I JO QUE T’ENVEJAVA

i que ens ensenya lo relatiu que és tot en aquesta vida. L'enveja per una persona que sembla que ho té tot i que al final no li queda més que el cor que, generosament, li és atorgat a aquella que l'envejava. La vida és lo més important, ni la bellesa, ni la intel·ligència, ni la riquesa, la vida passa per damunt de tot allò que un dia va semblar essencial.

Has construit una bona història i l'has relatada molt bé. L'enhorabona, Gemma.

Sí, així és la vida. De sobte tot canvia. Mort i vida. Vida i mort. LA vida com un giratruites...

Molt bon relat! Et felicito!

Carai... quina història. M'ha sorprès i m'ha impactat molt. Sovint l'enveja és un d'aquells sentiments que més males passades ens fa... un relat intens i sentit que transmet molta força: sobretot el desenllaç.

M’ha agradat molt, bona història i molt realista: felicitats

salutacions

Eloi

Hola, Gemma,

Un bon relat amb un final una mica sorprenent. Però està molt bé. Quantes coses desitgem sense saber el que hi ha al darrere o el seu final...

M'ha agradat molt. Una abraçada,

Materile

Però una bona historia!

Un bon relat, amb bon ritme, que ha aconseguit que un calfred em recorreguès el cos sencer.
Molt interessant.

Una historia sorprenent, sembla mentida la de voltes que pot donar la vida. Un bona lliçó per la Claudia que viu gràcies a la desgracia de la que envejava.
Una abraçada

És totalment fictici però podria ser real.

El que de fet vull reflectir amb aquest petit relat, és que L'ENVEJA, com tot tipus diem "de pecat", no hauria d'existir i penosament, la raça humana som els que més i caiem i més mal ens fem.

Mai se sap que ens portarà la vida i imagina per un moment que ens portés un cas com aquest, o una recíproca de robatori, assassinat, luxúria, etc.

Crec que, en el cas de l'enveja, tots hi hem caigut o hi caurem en algun moment, sigui en època de la infància, la adolescència, sigui d'adults, envers a una persona o a una situació determinada, sigui el que sigui, ningú se'n escapa però, això no treu que conscienment analitzis el perquè ho fem i també que podríem ser nosaltres els perjudicats, i llavors la situació seria totalment diferent.

Moltes gràcies pel teu comentari Mercè.

Una abraçada.

Gemma

Poc es podia pensar el tomb que donaria la seva vida gràcies a la persona que era objecte de la seva enveja!
Molt bon relat, estimada Gemma. Et felicito!
Petonets.

Quantes voltes dóna la vida! Com es tomba la truita en aquesta història tan colpidora. Qui ens anava a dir que la noia envejada tindria aquest final tan trist, i encara més, que resoldria el problema de salut de la jove que tant l'envejava.
Espero que sigui un relat fictici perquè és realment molt fort trobar-se en una situació tan dura com la que descrius.
Una abraçada, Gemma,
Mercè

Presentat al concurs PECATS CAPITALS de Març.