ARRIBAR AL MÓN

Un relat de: Gemma Matas Gustems
En Roger, angoixat, es mira la cara de la Berta. Està apunt de tenir la criatura, la primera, i tot i que procura no cridar i controlar el gran dolor que sent, el sofriment la supera.
-Ho fas molt bé, una mica més, apreta fort, només una mica més, au, una mica més-
La llevadora va insistint i tot de cop es sent un crit esglaiador i un plor fort i seguit: acaba de néixer la Marta!
En Roger s’ha quedat com petrificat. Com si fos una pel•lícula, veu unes mans posant una figureta minúscula sobre el pit de la mare. Contempla l’escena sense poder reaccionar. Veu un caparró ple de cabells foscos, veu que s’arrup sobre la mare i para el seu plor.
La Berta l’acarona, la mira amb un somriure dolç i la seva cara s’ha transformat. No s’hi veu dolor, si veu amor i felicitat.
Ell comença a reaccionar, durant un bon espai de temps ha viscut l’intens dolor de la seva dona. Es sentia impotent davant del seu sofriment, la mirava amb un amor intens, els seus ulls clamaven a uns i altres que no la deixessin patir d’aquella manera i tot d’una, sent com es barreja el crit i el plor i veu aquell ser tant petitó que des de aquell moment li ha canviat la vida: és pare.
Contempla la mare i la filla amb una mirada plena d’amor. Li va baixant una llàgrima, desitjaria poder omplir de petons a la seva dona i agafar als seus braços aquella petitona.
La llevadora, l’observa i li diu, prepara’t Roger, ara et donarem a la nena perquè la puguis vestir. Seràs el primer en cobrir el seu cos només arribar al món.
S’acosta un moment, besa a la Berta amb tot l’amor i quan li posen la nena als braços, esclata en un plor mentre li diuen:
-té aquí tens la teva filla-
En Roger l’agafa amb molt de compte, no té experiència, però quan té aquella petitona als seus braços, sent una dolçor especial que no sap desxifrar, sent que només veure-la, l’amor que l’inspira no té preu ni es comparable amb res, és la seva nina!


Gemma Matas

Comentaris

  • Publicació[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 11-03-2013


    PUBLICACIÓ DIGITAL

    Publicat per TinetBIBLIOTECA de la Diputació de Tarragona.

    11-3-2013

  • Que bonic![Ofensiu]
    Emily Dragonfly | 09-03-2013 | Valoració: 7

    És realment tendre, m'ha agradat molt Gemma.
    Segueix així!

  • Molt bé i m'agrada[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-03-2013

    però diria que l'has retocat, oi? el veig diferent al del repte.

    És aquest un relat gairebé poètic, diria que si l'hauries fet en primera persona, els sentiments que sent el pare es podrien descriure encara amb més poesia.
    Et proposo un repte personal; has d'atrevir-te a viure en la pell del teu protagonista, no sols veure i narrar, has de viure la seva experiència, i aleshores és quan jo crec que podria guanyar en poesia el relat, que jo diria que ara el veig més poètic.

    Ep, que el relat està molt bé i m'ha agradat, i m'ha transportat al naixement del meu fill Roger, que diria, pam més pam menys, que va anar així... potser és la mateixa llevadora, ja que va néixer en el Taulí i tu escrius de Sabadell estan, oi?.

    Bé, de tota manera he de llegir més coses teves per comparar i trobar-te aquesta veu narrativa que ens ofereixes.

    Ferran

  • És difícil descriure[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-03-2013

    l'emoció quan s'assisteix , en directe, a un naixement. Peró tu has sabut transmetre'ns totes les sensacions que s'experimenten.

    Molt bon relat, estimada Gemma.

    Una abraçada.

  • Els primers instants[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-03-2013 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la visió que has descrit del pare, els nervis, el patiment, l'emoció. Sempre és una segona persona i en aquest relat l'has convertit en el primer, el protagonista, Marta a part. I transmetre aquestes emocions com ho has fet m'ha encantat, de veritat. Entre tantes notícies salvatges, un relat així va la mar de bé. Una forta abraçada Gemma.

    Aleix

  • Sempre és nou i diferent[Ofensiu]
    rautortor | 07-03-2013

    Malgrat les vegades que ho hem sentit dir, vist i, alguns, fins i tot experimentat en directe, sempre resulta especialment entranyable. No cal posar-hi ni adjectius ni circumloquis, pas a pas i en directe, tal com és. I, en llegir-ho, hom recorda els fills propis i, de més gran, l’arribada dels néts. Saba nova que et fa sentir gairebé immortal.
    I també s’ha de dir, veient com va aquest món que tenim mig destrossat, un se sent un pèl angoixat respecte al futur que els tocarà viure. Però, l’alegria del moment referma l’optimisme, no trobes?

    Gràcies per aquest regal.

    Raül

  • i és que els pares, els homes,...[Ofensiu]
    joandemataro | 07-03-2013 | Valoració: 10

    al contrari del que es pugui pensar també podem arribar a ser molt sensibles
    gràcies gemma per demotrar-ho amb aquest relat

    abraçades
    joan

  • Feia dies que no et llegia![Ofensiu]
    Annalls | 07-03-2013

    Molt bona descripció d'un part "com a de ser", amb el pare participant des el primer moment . Tendre i realista. Afortunadament les costums han canviat.
    Anna

  • Hola Gemma[Ofensiu]
    allan lee | 07-03-2013

    un relat intens i vívid que ens toca el cor a tots els què hem estat pares i mares. Realment és un instant de la vida en què tot canvia i t'omples d'un sentiment d'alegria i d'un gran desig de protecció. M'ha agradat molt.
    Una abraçada,

    a

  • Bona arribada[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-03-2013 | Valoració: 10

    El naixement i la recepció per part del pare..... sensible i tendre. Enhorabona !!!

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Foto de perfil de Gemma Matas Gustems

Gemma Matas Gustems

73 Relats

411 Comentaris

89253 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Com m’imagino que tots els que som relataires, m’agrada molt escriure, cada vegada més i valoro molt els comentaris que vaig rebent.

​L'opinió del companys ajuda a anar aprenent, a corregir errades de narrativa on et pots haver confós, a reflexionar i a desenvolupar la imaginació, així com també és molt interessant llegir relats que vas trobant aquí i allà, anar ampliant el cercle de coneixença de relataires i descobrir cada cop més el gran món ​que ens ofereix​ la literatura.

Estic molt contenta de formar part de RELATS EN CATALÀ, crec que és una web molt important per tots els que ens agrada escriure i que no ho fem per l’afany material de guanyar-hi diners.

Us passo el meu correu per si algú de vosaltres vol tenir un contacte més directe:

gemmamatas.50@gmail.com

També us passo el meu bloc, molt senzill, però és on vaig reunint tots els meus escrits, siguin els passats a RC o d'altres.​

http://gemmamatas.blogspot.com