Joguina trencada

Bones! com anem? No he tingut temps fins ara de passar-me gaire sovint per Relats i menys per dedicar-me a fer els comentaris! I fins d'aquí a uns dies no els faré tots... però ja que tu em vas comentar dies enrere, doncs passarem abans pel teu i després em posaré ja amb la feina! jeje

(ostres! saps que no sabia que la llun6n6 i la teresa serramià i samso "èreu" la mateixa persona! jeje)

bé, anem ja pel comentari (si em permets, com que encara no tinc clara una estructura a seguir per als comentaris del Taller, em basaré amb la que vas utilitzar tu):

TEMÀTICA- ostres, doncs em costa saber veure la temàtica "concreta"; pel meu entendre, em dóna la impressió, que parles de l'enyor de la infància; del record que voldries reviure d'aquells anys en que tot es basava en una simple joguina. De fet, en aquest cas, el títol hi encaixa molt: Joguina trendaca en un context en que vols transgirar el temps i fer de l'ara el teu demà i del sóc el teu ahir per a tornar a tenir petites mans... i et trenques finalment veient que no pot èsser... Aquesta és la meva interpretació, vaja.

ESTRUCTURA DEL POEMA- un sol vers on es centra tot el poema amb una frase final, solitaria, que el tanca. La rima no és predeterminada. La llargada dels versos va variant però es manté entre uns límits.

DESENVOLUPAMENT- Comences amb una frase trencadora: "El cos ferit", que només començar ja ens indica que hi haurà dolor, patiment d'alguna manera; és com un "Alerta!" que el que diré em provoca tristesa, enyor...

Jugues amb el temps, barrejant present amb futur i passat, com si poguéssin formar part d'un mateix espai i no importés si és un avui, demà o ahir. Però vols referir-te al passat: "el cau de la memòria", concretament de la infància: "petites mans plenes de nines". Menciones la mare, el joc i finalment, un trencament. Però un trencament de besos. Al final li vaig dues interpretacions:
1-Que et desfàs en els seus petons mentre estàs entre els seus braços.
2-Que mentre recordes el seu amor, la seves carícies, recordes que estàs en l'ara i t'adones que tot aquest passat ja s'ha trencat i queda tan sols en els bocins d'imatges.

CONCLUSIÓ- Amb el joc del temps ens transportes a la teva infància, i utilitzant vàries metàfores i imatges ("menjar-se a talls el temps/un plat cau de la memòria/olor a mare/...") ens fas veure la senzillesa d'una nena que juga entre nines i es deixa acaronar per la seva mare. És dolç parlar de temps enrere, sobretot de quan s'era petit.

Com a consell final, millores que poguéssis tenir en compte, no sé ben bé quines dir-te! Trobo que el poema està molt bé i que utilitzes un llenguatge molt adequat, ric però sense abusar de paraules poc entenedores. I m'agrada l'estructura de tot compacte i un final trencat que tanca el conjunt amb un vers que ens deixa amb la dolçor a als llavis. Ostres! és que ja m'agrada com està! en aquest cas no sé dir-te quines millores podries aplicar-li...!

ens seguim veient pel web!
a veure si amb l'estiu puc tornar a a viciar-m'hi! jejeje

que vagi bé,
Gemm@

Taller d'Escriptura

Hola, Teresa! Veig que aquest poema te'l vaig comentar ara fa un any... Però no em fa res tornar-hi!

Tal com et vaig dir llavors, torno a tenir la sensació en llegir-ho que avança en delicat equilibri entre l'enyorament de la infantesa i la remembrança serena de la tendresa pròpia d'una època de la vida ja passada:
aconsegueixes amb els versos fer present la dolcesa d'aquella edat quan ser mare encara era un joc, quan les petites mans i els dits atrevits gosaven representar mil escenes quotidianes que podien pensar que serien eternes, que sempre es jugarien seguint el mateix guió conegut ...

Aquell present s'ha convertit en ahir i la memòria ens permet projectar les escenes!

Potser també fas sentir la presència del dolor utilitzant al començament paraules com "cos ferit" i al final "caic" i "em trenco", que indefugiblement comporten associat un mínim de patiment; el títol insisteix en aquest aspecte...
Pel demés, els versos resulten tranquils, suaus, sense gaires estridències semàntiques.

M'ha encisat el joc dels sentits quan he rellegit "l'olor a mare jugatejant" i m'he quedat uns moments repetint per pur plaer el munt de "bocins de besos": m'encanten els jocs fonètics!

Sobre la forma, res a comentar-te: ja saps que no sóc poeta sinó pel que admiro la poesia i em delecto amb els teus versos tot i no reconèixer sovint les estructures que tries com esquelet d'aquests cossos deliciosos!

De nou, ha estat un plaer!

T'envio una abraçada que no és pas de joguina, però si juganera,
Unaquimera

Pel que fa al teu comentari, seguiré els teus consells, és clar!

El teu poema em sembla que juga a fet i amagar entre un abandonament a l'enyor i la recança per la manca de la perdurabilitat ( ja m'ho diràs, si m'equivoco ).
El teu vers atrapa amb jocs genials de paraules ( "l'ara del meu demà, el sóc del meu ahir" ) el meu anhel de tendresa i el meu desig de futur. I, finalment, em deixa bocins de sensacions juganeres per la ment ...
I un regust de melancolia gens trist.

T'estic agraïda per poder gaudir de les teves paraules diàfanes i t'envio si m'ho permets, una abraçada plena d'emocions,

Una quimera

hi ha un pont de vida entre les diferents etapes

Deliciós.