EL DIA A DIA D’UNS... I D’ALTRES!

Un relat de: Gemma Matas Gustems

-Ostres, quan de temps!
muac, muac...
-I tant tia, com estàs?
muac, muac...
-Molt bé i veig que tu perfecte,
noia, sembla que tinguis vint anys!
-Que va, el temps va passant,
però em ser cuidar.
Fa poc, em vaig fer un lífting.
-Ah si? ningú ho diria!
-Home, vaig pensar en anar a un lloc reconegut
i clar, em va costar molts diners,
Però, val la pena, he quedat molt bé.
-Si noia, jo, de moment, no en tinc necessitat.
-Home, no creguis, val més no deixar-ho,
unes arruguetes per aquí i per allà, sempre fan nosa.
-Ja pots dir-ho, per això ja qui ha de córrer a fer-s’ho.
-Tens raó, es veu cada imatge...
Sort que no em trobo en aquest cas!
Que tal si anem a fer una copa?
-Oh, molt bé, fa molt temps que no parlem!
Vols una cigarreta?
-Sí gràcies. Saps que?
-No, digues
-Ens volen posar un nou impost!
-Un altre? I ara que volen?
-D’aquí a res pujarà el preu del tabac i l’alcohol!
-Que dius tia... sembla mentida...
-Ja ho pots ben dir,
tot ve dels que només saben cridar i fer manifestacions!
-Oi si, hi ha gent per tot, no sé que volen arreglar,
hi ha cada vulgaritat al món!
-Oi si tia, Per cert, m’acompanyes a comprar un “bolso”?
El que porto és de l’estiu passat i es veu tan antiquat...
-I tant que t’acompanyo. N’has vist algun que t’agradi?
-N’he vist dos, però no estic ben segura de quin em quedaré.
Els he vist a un aparador del Passeig de Gràcia.
-Ah sí? I quin preu tenen?
-No són cars, l’un val 95€, se’l veu una mica senzillet per això,
L’altre, 130€, crec que em quedaré aquest, la marca no enganya
-Val, demanem i després anem cap allà.
-No cal córrer, tinc un munt de coses per explicar-te.
-Ah, si? Ja se’n separat la Sílvia i l’Oscar?
-Ostres tia, que no saps la nova d’ells dos?
I bla, bla, bla...


Al mateix temps que les “dos amigues” veuen amb preocupació “el seu futur”
en un piset lluny d’allà, la Maria escolta la radio mentre cus una mica,
Sent que anuncien que el preu del butà pujarà més d’un euro d’un dia per l’altre.
S’ha atabalat al sentir la noticia i ni s’ha fixat en la quantitat exacta.
Quan vingui el seu home li comentarà...
Com podran seguir aguantant?
Com podran seguir vivint???


Comentaris

  • Marteta | 30-07-2013 | Valoració: 10

    Un relat molt crític i moooolt real (això darrer és el que em fa més mal dir..)
    Les manifestacions? Només gent que crida?... Serà per alguna cosa relativament important per la que crida tantíssima gent, no?

    Feia temps que no et llegia, ja anava sent hora de fer-ho.
    Ah, i moltes gràcies per felicitar-me el sant :)
    Una besada!
    Marta

  • La vergonya actual[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 21-07-2013 | Valoració: 10

    Mentre dos "pijas" xerren com a cotorres de que no poden aprofitar una bossa perquè és de l'any passat, el drama sorgeix en milers i milers de cases on , tot i tenir feina ( afortunats!) no saben com s'ho faran per a aguantar fins al proper cobrament. Crec que no s'havia vist mai ( no parlem del temps de la postguerra) en que un treballador estigui tan desemparat i no pugui fer front a les despeses més elementals de la vida. És una vergonya.
    Un tema molt ben trobat i ben escrit, Gemma.

  • Les dues cares de la moneda[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 06-06-2013 | Valoració: 10

    Molt ben contrastada la situació del país. Perquè moltes vegades la literatura també pot ser una arma de crítica social. Et felicito pel relat!
    Edgar

  • Publicació[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 28-05-2013


    Publicat a TINETbiblioteca de la Diputació de Tarragona, el 28 de maig del 2013.

  • Salutació i agraïment[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 16-05-2013

    Moltes gràcies a tots per la gran acollida que té aquest relat i sobretot per estar tots d'acord amb el tema que toca, tot i procurant posar-hi una mica d'humor, el contingut real és molt trist!!!

    Gemma

  • Ostres tia![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-05-2013 | Valoració: 10

    Ostres tia, quin relat més guai! M'he sentit identificat amb les dues ties del diàleg! Són molt guais! I és cert això dels bolsos a 130 euros al Passeig de Gràcia? -ara nateix me n'hi vaig; una oportunitat així no es pot deixar perdre! No entenc el patiment de la segona tia. Per què no es compra un bolso amb les altres dues ties? que sossa! Una abraçada que riu per no plorar.

    Aleix

  • Bona denúncia, Gemma![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-05-2013

    Mentre una bona part de la societat es preocupa per la subsistència, d'altres tan sols es preocupen per banalitats.
    Bon relat, guapa!
    Una abraçada.

  • Bla, bla bla[Ofensiu]
    missatger | 15-05-2013

    Vivim en un món ple de...en fi deixem-ho aquí, que només de pensar-hi em poso malalta. Sobreviure és una lluita diària de tots nosaltres. Com sempre els teus escrits hem desperten tot d'emocions.Una abraçada!

  • les vanalitats[Ofensiu]
    joandemataro | 15-05-2013 | Valoració: 10

    de gent buida i la dura realitat de tantes persones.... Els contrastos d'una societat capitalista cada dia més injusta

    Molt ben trobat el diàleg entre les dues " pijas" ;-)

    salutacions gemma !
    joan

  • Ai si , Gemma !![Ofensiu]
    Annalls | 15-05-2013

    I encara podem anar un xic més amunt i un xic més avall...
    La Maria amb dos nens que ja fa temps no te feina , i el seu ex no li passa la pensió perquè esta a l'atur, mentre la Cuca I la Kuki , passejant per Passeig de Gràcia, cercant un bolso pr la Kuki que no sap si quedar-se el de 1.400E de la marca que serveix d'estampat o el de 600e que es una ganga , però si li veu la Xuxi....!! I la Cuca es queixa de que la criada que cobra 700E vol que li apugi el sou, amb els temps que corren nena !!
    I quan semblava que la classe mitja augmentava , ve el que a vingut i altre cop , o ets milionari o pobre!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gemma Matas Gustems

Gemma Matas Gustems

73 Relats

410 Comentaris

70311 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Com m’imagino que tots els que som relataires, m’agrada molt escriure, cada vegada més i valoro molt els comentaris que vaig rebent.

​L'opinió del companys ajuda a anar aprenent, a corregir errades de narrativa on et pots haver confós, a reflexionar i a desenvolupar la imaginació, així com també és molt interessant llegir relats que vas trobant aquí i allà, anar ampliant el cercle de coneixença de relataires i descobrir cada cop més el gran món ​que ens ofereix​ la literatura.

Estic molt contenta de formar part de RELATS EN CATALÀ, crec que és una web molt important per tots els que ens agrada escriure i que no ho fem per l’afany material de guanyar-hi diners.

Us passo el meu correu per si algú de vosaltres vol tenir un contacte més directe:

gemmamatas.50@gmail.com

També us passo el meu bloc, molt senzill, però és on vaig reunint tots els meus escrits, siguin els passats a RC o d'altres.​

http://gemmamatas.blogspot.com