Cercador
Incomunicació
Un relat de: llu6na6Avanço; fantasma de llum
ple de tenebres;
travesso el mur que ens separa;
- glaç d'indiferència -
et cerco a les palpentes;
ulls oberts, tu no em pots veure;
sóc el que no sóc:
flama, foc, aigua,
presència evaporada.
Comentaris
-
ambre | 10-07-2006
Un poema perfecte: la sonoritat, el ritme i les imatges "presència evaporada."
Fantàstic
-
escriure quan[Ofensiu]jaumesb | 02-06-2006
pugui i quan pugui editaré a la casa
jo entenc per esquizo o psico aquesta manca de comunicació tant amb un mateix com amb els altres,
la capacitat de ser un mateix i sentir-se'n satisfet m'agrada i la comunicació amb paraules o sense també
pens que si que entenc el teu poema, en ell hi ha incomunicació,
es cert que els polítics en són especialistes, però no tan sols ells -
jaumesb | 01-06-2006 | Valoració: 10
torno però me'n vaig
començo a viure d'amor i prou més que mai
no sé quan podre tornar a escriure
ara vull viure el cel m'espera
entenc el teu poema tots tenim un petit esquizo a dins, un poc de psicosis
tenim també els petons que el vent ens envia
i tot el que ens cal per bastir el nostre propi cel
agafem el cel i deixem que l'esquizo i el psico.
dormin són etern
que el cel t'obri les portes
-
jaumesb | 31-05-2006
no hi vaig anar
gràcies per llegir-me -
Ninona meva!![Ofensiu]Queca | 29-05-2006 | Valoració: 10
Quant de temps sense llegir res teu! Ja en tenia ganes, i avui, que tenia una estoneta, m'ha vingut al present records d'un ahir, on et sentia ben aprop, i et podia llegir, comentar-te... I m'he dit: Que coi! Torna-ho a fer! Mai no es tard... no?
Tens un talent molt especial ninona, i no deixis mai que ningú et digui el contrari. Lluita sempre pel que creus, pel que sent, pel que ets, i si alguna vegada et falten forces, vine a visitar aquesta Quecona, que és tan teva com d'ella mateixa, i ja veuràs com tot sembla tenir solucions.
Gràcies per tot bonica!
Cuida't moltíssim, i somriu sempre!!!
Mil besades i una infinitud de somriures per a tu flor! -
aquella carn...[Ofensiu]Capdelin | 24-05-2006 | Valoració: 10
que esborrava defectes, aquella passió que engrandia les qualitats... amb el temps es fan catarates als ulls i una boira indiferent tot ho tapa.
Potser l'amor és un diàleg de diferències.
Una abraçada -
felicitats[Ofensiu]jaumesb | 24-05-2006
ccc
-
ben trobat.[Ofensiu]daniroura | 23-05-2006 | Valoració: 10
Molt bon escrit.
-
Comunicat[Ofensiu]roda03 | 23-05-2006 | Valoració: 10
Hola Llu6na6,
He llegit la teva "incomunicació" i la veritat és que tens la sensació d'haver llegit les paraules justes que moltes vegades sens en solitud.
Escriure i vagarejar pels bells camins de la poesia ens regala poetesses com tu; de la brevetat en féu font inesgotable de sentiments que van que el lector se senti atrapat, per uns instants, breument, però molt encisat.
Brindo per la incomunicació ben comunicada,
Roda03
-
hi ha [Ofensiu]jaumesb | 22-05-2006
teatre
que ens diverteix
però la vida és real
-
jaumesb | 22-05-2006 | Valoració: 10
hi ha sensació de túnel
-
Visions?[Ofensiu]Bonhomia | 22-05-2006 | Valoració: 10
Tens raó. Jo crec que no ens veiem ni a nosaltres mateixos quan ens mirem al mirall.
-
Molt simbòlic i profund[Ofensiu]helena | 21-05-2006 | Valoració: 10
Molt simbòlic el teu poema.
Dolç i dur alhora.
Dolç en la forma suau i penetrant
i el missatge és corprenedor.
M'ha encantat com molts dels teus poemes que segueixen un patró molt particular i porten el teu segell indiscutible.
Petons!!!
helena -
T'adones[Ofensiu]Leela | 21-05-2006 | Valoració: 10
que amb tu és impossible restar incomunicat?
No només fas poemes sinó que incites a que la resta encara escrivim més... M'ha agradat molt!
Jo tampoc m'he pogut resistir a fer-ne una versió que, com veuras, s'allunya ja de la teva idea però que ha sorgit gràcies a les teves paraules:
Indecisió
Tremolo; miratge espectral
absolta de certeses
refaig i desfaig el mur de la casa;
- vaivé que zigzagueja -
pregunto als intuitius
mirades de peresa, no em vull trobar;
vaig torno, on sóc?
espurna, miratge, brisa
incertesa arrelada.
Gràcies lluna!!
Una abraçada.
Leela
-
Som...[Ofensiu]L'epicurista Pol | 19-05-2006 | Valoració: 10
Jo diria que bastant més que presència evaporada. Som energia en moviment, que es transforma i potser tenia raó Nietzsche quan deia que anem enrera... qui ho sap?
Som milers de coses i l'adjectiu comú a totes les persones és una qüestió pendent de tots els homes, començar a buscar allò que ens uniex...
A vegades penso que sóc un mal somiador...
El cert és que m'has fet pensar, que sempre és positiu.
Una forta abraçada i moltes gràcies!!!
Pol
-
Distàncies[Ofensiu]ROSASP | 19-05-2006
M'aturo; miratge d'estels
a mig omplir de propòsits;
esgarrapo el mur dels silencis
- corc de preguntes -
t'intueixo a quatre grapes;
retines perdudes, només em parpelleges;
sóc i no sóc:
terra, molsa, fang,
abstracció liquada.
Entre tu i el Bruixot m'heu omplert de sensacions. Ostres, no me'n he pogut estar de dir la meva.
Ai, que m'he quedat gronxada en alguna teranyina del sostre i no sé com baixar!
Molts petons Teresa! -
Desesperació[Ofensiu]Bruixot | 19-05-2006
Reculo; espectre de nit
buit de sintagmes;
basteixo un mur per aillar-me;
- mirall d'autocompassió -
fujo de mi a la gatzoneta;
parpelles closes, ja no em vull veure;
no sóc qui sóc:
fum, vapor, aire,
absència solidificada.
Una genuflexió.
Bruixot
Valoració mitja: 10