LA FOSCA

TITOL: LA FOSCA
Sóc una tenda de campanya velleta; per la forma que tinc la gent hem reconeix amb el nom de canadenca; encara que ara gairebé no vaig de càmping, des de el meu racó de l'altell on hem guarda la meva família, recordo cada moment de la meva vida activa com si fos ara mateix.
M'han recordo de quan jo estava ben posada en una postada d'una botiga d'esports, de gran renom entre els campistes que volien comprar material nou, o be els estris per a la acampada.
A la botiga hi varen entrar amb la intenció de comprar-me, un matrimoni jove i les seves dues filles de pocs anys d'edat. Tots quatre molt il·lusionats per la compra que volien realitzar.
Pel que sembla, l'home, havia passat per la botiga a veure'm un dia tot sol, amb la intenció de tornar en una altra ocasió amb tota la família, i així ho varen fer.
El venedor, no va tenir gens de feina per a convèncer la família, doncs tots quatre venien decidits i segurs del que volien, i en un temps record, el venedor hem va embolicar, i els hi va cobrar als clientes el preu que marcava l'etiqueta que m'havien col·locat.
Amb la meva nova família vaig marxar cap a la parada de l'autobús, i amb destí a l'altell des de on escric les meves memòries.
La primera acampada la varem fer molts pocs dies després d'arribar a aquella casa. Mancaven tres o quatre dies per la festivitat de Sant Joan.
Feia caloreta, i passades les nou de la vesprada encara era clar.
L'amo i jo, varem agafar l'autobús, i hem va portar al magatzem d'un transportista que tenia un camió, juntament amb una panera de mimbre carregada dels estris de la cuina i d'una maleta amb la roba dels llits, tovalloles i vestits de les nenes.
El tracte era que, quan els amos arribessin al seu destí , on farien l'acampada, jo i les maletes ja hi seríem, i així va ser.
El dia que la gent arribava al campament, era d'una gran activitat. Tothom muntava les seves tendes, unes petitones, només de dues places, d'altres com jo, grossetes, que estàvem molt de moda, i per a una família de quatre persones, era la mida ideal.
La meva distribució, consistia en una habitació i un menjador, tenia una visera on no hi passava ni la pluja ni el sol.
Sóc de color blau nit, i al mati, quan el sol apresta i enlluerna, li costa d'entrebesar les dues capes de roba blava que formen l'habitació, de la mateixa manera que passa amb la pluja, tinc la roba tant tensada que l'aigua rellisca i cau a terra.
Quan ja vaig quedar ben muntada, amb una miqueta de dificultat per part del amos, doncs era la primera vegada que ho feien, hem vaig trobar molt elegant, i el meu color blau era molt lluent.
Al meu voltant, hi havien altres tendes ben descolorides pel sol i la pluja, ni havien de color taronja, d'altres de color vermell i també unes de color blau cel; era molt bonica tota la coloraina que es veia entremig dels pins.
La meva família, va posar els quatre matalassos de vent, que havien inflat feia una estoneta tots plegats, a dintre de l'habitació i de seguida a sobre dels matalassos també hi van posar els sacs de dormir de color blau cel per un costat i estampats per l'altre.
Al menjador, hi varen muntar una tauleta quadrada de fusta amb quatre cadires de lona plegables, també hi varen posar dues butaques de nilons, de ratlles taronges, verdes i blanques; allà al damunt hi descansaven o bé prenien el sol tant els grans com les dues nenes.
Al damunt de la taula, la mestressa hi va posar dintre d'un gerro un ram de flors del camp, que hi feien molt de goig, i així ja varem estar tots instal·lats, i a punt per gaudir d'unes mini vacances que durarien quatre dies.
El dia abans de marxar altre vegada cap a casa, hem varen fer el bateig de muntanya, hi havia dos campistes que eren els mestres de cerimònia de tots els nostres batejos, i el que els mancava per a poder fer la seva feina, era que la neva família tries el nom que volien posar-me.
La mestressa ho sabia des de el primer dia, va dir que he posarien "La Fosca" pel meu color blau, i amb aquesta dada ja en varen tenir prou per escriure'm un vers que hem llegirien el dia del bateig.
La meva família, el matí de la festa, hem va endreçar força, el ram de flors de sobre de la taula ja tornava a ser fresquet, a la punta dels dos pals de metall que aguantaven l'habitació, hi varen clavar dues patates crues, era per si un cas llampegava, no entres l'electricitat mentre dormíem i passes alguna desgracia.
Les nenes, juntament amb l'altre canalla, varen omplir un cistellet de flors silvestres, que a l'hora del bateig, hem tirarien a sobra, junt amb un esquitx d'aigua.
Ja tenia els padrins apunt, la padrina era una cosina de la família, i el padrí el fill d'uns companys d'acampada.
Al bateig hi eren convidats tots els campistes, la mestressa havia preparat xocolata desfeta i coca, i a les sis de la tarda va començar la cerimònia.
Els padrins amb les motxilles penjades a l'esquena estaven dempeus al meu davant, i tota la gent que hi va voler participar, junt amb els que oficiaven la querimònia, formaven mitja lluna també al meu davant.
Mentre que hem tiraven les flors per sobre i m'esquitxaven amb aigua, hem varen dedicar aquest vers…
Bateig muntanyenc de la tenda "LA FOSCA" efectuat al Pla Boixer de Balenyà, en el Xè Campament del banderí de la Unió Excursionista de Catalunya d'Horta.
Avui dia de Sant Joan amb esperit muntanyenc, amb aigua i herbes del bosc tindràs nom i et bategem.
A la primera acampada en el bonic Pla Boixer amb oració de muntanya
tens color de cel seré.
La Fosca per nom et posen els qui els anys et portaran els guardaràs de la pluja de la neu, el tro i el llamp.
Muntada sota pineda o en bonic prat al hivern, preguem que la teva empresa sigui d'un servei etern.
Companya de les companyes seràs en els campaments, voltada de les muntanyes i bonics boscos silents.
Que la teva existència sigui forta i duradora, perquè la teva presencia ens es grata i falaguera.
I en nom dels teus propietaris i dels qui estem ja presents, fem vots extraordinaris de veure't a campaments.
J. Puig Maques.
Vaig quedar tota plena de flors, i esqueixadeta d'aigua fresca. Tothom va picar de mans en acabar la cerimònia, i els meus amos, van tirar caramels a tots els presents, com si es tractes del bateig d'algun membre de la família.
Després, tothom que en va voler, va menjar coca i xocolata calentona.
Jo m'ho mirava tota cofoia, i estava molt orgullosa del nom que m'havien posat.
Durant molts anys, vaig estar muntada en càmpings de muntanya, entremig dels pins i al costat dels rius.
També vaig estar a la platja, guarint a la meva família del sol i de la calor.
Ara, encara que una mica descolorida i velleta, descanso a l'altell de casa, i de tant en tant, encara hi ha algun membre de la família que hem porta a l'aire lliure, i penso que faig molt goig i servei.
FI