Incomunicació

Un relat de: llu6na6

Avanço; fantasma de llum
ple de tenebres;
travesso el mur que ens separa;
- glaç d'indiferència -
et cerco a les palpentes;
ulls oberts, tu no em pots veure;
sóc el que no sóc:
flama, foc, aigua,

presència evaporada.


Comentaris

  • ambre | 10-07-2006

    Un poema perfecte: la sonoritat, el ritme i les imatges "presència evaporada."

    Fantàstic

  • escriure quan[Ofensiu]
    jaumesb | 02-06-2006

    pugui i quan pugui editaré a la casa
    jo entenc per esquizo o psico aquesta manca de comunicació tant amb un mateix com amb els altres,
    la capacitat de ser un mateix i sentir-se'n satisfet m'agrada i la comunicació amb paraules o sense també
    pens que si que entenc el teu poema, en ell hi ha incomunicació,
    es cert que els polítics en són especialistes, però no tan sols ells

  • jaumesb | 01-06-2006 | Valoració: 10

    torno però me'n vaig
    començo a viure d'amor i prou més que mai
    no sé quan podre tornar a escriure
    ara vull viure el cel m'espera

    entenc el teu poema tots tenim un petit esquizo a dins, un poc de psicosis

    tenim també els petons que el vent ens envia
    i tot el que ens cal per bastir el nostre propi cel

    agafem el cel i deixem que l'esquizo i el psico.
    dormin són etern



    que el cel t'obri les portes

  • jaumesb | 31-05-2006

    no hi vaig anar

    gràcies per llegir-me

  • Ninona meva!![Ofensiu]
    Queca | 29-05-2006 | Valoració: 10

    Quant de temps sense llegir res teu! Ja en tenia ganes, i avui, que tenia una estoneta, m'ha vingut al present records d'un ahir, on et sentia ben aprop, i et podia llegir, comentar-te... I m'he dit: Que coi! Torna-ho a fer! Mai no es tard... no?
    Tens un talent molt especial ninona, i no deixis mai que ningú et digui el contrari. Lluita sempre pel que creus, pel que sent, pel que ets, i si alguna vegada et falten forces, vine a visitar aquesta Quecona, que és tan teva com d'ella mateixa, i ja veuràs com tot sembla tenir solucions.
    Gràcies per tot bonica!
    Cuida't moltíssim, i somriu sempre!!!
    Mil besades i una infinitud de somriures per a tu flor!

  • aquella carn...[Ofensiu]
    Capdelin | 24-05-2006 | Valoració: 10

    que esborrava defectes, aquella passió que engrandia les qualitats... amb el temps es fan catarates als ulls i una boira indiferent tot ho tapa.
    Potser l'amor és un diàleg de diferències.
    Una abraçada

  • felicitats[Ofensiu]
    jaumesb | 24-05-2006

    ccc

  • ben trobat.[Ofensiu]
    daniroura | 23-05-2006 | Valoració: 10

    Molt bon escrit.

  • Comunicat[Ofensiu]
    roda03 | 23-05-2006 | Valoració: 10

    Hola Llu6na6,
    He llegit la teva "incomunicació" i la veritat és que tens la sensació d'haver llegit les paraules justes que moltes vegades sens en solitud.
    Escriure i vagarejar pels bells camins de la poesia ens regala poetesses com tu; de la brevetat en féu font inesgotable de sentiments que van que el lector se senti atrapat, per uns instants, breument, però molt encisat.

    Brindo per la incomunicació ben comunicada,
    Roda03

  • hi ha [Ofensiu]
    jaumesb | 22-05-2006

    teatre
    que ens diverteix
    però la vida és real

  • jaumesb | 22-05-2006 | Valoració: 10

    hi ha sensació de túnel

  • Visions?[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 22-05-2006 | Valoració: 10

    Tens raó. Jo crec que no ens veiem ni a nosaltres mateixos quan ens mirem al mirall.

  • Molt simbòlic i profund[Ofensiu]
    helena | 21-05-2006 | Valoració: 10


    Molt simbòlic el teu poema.
    Dolç i dur alhora.
    Dolç en la forma suau i penetrant
    i el missatge és corprenedor.

    M'ha encantat com molts dels teus poemes que segueixen un patró molt particular i porten el teu segell indiscutible.



    Petons!!!

    helena

  • T'adones[Ofensiu]
    Leela | 21-05-2006 | Valoració: 10

    que amb tu és impossible restar incomunicat?
    No només fas poemes sinó que incites a que la resta encara escrivim més... M'ha agradat molt!
    Jo tampoc m'he pogut resistir a fer-ne una versió que, com veuras, s'allunya ja de la teva idea però que ha sorgit gràcies a les teves paraules:

    Indecisió

    Tremolo; miratge espectral
    absolta de certeses
    refaig i desfaig el mur de la casa;
    - vaivé que zigzagueja -
    pregunto als intuitius
    mirades de peresa, no em vull trobar;
    vaig torno, on sóc?
    espurna, miratge, brisa

    incertesa arrelada.

    Gràcies lluna!!

    Una abraçada.
    Leela




  • Som...[Ofensiu]
    L'epicurista Pol | 19-05-2006 | Valoració: 10

    Jo diria que bastant més que presència evaporada. Som energia en moviment, que es transforma i potser tenia raó Nietzsche quan deia que anem enrera... qui ho sap?

    Som milers de coses i l'adjectiu comú a totes les persones és una qüestió pendent de tots els homes, començar a buscar allò que ens uniex...
    A vegades penso que sóc un mal somiador...

    El cert és que m'has fet pensar, que sempre és positiu.

    Una forta abraçada i moltes gràcies!!!

    Pol

  • Distàncies[Ofensiu]
    ROSASP | 19-05-2006

    M'aturo; miratge d'estels
    a mig omplir de propòsits;
    esgarrapo el mur dels silencis
    - corc de preguntes -
    t'intueixo a quatre grapes;
    retines perdudes, només em parpelleges;
    sóc i no sóc:
    terra, molsa, fang,
    abstracció liquada.


    Entre tu i el Bruixot m'heu omplert de sensacions. Ostres, no me'n he pogut estar de dir la meva.
    Ai, que m'he quedat gronxada en alguna teranyina del sostre i no sé com baixar!

    Molts petons Teresa!

  • Desesperació[Ofensiu]
    Bruixot | 19-05-2006

    Reculo; espectre de nit
    buit de sintagmes;
    basteixo un mur per aillar-me;
    - mirall d'autocompassió -
    fujo de mi a la gatzoneta;
    parpelles closes, ja no em vull veure;
    no sóc qui sóc:
    fum, vapor, aire,

    absència solidificada.


    Una genuflexió.

    Bruixot

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: