Venècia

Un relat de: llu6na6

M'enduc el pintallavis,
l'aquarel·la, el dibuix,
en gòndoles de somnis,
on rems d'un més enllà fendeixen
palaus negats d'amor
mentre vaig navegant canals,
per, d'amagat,
robar-li al temps
un poc de purpurina;

la màscara perduda.



Comentaris

  • Per a mi[Ofensiu]
    Frida/Núria | 02-02-2007 | Valoració: 10

    Sublim, lluent com la purpurina, fresc com Venècia.

  • Venècia és genial. Jo en sóc una[Ofensiu]
    GTallaferro | 02-02-2007 | Valoració: 9

    fidel enamorada.Amb aquest poema reflecteixes a la perfecció l'encant de la ciutat més enigmàtica del món.
    Estic d'acord amb ginebre. Trobo que el vers "robar-li al temps un poc de purpurina" , ens dóna aquesta sensació de màgia, que fa que la nostra ànima quedi impregnada de la purpurina de les màscares.
    M'ha agradat llegir-te

  • jo també...[Ofensiu]
    l'home d'arena | 02-02-2007

    de Venècia em vaig enduralguna cosa, la tranquilitat d'una plaça petitíssima, amb un canaletto estret i d'aigües netes i reposades. Allí elss balcons vessaven de geranis en flor, i en un, algú havia penjat centenars d'escultures de fusta que el vent movia... no hi havia gòndoles, però hi era ella.

    SALUT, poeta dels tres noms.

  • ginebre | 02-02-2007

    "Robar-li al temps un poc de purpurina"
    Per embellir-lo, per omplir-lo tot de llumetes i coloraines.
    Gràcies!

  • ineludible[Ofensiu]
    El follet de la son | 28-07-2006


    Tota poetessa i tot poeta ha de tenir els seu poema sobre aquesta ciutat. De Venècia en recordo la boira sobre l'illa de San Giorgio o a les nits, quan aquesta convertia els canals en abismes i t'amagava de les mirades indiscretes. El poema és magnífic, la imatge romàntica de Venècia, tan allunyada de la llum que li imprimí Canaletto en la seva època d'esplendor.
    Magnífica síntesi, preciosa aquarel·la de mots.

  • ens amaguem [Ofensiu]
    jaumesb | 22-05-2006 | Valoració: 10

    als canals
    per por a ser nosaltres mateixos

  • I mentre miro...[Ofensiu]
    cassigall blau | 19-05-2006

    ...el Lido, cavalcant dret damunt els 4 caballs...em cruspeixo una pizza de 4 formatges, que s'em regalima a la boca mentre llegeixo aquest poema tan precios...

    Una abraçada
    pere

    Suposo que tot hom sap que la pizza la van inventar els catalans i l'hi va dir "coca de sanfaina o recapte".

  • Una illa aturada en el temps[Ofensiu]
    angie | 19-05-2006

    Venècia, un màgic indret ple de poesia, t'ha inspirat per donar forma a uns versos plens d'imatges i de matisos.
    Els canals com a camí i les góndoles i els edificis reflexats a l'aigua han deixat anar els seus secrets per a que tu els xiuxiuegis fent-ne poesia.

    Molt maco,

    angie

  • navegant pels teus mots[Ofensiu]
    helena | 19-05-2006 | Valoració: 10


    Robar-li al temps...el que sigui,
    quina idea més genial!
    Somnis per sobreviure amagats en lletres i sons.

    helena

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: