màgia

Un relat de: llu6na6

Nou, vuit, set, sis... , el dia que vaig nèixer;
o tal vegada aquell que deixaré de néixer;
quan ja no em tapi les orelles, i el llapis no destil·li
el jo de mi amagat entre les cartes,
d'aquesll vell joc de mans que als ulls
de tanta gent et fa desaparèixer;
encara avui però, el full s'ha fet copalta,
i d'ell trauré el conill de neu, bellíssim,
d'algun poema

sense morret ni orelles.


Comentaris

  • em sembla[Ofensiu]
    Lavínia | 05-09-2006

    que la poesia és alguna cosa tan màgica com aquest conill de plata que trauràs de la copa d'algun barret.

    Ets una poetessa amb un gran valor metafòric que emplenes de malenconia i destil·les sensibilitat.

    Petons.

    Lavínia

  • La millor definició de poesia,[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 22-07-2006 | Valoració: 10

    i la que amb cinc lletres descriu més exactament l'essència del que per a mi hauria de ser la poesia, és aquesta paraula amb la qual tu has batejat aquest poema: MÀGIA.
    Jo també he escrit algun poema comparant la poesia amb la màgia, doncs és treure't de la xistera allò que abans no existia o com a molt corria latent per la proveta del cervell.
    El poema m'agrada perquè és d'aquells que sembla senzill i no ho és tant, amb frases que rompren, i tot i això entra tant bé com un gotet de vi rosat d'agulla en un dia massa assolellat d'aquest juliol. Un poema que assedega, un xarrupet de frescor entre tantes suors de temes tant suats.

    Per cert, les persones com nosaltres, el dia que deixem de néixer, morirem.

    Ah! I felicitats pels premis! El d'un quart de milió, eren d'euros? Ja m'invitaràs a un poema amb lletres d'or d'aquests que segurament també deus saber cosir.

    Fins aviat!

  • Llibre | 21-07-2006

    No t'ho prenguis malament, eh... però aquest no m'ha acabat de fer el pes. Crec que veig per on vas. Després d'haver llegit mare suposo que pretens fer una cosa similar amb aquest poema. Jugar amb un doble sentit. Que la màgia no només sigui la que ens ve al cap així que sentim el mot, sinó que també sigui l'encís de viure.

    Però no sé... no acabo de trobar que hagi quedat rodó (opinió personal).

    LLIBRE

  • Farnés | 01-07-2006 | Valoració: 7

    aquesta màgia que transmets no decaigui mai. Enhorabona per mantenir aquest rànquinq.

  • tinc 4 segadores[Ofensiu]
    jaumesb | 29-06-2006

    m'agrada la teva
    i pot ser me'n convindria una robotitzada encara que fos estrangera

  • jo vull aquest poema [Ofensiu]
    Bruixot | 21-06-2006

    sense morret i orelles.

    O amb orelles i sense morret.

    O amb un bon parell de morros!

    De tu, més ben igual.

    En vull tots els poemes!


    Xavier

  • jocs de mans[Ofensiu]
    Leela | 15-06-2006


    on és la moneda que s'amaga entre els dits
    i que apareix transformada
    en un bonic ram de flors
    sota el barret alt i fosc
    d'aquell senyor que fa màgia?

    al fons de la peixera on hi neda
    un peixet de colors
    impune a les temors
    que fan cecs als realistes
    pessimistes que es pensen
    que després de l'u ve el dos.

    Un nou poema fantàstic lluna.
    Gràcies,

    Leela

  • trèbols o espases?[Ofensiu]
    Unaquimera | 12-06-2006

    Quin és el joc de mans? Em reparteixes cartes?
    El sis o el vuit (sis, set, vuit! el dia que vagi néixer jo! ), és d'ors, d'espases, de bastos?
    I si és de copes, de què poden estar plenes?

    Sigui qualsevol el líquid, el fet important és que hi hagi màgia en aquesta partida on tu i jo i nosaltres tots som apostes en la partida del destí.

    Gràcies per oferir-me un lloc des d'on gaudir del teu joc de mans, si m'ho permets hi tornaré una altra estona per veure sorgir, alada i d'ermini, una coloma!

    Una nova abraçada, aquest cop nocturna i màgica!

    Una quimera

  • jaumesb | 12-06-2006 | Valoració: 10

    generar
    crear

  • Neixer o desneixer![Ofensiu]
    cassigall blau | 11-06-2006 | Valoració: 10

    Entre els dos, esta...la vida.

    Una braçada

Valoració mitja: 9.25