MARE, QUE SIGUI FELIÇ!

Un relat de: Gemma Matas Gustems
Son quasi bé les onze de la nit. L’Adrià ja ha acabat els deures, tot i que avui li ha portat molta feina poder resoldre un problema de mates. Està cansat i té son. Decideix posar-se a dormir, però abans ha de passar pel lavabo.
Obra la porta de la habitació, sense fer cap soroll i el sorprèn veure la llum de peu del menjador encara encesa. Hi va caminant poc a poc i veu a la seva mare asseguda al sofà amb la mirada fixa a terra. Sense ni pensar-s’ho un moment, va a seure al seu costat, li passa el braç per sobre l’espatlla, fent una mica de pressió cap a ell i l’abraça dolçament.
-Que et passa mare, com és que encara estàs llevada? és molt tard.
-Ja ho sé fill -li respon- Però no puc dormir, estic una mica nerviosa.
-Et faig una til•la? T’ajudarà a tranquil•litzar-te.
-D’acord Adrià, a veure si aconsegueixo agafar el son.
El noi, fa poc que ha complert catorze anys però la responsabilitat que porta a sobre, el fa semblar que en tingui més de vint. Fa tres anys que se li va morir el pare d’un accident laboral, al caure a terra des de dalt d’una bastida mal posada. Ell, només tenia onze anys i la seva germaneta tres.
La seva mare, va entrar en un estat de tristesa profunda. Va fer molts esforços per no arribar a la depressió i sortosament ho va aconseguir, tot i que se li feia molt difícil anar tirant endavant, tant emocionalment com en la part econòmica.
Treballava en una empresa de neteja i quan va quedar viuda, va demanar per fer més hores. Havia cobrat una petita paga de l’empresa del seu home al tenir l’accident, però no sufragava les despeses que li portava poder tirar endavant amb la vivenda, el menjar i sobretot en tot el que es referia a la educació dels seus dos fills.
El pis on vivien, era petit, no arribava als 70 m2, però per ella era com un palau. Era de lloguer i estava agraïda als amos de que no li haguessin apujat només que el mínim des de que faltava el seu marit. Tot i així, tenia de fer molts números per arribar a final de mes.
L’Adrià, sempre havia sigut un noiet seriós i quan va passar lo del seu pare, semblava que s’hagués fet gran de cop. Va ser un tràngol molt fort per la mare i per ell i tant l’un com l’altre, van procurar que la Txell, la nena, es podés mantenir al marge de tot plegat.
Aquest any, la mare tornava a estar molt trista. Degut a la crisi li havia baixat la feina i entraven menys diners a casa, no li era possible fer cap estalvi i part del seu malestar, es que veia que s’estava acostant Nadal i Reis i no podria fer cap regal als seus fills. L’Adrià ho entendria però i la Txell?, només tenia sis anys i el seu cap estava ple d’il•lusions. Aquest any, li seria molt difícil poder-la complaure.
L’Adrià retorna al costat de la seva mare, deixa la tassa amb la infusió damunt la tauleta i s’hi apropa dient-li:
-Que et passa mare, com és que estàs cada cop més trista?
La mare, dubta en contestar la veritat, però pensa que d’una manera o d’una altra, li ha de fer saber. El problema hi és i no hi veu cap solució.
-Cada vegada tinc menys feina Adrià. Degut a la crisi, moltes senyores han decidit prescindir dels serveis de la persona que els hi fa la neteja i cuidar-se’n elles mateixes. Tot està molt malament.
-No siguis tan pessimista mare. Amb tots els números que arribes a fer, podem anar tirant.
-Fins ara si -li diu la mare- Però els números han baixat i no sé com ho podrem fer per arribar a final de mes.
L’Adrià es recolza al respatller del sofà en actitud pensativa. Entén molt bé el patiment de la seva mare, se’n adona que estan vivint uns moments molt durs i el pitjor de tot, es que no veu la manera de poder ajudar a alleugerir el pes que els hi ha tocat arrossegar.
Mentalment pensa que la solució seria buscar alguna feina per fer, al plegar del institut, però llavors no podria atendre a la seva germaneta, mentre la mare tornava a fer un parell o tres d’hores més de neteja en unes oficines.
-Mare, -li pregunta- La feina de la tarda, quan jo torno del institut, encara la tens?
-Si, al menys aquesta encara la conservo. Perquè m’ho preguntes això?
-Perquè havia pensat en buscar alguna coseta per fer jo, però no tinc cap més hora que aquella.
-Ni en tens ni voldria que ho fessis. Has d’estudiar Adrià, mal aniria que no et preparessis a consciencia pel dia de demà. Ets bon estudiant i al menys sé que podràs tenir un bon futur. No t’hauràs de limitar a feines com la que tenia el teu pare o com jo mateixa, que no puc aspirar a gaire més. Ni ell ni jo vam posar cap mena d’interès ens els estudis i així ens ha anat a la vida.
-Si mare, però alguna cosa hauré d’intentar fer per ajudar!
La mare, mig plorosa, se’l hi acosta i abraçant-lo li diu:
-Ve Nadal i venen Reis, tot i que no voldria que fos així, tu no podràs tenir res, però la nena és diferent, no sé com ho faré.
L’Adrià s’aixeca decidit i li diu:
-Mare, crec que jo si sé com ho podrem fer perquè pugui tenir els seus regals, no t’amoïnis, deixarem QUE SIGUI FELIÇ. Ara, anem a dormir, tot s’arreglarà.
Veient la resolució del seu fill, es tranquil•litza una mica i decideix anar a dormir.
L’Adrià és un expert dibuixant i té molta imaginació. Per la Nit de Nadal, ha preparat un joc de taula a base de cartolines de colors, unes amb dibuixos i les altres amb figures, el cas es que va ser un èxit, la seva germana estava encantada. La mare, li havia afegit un conte de princeses, que havia vist en un basar dels que actualment omplen les ciutats i que només li havia costat 2€.
Aquella diada va ser un èxit. El dinar, tot i que molt senzill, també va ser de celebració. La mare va fer unes patates al forn amb salsa beixamel i formatge, fins i tot, guarnides amb unes salsitxes. Ho van poder combinar per menjar-ne l’endemà i tot. Pels postres, van tenir els típics torrons i neules, que li havien donat a la mateixa empresa on treballava.
Ara s’apropava Reis i la mare, no estava tan segura de que la nena estes gaire contenta amb el que li podrien fer arribar.
A l’Adrià, en canvi, se’l veia més decidit que mai i ella va pensar que el millor que podia fer era preguntar-li com és que estava tan animat.
-Tinc la solució mare, la nena tindrà joguines, no et preocupis, la Txell encara és petita, deixem-la QUE SIGUI FELIÇ!
-Bé però, que has pensat fer per aconseguir-ho?
-No t’ho vull dir mare, així serà sorpresa. També tu tindràs la inquietud de la Nit de Reis, no perquè et caigui res si no només per veure la cara de la Txell quan vegi les joguines!
-Sé que no t’ho hauria de preguntar ni m’hauria de passar pel cap però, no faràs res que te’n hagis de penedir oi?
-Estigues tranquil•la mare, HO TINC TOT CONTROLAT! -Li respon rient-
Arriba el dia de Reis i la Txell fa salts d’alegria. Sobre la seva sabata hi ha un ós de peluix petit, amb un cartró a la mà que li diu:
AQUESTA CUINETA D’AQUÍ ÉS PERQUÈ EM FACIS EL MENJAR, EL CARRET DE LA COMPRA, ÉS PERQUÈ VAGIS A COMPRAR AL SUPER AQUELL D’ALLÀ BAIX I AQUELL LLITET, ÉS PERQUÈ EM POSIS A DORMIR. FINS I TOT, HI HA UNA MANTETA PERQUÈ EM PUGUIS TAPAR I NO PASSI FRED.
La mare, incrèdula, veu que dins la seva sabata també hi ha un paquetet, el desembolica i hi troba un collaret molt vistós.
Es mira l’Adrià i pregunta:
-Que és tot això?
-Han vingut els Reis, mare.
-Però, que ha passat?
-Durant la nit, he anat voltant per recollir cosetes deixades per llençar al costat dels contenidors. M’han ajudat els meus amics, en Manel i l’Eduard. Hem fet una mica de tria, després hem anat a casa d’en Manel i el seu pare ens ha ajudat a netejar-ho i repassar-ho una mica amb algun clauet. Un cop ens ha semblat que estava tot bé, m’han ajudat a portar-ho a casa i ja veus quins Reis! Molta gent desaprofita les coses sense cap necessitat de llençar-ho encara. Fins i tot, el teu collaret, tot i que és de fantasia, el trobo molt bonic.
La mare, veu la cara de felicitat de la Txell i plorosa, li dona les gràcies al noi per haver tingut aquella idea.
-I a tu Adrià, no t’han portat res aquests Reis tan generosos?
-I tant mare, una bossa d’esport. Pràcticament nova, només s’ha de rentar.
La mare l’abraça. Els seus ulls es dirigeixen a la finestra i mira al cel. Calladament diu: et sents orgullós del nostre fill?

GEMMA MATAS

Comentaris

  • Hola Gemma ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-01-2013

    Un relat molt alliçonador.
    Si em permets una crítica : Crec que amb la meitat de les paraules hauries pogut dir el mateix . I tu ets molt capaç de fer-ho.
    Ja saps el que penso dels relats massa llargs.
    Una càlida abraçada , estimada Gemma

  • Recollida del premi[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 05-01-2013


    Aquesta tarda, he anat a Terrassa a recollir el premi del conte.

    És veritablement bonic veure i viure el muntatge que fan. Inicien la festa amb tallers, xocolatada i danses infantils, després, arriben els Reis acompanyats del Patge Xiu-Xiu i procedeixen a entregar els premis, anomenant a cada concursant per poder-li fer entrega. Un cop fet això, s'inicia la Cavalcada.

    Festes així tan nostres, mai s'haurien de perdre. En aquest cas ja fa 61 anys que és va iniciar la història d'aquest Patge tan famós a Terrassa, basat en la idea de Joaquim Puigbò i Mayol.

    La nostra cultura és molt rica en tots els sentits!

  • Buscar solucions[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 04-01-2013


    Valdria la pena que en més d'una llar, es seguís l'exemple que exposo en aquest conte i es podés mantenir viva la il·lusió de les criatures!

    Gemma

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gemma Matas Gustems

Gemma Matas Gustems

73 Relats

410 Comentaris

71819 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Com m’imagino que tots els que som relataires, m’agrada molt escriure, cada vegada més i valoro molt els comentaris que vaig rebent.

​L'opinió del companys ajuda a anar aprenent, a corregir errades de narrativa on et pots haver confós, a reflexionar i a desenvolupar la imaginació, així com també és molt interessant llegir relats que vas trobant aquí i allà, anar ampliant el cercle de coneixença de relataires i descobrir cada cop més el gran món ​que ens ofereix​ la literatura.

Estic molt contenta de formar part de RELATS EN CATALÀ, crec que és una web molt important per tots els que ens agrada escriure i que no ho fem per l’afany material de guanyar-hi diners.

Us passo el meu correu per si algú de vosaltres vol tenir un contacte més directe:

gemmamatas.50@gmail.com

També us passo el meu bloc, molt senzill, però és on vaig reunint tots els meus escrits, siguin els passats a RC o d'altres.​

http://gemmamatas.blogspot.com