles.

L’altre no és meu, sinó del poeta Samuel T. Coleridge, a propòsit d’una rosa que algú va collir en el paradís d’un somni i que se la troba a les mans en desvetllar-se.

If a man could pass through Paradise in a dream,
and have a flower presented to him as a
pledge that his soul had really been there,
and if he found that flower in his hand when he awoke -
aye, and what then?

Bé, gràcies pels versos i per la fotografia del RPV. I, si tens una estoneta, et convido a llegir aquest petit poema, Tornar.

Raül