"EM SENTO JOVE"

Una poesia curiosa i molt bona!! Convida a una reflexió interessant. Evidentment, podem dir que aquest personatge viu un món irreal, no s’accepta a si mateix... s’ha de dir que realment és molt trist no valorar l’amor dels que més t’estimen: la família.

M’ha agradat molt Gemma! En un principi l’he trobat una mica estrany, però després m’ha deixat un bon regust. Repeteixo, és trist que hi pugui haver gent així.
Una abraçada:
Eloi

tot ho perd. I així li ha anat a aquest pobre desgraciat. Té el final que es mereix. Està molt bé sentir-se jove però no pas d'aquesta manera, sense valors, sense ètica.
M'ha agradat com has anat desenvolupant aquesta història fins la davallada del personatge central.
Moltes gràcies, Gemma, per la teva felicitació al fòrum i al meu darrer relat.
Una abraçada!
Mercè

No ho dic per mi.
Trobo moltes similituds a comentaris que van sortint; d'altra gent que veus pel carrer, parelles "descompensades", home gran-noia jove. Retrata ben bé l'home que busca fora el que no té dins de casa i després (per edat) ha de tornar amb la seva dona de sempre, però creieu que actualment no passa a l'inrevés?
Es clar que sí, la dona ara es busca la vida amb el que hi ha fora, amb joves i tant!!
Molt bona descripció a la parella actual.

Un retrat punyent d'una vida. Hi ha casos així, per què negar-ho? Un estil planer, clar, directe, com escrit d'una tirada. Entra bé al cap,s'en`tén massa bé. Colpeix, una patada als collons (perdó). Una poesia social que sempre atreu, com un mirall que algú no vol veure. Felicitats per la publicació. Una forta abraçada Gemma.

Aleix

Com tu dius, la jovintut està dintre! No ens hem d'enganar a nosaltres mateixos.
M'ha agradat molt el poema, em recorda al meu avi, ell sempre em diu; tornaria a ser de la teva edat, però amb tot el que ara ja he après!

Una besadaaa!

Bé, jo, com que no sóc partidari del matrimoni, el final i tot el que va passant vers a vers no m'extranya gens. Ara tinc 35 anys i, encara que diguin que mai se sap, no vull tenir parella. Crec en l'amor de la humanitat, en el sentit en què tot comença de forma natural dins una mateixa o un mateix.


Sergi : )

Un Relat on descrius un perfil humà amb saviesa i sensibilitat i molt complert. Molt bo !

Publicat per TINETbiblioteca de la Diputació de Tarragona, el 22 d'agost del 2013.

Ma agradat molt com has relatat en forma de poema, l'historia de cada dia... darrerament penso que no m'agradaria ser home amb unes necessitats tan fortes, es trist perdre el cap pel sexe, però es dona sovint i entre dones , tb es va donant cada cop més. Ho entenem, però quina solució donar-li al que no sap trobar la bona solució? Si es que hi es, perquè tb resulta molt dur renunciar a aquesta font de vida que es el sexe,amorosa (sis plau).
Anna

"quien siembra vientos, recoge tempestades" i és el que li ha passat al protagonista del teu relat . S'ho té ben merescut.
Bon relat, Gemma.
Una abraçada.

Expliques molt bé el declivi d’un home que no en te prou amb la seva dona i busca fora de casa el plaer d’un altre dona. I quan passa el temps, quan el cos no li respon, vol comptar amb la seva dona perquè es troba molt malalt, però ella cansada d’enganys li dona l’esquena.
El home de la teva historia s’ho te ben merescut.

petonets veïna

Ben exposat, un bon relat!

Felicitats Gemma. M'agrada que l'home s'acabi adonant del què ha perdut, encara que sigui tard. Perquè és molt més important l'amor, el respecte, la companyia i l'estimació que no pas unes quantes nits de plaer carnal. Llàstima que no tothom pensi això.

Et seguiré llegint.

Gemma