IMPUNITAT, DIVINA PARAULA

Un relat de: aurora marco arbonés
IMPUNITAT, DIVINA PARAULA

La impunitat va acampant
per tot el nostre país
sense cap control ni fre,
amb abús i desvergonya.

Un ataca un periodista
mostrant la placa daurada
I després es posa a córrer
perquè el tio és molt valent.
I a cobrar el sou cada més,
que aquí no ha passat pas res.

Un vehicle alienat
trepitja les groges creus
d’un poble que, amb il.lusió,
n’ha omplert tota la plaça.
I el P.P. diu que és normal,
que algú ha de fer justícia.
I aquí no ha passat pas res.

Amb l’esvàstica tatuada
a la pell i al pensament,
els ultres de la Blanquerna
cremen casals i ateneus
i prenen el sol vestits,
coberts amb passamuntanyes.
I aquí no ha passat pas res.

El P.P. amb quatre escons,
treu pit a les assemblees
i ens recorda la indubtable
unitat de les Espanyes.
I que si no fem bondat,
cap al 155.
I aquí no ha passat pas res.

No podem continuar
amb aquesta impunitat.
Els presos encara presos,
els exiliats a l’exili.
Ens cal lluitar, defensar-nos,
però pensem, sobretot,
que nosaltres som pacífics
i cal fer-ho amb UNITAT.


Aurora Marco i Arbonés 27 juliol 2018.






Comentaris

  • Tens molta raó...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-11-2018 | Valoració: 10

    i a més a més, tots som espanyols.
    Amb unitat amb de ser i estar contra la impunitat.
    Tens molt bona dicció amb aquest poema, que me ha agradat molt.
    Molt bé plantejat.
    Una abraçada en la distància...
    Rafael Molero
    Perla de Vellut...

    -Quan vulgues, t'he espere en el meu bloc...

  • Estel del futur.[Ofensiu]
    Nil | 18-10-2018 | Valoració: 10

    ompte que diferencia Catalunya a la situació d' Escòcia. A Escòcia hi ha dos bàndols, el que volen la independència i els que no la volen. Ambdós son per origen i per llengua iguals, tret d'una minoria insignificant d'origen anglès. L'únic que els separa és que uns creuen que estaran millor units i els altres no. A Catalunya els dos blocs no se semblen en res. Per començar el bloc independentista és majoritàriament catalanoparlant o bilingüe, d'orien català i meitat, espanyol, i més informat en els afers polítics. En aquest, m'incloc jo! No tenim cap problema en usar el castellà i ésser usuari d'aquesta llengua quan la situació ho requereix o quan significa un enriquiment cultural. Això vol dir que no em produeix alèrgia llegir Garcia Lorca, escoltar la Pantoja o mirar una peli de Cine de Barrio per TV1. També he de dir que dins aquest grup sempre hi pot haver algun intolerant o bord, però no hi pol·lulen gaires gràcies a Déu... En canvi en el grup dels unionistes: populars, Vox i Ciudadanos, la amplia, molt amplia, majoria no són d'origen català, no parlen o no volen parlar català, no miren cap TV en la nostra llengua i tampoc llegeixen en Foix o M. Mercè Marçal. Políticament estan molt mal informats i professen odi devers tot lo català. Per dir-ho clar! és un xoc entre dos cultures, la pròpia i la forana. A Escòcia això no passa pas! És per això tot aquest reguitzell d'accions d'allò més poc civilitzades que tu anomenes de forma poètica. El teu poema com d'altres que has escrit fins ara, haurà de conformar quan arribi el final d'aquesta guerra ideològicament un poemari on puguen seguir els moments cabdals de la nostra emancipació nacional. Aurora, estel del futur.... Nil.

  • La injustícia de la justícia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 18-10-2018 | Valoració: 10

    Quan tot el que descrius succeeix, la justicia és injusticia. Quan aquest estat assumeix aquesta injusticia, cal marxar. Aquests dies de xàfecs, riuades i inundacions a Ribes de Freser, els espanyolistes ho han aprofitat per tallar els llaços grocs de matinada. Ja hi tornen a ser. Una forta abraçada, Aurora i endavant!

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

201 Relats

1754 Comentaris

172928 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.