mare

Un relat de: llu6na6

I vaig creuar el llindar d'aquell misteri
de lletres i paràgrafs; de cop vaig saber
que sabia llegir, i vaig llençar paraules,
blancs coloms missatgers; perquè la teva llet,
la del teu pit, oh mare!, tenia dolçor,
força, tendresa de llenguatge segregat
entre els meus llavis, que premien fort
aquell mugró, xuclant la vida a glops petits
enllà de tants presents, futurs imperatius

de perfectes pretèrits imperfectes.



Comentaris

  • M'encanta[Ofensiu]
    ginebre | 30-12-2006

    m'encanta, m'encanta!

  • És bonic, sí...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 26-11-2006 | Valoració: 9

    M'agrada, em sembla un bonic joc de paraules, del "moro sense morir en mi...".

    Felicitats!!

  • Una bilateralitat ben entesa[Ofensiu]
    El follet de la son | 06-10-2006 | Valoració: 10

    Sempre m'ha agradat la poesia que, malgrat ser tan densa, tan agrupada com si fos una mà closa amb secrets a dins d'ella. Poemes per ser llegits a poc. És bellíssim, sobretot per la vitalitat que desprèn aquesta transició perfecta de la llet de la mare devers el cos de la criatura i, amb ella, tot el seu coneixement. Un símil perfecte, rodó.
    M'ha agradat moltíssim!

  • per tot allò[Ofensiu]
    Lavínia | 22-09-2006 | Valoració: 10

    que la mare en ha donat,
    per tot allò que recordem
    per fer un poema com el teu en homentage de la MARE , millor.

    (no sé què tens, ll6na6, que m'enterneixes.

    Un petonàs.

    Lavínia

  • Lèvingir | 21-09-2006 | Valoració: 9

    bé sempre és una il-lusió nova a la vida.

    Lèvingir

  • jaumepa | 21-09-2006

    alegro que estiguis bé lectora
    treuràs obra nova?

  • jaumesb | 01-09-2006 | Valoració: 10

    seguim bevent la llet de la mare

    feliç inici

    estic descobrint la maternitat o redescobrint

    si puc ho aniré poemant

  • Un brindis[Ofensiu]
    roda03 | 21-08-2006 | Valoració: 10

    Hola llu6na6,
    Acabo de llegir el teu poema i la veritat és que m'he sentit orgullós de pertànyer a la família de relats. Llegir-te em dóna la força suficient per anar escrivint, per anar somiant, per anar tirant... M'agradaria explicar-te una petitesa, més o menys curiosa, és secret val? Els meu poemes sempre els començo amb el títol i, ara mateix en acabar de llegir el teu, crec que m'ha donat ales per iniciar aquest poema que tinc a punt i que he titulat :"Moments de cristall", quan hagi nascut ja te'l presentaré.

    Una abraçada i un brindis per les nostres vides,
    ´Roda03

  • Poema de paraules sencilles...[Ofensiu]
    pseudo | 08-08-2006 | Valoració: 10

    Però amb una força enorme! Enhorabona!

  • cal saber que[Ofensiu]
    Lèvingir | 26-07-2006

    sempre aprenc coses noves de gran a petit

  • Misteri, una llengua?[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 24-07-2006 | Valoració: 10

    Trobo que és una poesia molt ben aconseguida, però no veig perquè s'ha de mantenir una llengua com a patrimoni, ja sigui maternal, cultural, etc. en fi, cadascú veu les coses com les veu.

  • Llibre | 21-07-2006

    M'agrada la simbologia que aboques rere el concepte mare. No només la mare que t'alleta, sinó també aquella que transmet el gran tresor que és la llengua, la cultura... les arrels. Allò que fa història i ens permet tenir la pròpia identitat.

    M'ha agradat, aquesta ambivalència de la paraula.

    LLIBRE

  • no m'agrada[Ofensiu]
    yesalin | 17-07-2006

    .

  • Capdelin | 05-07-2006 | Valoració: 10

    malgrat hem crescut i hem palpat altres pits i mil aventures... mai podrem oblidar aquella primera caseta-iglú, on la llet era l'únic aliment bàsic: llet àtona, tònica, muda, rica, plena... Encara el vocabulari no havia desplegat la seva lletania implacable, només era un simfonia blanca de fonemes i palpenta... i on mamar era l'èxtasi i la supervivència.
    M'has captivat des de l'ùter de la teva poesia.
    Una abraçada.

  • el record[Ofensiu]
    Lavínia | 29-06-2006 | Valoració: 10

    d'una mare no té temps. És etern, mentre nosaltres durem, la recordarem.

    el misteri del més enllà, de l'ara i aquí, l'ahir i el després no existeixen. Al cap i a la fi els adverbis esdevenen purs deictics sense importància.

    M'has fet pensar, llu6na6, en la meva mare, si és que hi ha un dia que en un moment o l'altre no deixo de pensar-hi.

    Petons.

    Lavínia

  • jo també[Ofensiu]
    jaumesb | 29-06-2006

    dec ser malal mental, els canvis em costen

    de tota manera mai havia tingut tantes ganes d'acabar ni tantes ganes de viure d'amor i prou, pens que tampoc mai havia estimat tant

    fa un any tenia la mare terminal, la sogra pels fils i era molt dur ara tenim els 4 pares treballant per nosaltres en una altra dimensió
    la meva mare ja m'hi va presentar i em va dir que si visc bé en aquesta tambè viuré bé en l'altra, les mares, tu ja ho saps, no diuen mentides.
    s'apren a viure i a estimar amb la mort

    estaré molot desconectat aquest estiu

    jsureda@xtec.cat

    m'interessa molt la poesia, la que veig en el meu amor i la que és real, amb tot el meu respecte pels poetes oficials, però no són ells els que ara em mouen.

    que vagi molt bé a Cardadeu, nosaltres marxem una setmana a Menorca, pàtria de l'àvia d'en Camus

    que la felicitat us acompanyi
    i moltes gràcies per tot

  • ves per on!![Ofensiu]
    deslaol | 26-06-2006 | Valoració: 10

    És impactant la forma d´abordar segons quins temes aparentment espinosos d´una manera tant brutalment esmerada i amb tanta creativitat, felicitats.

  • jaumesb | 21-06-2006

    bon estiu

  • la meva mare[Ofensiu]
    Leela | 15-06-2006

    no només em va alletar sinó que també va ser ella qui em va ensenyar els primers mots parlats i també els escrits. Recordo com, assegudes a la taula de la cuina, em feia dibuixar el contorn de les lletres d'una llibreta de caligrafia.

    Lluna, només una persona sensible com tu pot copsar aquestes coses i dir-les d'aquesta manera senzilla i plena de significat.

    Enhorabona per tot el que ens transmets, per mi és molt valuós.

    Gràcies,

    Una abraçada,

    Leela

  • alletats amb la nostra dolça llengua...[Ofensiu]
    ROSASP | 13-06-2006

    Fins i tot ja abans de néixer a la panxa de la mare ja comencem a comprendre l'estimació amb el ressò de les seves paraules.
    Xuclant del mugró de la vida i de la llengua, forjant combinacions de mots per poder començar a fer les primeres frases, en els jocs i els contes, en les reflexions i els estira i arronsa, en aquelles abraçades plenes de tendresa.
    Aquest amor fet sons, aquestes arrels nostres que sempre ens alimenten...

    Déu ni do tot el que estàs escrivint darrerament, veig que fas tota mena d'experiments. No saps com m'il·lusiona que mai se t'acabin les imatges, les paraules, les idees...

    Una abraçada de les que escanyen!

  • lluneta[Ofensiu]
    helena | 13-06-2006 | Valoració: 10


    No deixis d'escriure mai aquesta teva poesia d'arrels primitives i indomables.

    Petons.


    helena

  • lluneta[Ofensiu]
    helena | 13-06-2006 | Valoració: 10


    No deixis mai d'escriure aquesta teva poesia impossible d'arrels primitives i indomables.

    Una abraçada!

    helena

  • no es perd[Ofensiu]
    jaumesb | 12-06-2006 | Valoració: 10

    la mare

  • UOUUUUUUU!!!!![Ofensiu]
    cassigall blau | 11-06-2006 | Valoració: 10

    Que bonic!
    Recordar a la mare es un record que t'empeny!

    Una abraçada!

Valoració mitja: 9.87

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: