Infusió de gessamí

Un relat de: Aleix de Ferrater
La seva esperança era poder veure, palpar, concretar en una realitat allò que tant desitjava. L’Elvira era conscient que, als seus vuitanta-dos anys, les forces físiques minvaven, malgrat l’escalfor del seu forn interior. Participava activament en les activitats del grup de dones del poble. La setmana passada havien omplert catorze caixes de roba destinades a Síria. També contribuïa quan calia, col•locant llaços grocs als indrets més visibles del poble i ajudava i xerrava pels descosits a les paradetes dels actes més requerits. Així mateix, assistia també al club de lectura de la biblioteca. El darrer llibre que havien analitzat, de Manuel de Pedrolo, li havia costat d’entendre, però havien realçat el sentiment ferm i convençut de l’escriptor de l’Aranyó. Les sessions de cinema i les òperes que s’oferien al cinema un cop al mes, també eren escenaris freqüentats per l’Elvira. No faltava mai a la cantada dels divendres al vespre a la plaça de l’Ajuntament. Plogués o nevés, ella corejava les cançons del grup de músics de la vall, cançons que la retornaven als reivindicatius anys setanta. I si havia d’agafar l’autobús per anar a la capital de la comarca i assistir a una conferència o un dels molts actes reivindicatius, ella sempre hi era. Aquest cap de setmana, però, estava preocupada. Havien organitzat una jornada plena d’actes, una xerrada al teatre, un vermut popular amb ball inclòs, un dinar de carn a la brasa, una de les especialitats on més li agradava cooperar, jocs infantils i un concert amb grups de la comarca. Era una feinada de por i no sabia si podria participar-hi, tal i com s’havia compromès. Els ossos eren els ossos i l’edat, l’edat. I si a més, hagués pogut evitar el refredat que anava multiplicant-se minut per minut, molt millor. Aquells insignificants microbis l’estaven obligant a dir que no i un simple refredat la podia forçar a quedar-se a casa? Infusió de gessamí. La seva convicció era ben ferma i l’esperança, el seu motor.

Comentaris

  • Gessamì per a totes[Ofensiu]
    CeciliaBM | 20-07-2018

    Hola Aleix, molt bonic, tot un homenatge a les dones compromeses. M'ha agradat molt.

    PS: Aprofite per agrair-te el teu comentari de l'altre dia.

  • Encantador relat![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 14-07-2018 | Valoració: 10

    No és pas per treure mèrits als homes, però el meu marit sempre diu que, si no fos per les dones, tot el voluntariat se n'aniria en orris. Les dones som a tot arreu, com la teva Elvira, i m'he sentit molt propera a ella quan has dit que va a cantar a la plaça de l'Ajuntament. És el que fem nosaltres cada dilluns: cantar i clamar, en un poema, el desacord amb un Estat que ens vol fer mal. No sé si per por, per enveja, per maldat o per les tres coses al mateix temps.

    Com dius tu, a la plaça Paeria de LLeida( aprofito per a fer propaganda) hem passat fred, ens hem mullat, hem passat calor i fins i tot por, quan la GC ha demanat al responsable el carnet d'identitat per no sé sap quin retorçut motiu.

    Però ara necessitem la presència de dones i homes per a aconseguir la nostra fita. Tant si són joves com si són vells, com l'Elvira, a qui una infusió i la seva empenta i valentia li permetran assistir a totes les activitats programades.

    M'encanten tots els teus temes. vius el moment actual i t'involucres en la nostra realitat. No creguis, no tothom ho fa. Jo ja tinc una edat ( cap als 70) però reservo les meves energies per a lluitar i aconseguir un país net , on no hi hi hagi tanta brutícia. Sóc de la generació dels que vam lluitar als anys 60/70 i no hem deixat mai de ser crítics quan la nostra societat ha estat en mans dels depredadors.

    Gràcies, moltes gràcies pel teu recolzament en Facebook.

  • Quantes Elvires...[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 06-05-2018 | Valoració: 10

    fan falta per aixecar un país? Moltes, legions! Malauradament, no és el cas, que el món seria una altra cosa amb gent amb l'empenta que descrius tan bé. Les poques Elvires que coneixem, no obstant, valen per moltes de les altres, així que... cuidem-les!

  • No aturar-se mai[Ofensiu]
    walrusluli | 04-05-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el què transmet el teu relat: mai ens hem d'aturar!

    Sempre he pensat que malgrat (com bé dius) l'edat és l'edat, és la nostra esperança, alegria, ganes de viure, energia interior o com en vulguis dir, el què realment dictamina les nostres capacitats. Segurament el mateix raonament es podria estendre a la capacitat que podem tenir com a societat.

    Una abraçada i gràcies per llegir i valorar positivament els meus relats,
    Oriol

  • Gràcies[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 03-05-2018 | Valoració: 10

    Moltes gràcies per valorar els meus escrits. No sembla que agradin molt i els valorin gaire els del Concurs , en fi. Agraida perqué tu si entens el significat.

  • Fortalesa[Ofensiu]
    Naiade | 01-05-2018 | Valoració: 10

    Com admiro la protagonista del teu relat, quina energia!! ja la voldrien tenir tots a la seva edat. Segur que la infusió de gessamí la cura, l'esperança i el desitg, fa més que les medecines.
    Una abraçada

  • Que be comprenc aquesta dona![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-04-2018

    i envejo tota la seva activitat.
    Circumstàncies adverses em mantenen allunyada de mantenir contacte amb Relats i la seva gent però mai us oblido.
    A veure si, a poc a poc, puc anar llegint tots els teus relats. Ja saps que t'admiro profundament i m'encanta fer-ho.
    Una abraçada a tu i a l'Olga. ( També li dec comentaris.)

  • Infussió de gessami[Ofensiu]
    edelfa | 25-04-2018 | Valoració: 10

    Gràcies pels teus comentaris. Doncs això tant sols és la punta del iceberg, encara continua però vaig haver de reduïr-lo per tenia l, intenció de presentar-lo a concurs.
    Felicitats, pel teu escrit on expliques como la vellesa no té perque ser sinonim de quedar-se a casa sense fer res i més la gent d,aquesta k malgrat els infortunis k aquesta generació va haver de passar tenen una voluntat i esperança de lluitar maçgrat la seva edat.

  • Infussió de gessami[Ofensiu]
    edelfa | 25-04-2018 | Valoració: 10

    Gràcies pels teus comentaris. Doncs això tant sols és la punta del iceberg, encara continua però vaig haver de reduïr-lo per tenia l, intenció de presentar-lo a concurs.
    Felicitats, pel teu escrit on expliques como la vellesa no té perque ser sinonim de quedar-se a casa sense fer res i més la gent d,aquesta k malgrat els infortunis k aquesta generació va haver de passar tenen una voluntat i esperança de lluitar maçgrat la seva edat.

  • El motor de l’esperança[Ofensiu]
    rautortor | 24-04-2018


    Als que inexorablement ens anem fent grans, relats com aquest ens omplen d’il·lusió. Pourquoi pas moi? Vet aquí el crit d’esperança dels nostres anys seixanta. Doncs, això. La teva Elvira ens en mostra el camí. I ens anima a poder veure, palpar, concretar en una realitat els desitjos. Una dona amb un gran cor i un foc interior envejable, tot i la murga dels ossos i l’edat. Benvolguda i envejada Elvira, espero que la teva infusió de gessamí et faci recobrar l’embranzida que et manté viva i lluitadora.

    Molt bé, Aleix. Saps encomanar virtuts com ningú altre. Gràcies.

  • Quina dona mésvalenta! [Ofensiu]
    Olga Cervantes | 24-04-2018 | Valoració: 10

    Més que una infusió de gessamí, sembla un beuratge màgic. Visca la collita de gessamí!

    Una abraçada

    Pinya de rosa

  • Quina empenta...![Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 24-04-2018 | Valoració: 10

    Quina empenta té l’Elvira! Sort en tenim d’aquestes persones anònimes que serveixen per a tot. Troben el temps necessari per a multiplicar-se en les seves activitats i, segurament, no en són conscients de la seva vàlua.
    —Joan—

  • Rectifico[Ofensiu]
    Nil | 22-04-2018 | Valoració: 10

    Ai! disculpeu-me... Pobreta Elvira que jo li he enterrada estant encara en vida. Com en llegir el relat fas servir el verb en passat i a damunt ha coincidit amb la mort d'una veïna meva de tota la vida que duia una vida semblant a la teu personatge, resulta que pensant en la veïna mentre et llegia m'he fet aquest garbuix que ara miro d'esclarir per a no crear confusió entre la resta de llegidors. Nil.

  • No s'ha mort[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-04-2018

    Caram, em sap greu que s'hagi interpretat que l'Elvira s'ha mort. Però no és així. L'Elvira ha decidit prendre una infusió de gessamí per curar-se el refredat. És una infusió d'àvies, d'aquelles que no fallen. Repeteixo, l'Elvira és ben viva!

    Aleix

  • R.I.P?[Ofensiu]
    Rosaura Gerr | 22-04-2018

    No sé a vosaltres, però a mi el que m'anima així que em vaig fent gran és veure persones que em passen gairebé vint anys tan vital si autènticament joves com l'Elvira.
    Per això m'ha sabut molt greu saber pel senyor de Castell Ruf que s'ha mort... No m'ho puc creure! Jo confiava en les flors de gessamí... ;)

  • ja agradaria[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-04-2018

    Quina energia, la senyora Elvira! Ja m'agradaria poder portar el seu ritme de vida a la seva edat. L'empeny l'esperança i l'hi ajuda el gessamí ;)
    Fins a la propera Virtut, Aleix!

  • fruita-madura.[Ofensiu]
    Nil | 21-04-2018 | Valoració: 10

    Que podia demanar més l'Elvira? Fins a darrera hora havia fet allò que, dins les seves possibilitats, li plaïa. S'ha esblaimat com una espelma... El buf de la mort se l'endut a l'altra vida on trobarà el repòs com a recompensa de la seva atrafegada vida física. Un emotiu, el teu, relat en el qual hi són representades totes les done, que com ella, pereixen essent fruita-madura.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-04-2018 | Valoració: 10

    M´has entendrit i m´has fet pensar en una meva tia avia que als seus noranta anys i més feia coses malgrat no li acompanyés moltes vegades la salut, però tenia esperança, aquesta dona va morir a casa meva als noranta vuit anys, car la seva unica filla va morir i no tenia ningú mes. Nosaltres la estimavem molt i els meus fills llavors petits la tenien en un pedestal. Malgrat les trompades que li donava la vida sempre tenia esperança fins al final.

  • Ella és l’esperança[Ofensiu]
    kefas | 21-04-2018

    Conec persones com l’Elvira, velles (no els fa por dir-ho), curioses, generoses, cordials, amb una enorme força de voluntat i una vitalitat que supera els entrebancs del deteriorament físic. Amb el seu entusiasme innat tapen els forats del desànim i arrosseguen als altres cap el mar de l’optimisme. No necessiten esperança . Elles són l’incentiu perquè els altres en tinguin.

  • El jardí de l'esperança[Ofensiu]
    Loira Durban | 21-04-2018

    Bon dia, Aleix!

    Quina il·lusió, quan he llegit el teu relat! I, encara més, quan he vist que també hi havia un jardí, com en el meu... Entre trèvols i gessamins trobarem el camí de l'esperança cap a la terra de les possibilitats. Venim de la fe i l'esperança també n'és un trosset.

    Gràcies per compartir el teu jardí particular amb l'univers relataire! Un plaer, com sempre! :)


    Una abraçada i fins ben aviat!


    Marta

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

101 Relats

2000 Comentaris

109901 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.