Felicitats a l'avi... i a l'autora!
Molt tendre... (Per cert, no serà el Clint Eastwood, aquest avi... Aquests dies també en feia noranta! ;-)

El que li passa al Miquel ens passa una mica a tots: que volem precisament allò que ens prohibeixen. Els pares ho haurien de saber, i prohibir només allò que volen que fem... ;-)
Ben narrat: clar i català.

Sí senyora, molt ben narrat. I molt empàtic. Desitjo que la bona dona pugui sortir d'aquest mig viure- mig no viure, perquè una miqueta és com si la conegués.

Els finals no són fàcils. El teu és precís: ni una paraula de més.

Bo perquè sí!

Realment bo! Vull una dutxa com aquesta...

Que bo! Que precís! Ni una paraula de més, ni una paraula de menys.

És bo, realment bo, i té mala llet!
Així m'agrada!

Per bona que fos l'ambientació musical, se m'acut que deuria resultar una palla una mica cara...

És curiós, jo no havia entès el conte com ho heu fet els altres. Més que els problemes de la creació, jo hi havia trobat una visió tragicòmica, entranyable, d'un Alzheimer musical...
O és que que el nom que sent el protagonista a la ràdio, i que no és capaç de retenir, no és precisament el seu...?

No sé a vosaltres, però a mi el que m'anima així que em vaig fent gran és veure persones que em passen gairebé vint anys tan vital si autènticament joves com l'Elvira.
Per això m'ha sabut molt greu saber pel senyor de Castell Ruf que s'ha mort... No m'ho puc creure! Jo confiava en les flors de gessamí... ;)

Aleix, és un honor per a una relataire novella com una servidora ser saludada i comentada per tot un veterà com tu. No podria demanar millor recepció en el grup.
Gràcies, i salut!

M'agrada de debò. És un Kafka corregit per Calders.
El problema d'aquest bon home és que ningú havia fabricat proves contra ell. D'altres han tingut mes sort... ;)

El final és una bona ironia, o fins i tot un sarcasme... Està clar que com a profeta aquest bon home no hagués servit!

Se sent el malestar del personatge, gairebé es mastega.
D'altra banda, s'aconsegueix que no resulti gens forçada la coincidència entre l'interior i l'exterior, entre la seva vivència i la seva activitat, amb el proverbi "la fe mou muntanyes" com a fons i justificació.
Ben escrit. M'ha agradat, sobretot, "l’olor dolça de les ginestes"...