FORCES VIVES. Dos reptes seguits, dialogats i carnosos. O com una bacora sola no fa Sant Joan ni una oronella perduda ntrenta-vuit graus em desfaig i m'esvaeix, neurones derretides

Crec, de debò, que són dues petites joies aquests dos reptes. Tenen una alta dosi d'ironia, frescor, agilitat i crítica que fa que es llegeixin d'una tirada i a més estan molt ben escrits amb aquest llenguatge teu ric i escaient.

Bon dia rnbonet!

Déu-ni-do, amb l'Antònia... Aquí ens ofereixes 2 relats-històries ben escrits/es, irònics i un xic picants; com és habitual en la teva prosa. Però l'Antònia pot donar molt de sí, doncs té possibilitats d'ampliar-se el desenllaç -si més no- amb el batlle i/o amb altres personatges (ficticis o reals) que vagi coneguen o puguin aparèixer en la seva vida. L'esdevenidor promet l'imprevisible... O no? Bones forces vives!
Bé, és un plaer llegir-te...

Bon estiu i molta salut i molta rebolica, com dius!

PS. En quan als indicis de "L'Être et le néant", de Jean-Paul Sartre , hauré de reflexionar-hi amb el que em dius. De moment, no hi trobo massa relació... De totes maneres, moltes gràcies per les teves paraules!

"Sous la forme la plus brute et la plus consensuelle, on doit admettre qu'il y a de l'être. Mais cette intuition sans véritable contenu donne lieu à des interprétations très différentes. Le caractère immédiat et vague de cette intuition est ainsi très proche du néant, et il a été très diversement apprécié, soit comme intuition de l'infini, soit comme point de départ absolu de la pensée, ou comme pure illusion ; l'indétermination de l'être est parfois valorisée en elle-même, comme dans la philosophie arabe (cf)".

i ja veus si he de plegar que no sé ni com funciona això d'internet... diuen en espanyol que "zapatero a tus zapatos" (he repetit el comentari tres vegades).
Salut!

Avui t'he descobert i sembla que tindré feina per una bona estona... Dic que plego perquè davant del teu verb àgil, punyent i sempre amable els "lletraferits de poca volada", no tenim res més a fer que llegir als que, com tu, ho foten tant bé.
Des de la València del nord, una gran abraçada... vaig a continuar llegint-te. Salut!

Avui t'he descobert i sembla que tindré feina per una bona estona... Dic que plego perquè davant del teu verb àgil, punyent i sempre amable els "lletraferits de poca volada", no tenim res més a fer que llegir als que, com tu, ho foten tant bé.
Des de la València del nord, una gran abraçada... vaig a continuar llegint-te. Salut!

Avui t'he descobert i sembla que tindré feina per una bona estona... Dic que plego perquè davant del teu verb àgil, punyent i sempre amable els "lletraferits de poca volada", no tenim res més a fer que llegir als que, com tu, ho foten tant bé.
Des de la València del nord, una gran abraçada... vaig a continuar llegint-te. Salut!

Avui t'he descobert i sembla que tindré feina per una bona estona... Dic que plego perquè davant del teu verb àgil, punyent i sempre amable els "lletraferits de poca volada", no tenim res més a fer que llegir als que, com tu, ho foten tant bé.
Des de la València del nord, una gran abraçada... vaig a continuar llegint-te. Salut!

"Dos reptes seguits, dialogats i carnosos": una introducció que no podria descriure ni plasmar millor el contingut dels dos relats.

Vivències d'una dona plena de picardia. Converses amb homes de poder que, a l'hora de la veritat, no saben com exercir (o sí). Un relat ple de força (deixant de banda valoracions ètiques i morals).

La protagonista per si sola, tot i la breu descripció i la conversa en pinzellades, seria suficient per posar les bases d'una novel·la curta o d'una història llarga. Els dos "reptes" es presenten com escenes plenes de vida que es podrien reproduir fins a l'eternitat amb un simple joc de personatges.

Un text fresc (mai més ben dit) en què l'única peça que grinyola, des del meu punt de vista subjectiu, és, precisament, el format de "repte": massa poques paraules per unes escenes que podrien ocupar, ben treballades, unes quantes pàgines en lletra menuda.

Fins aquí el comentari. A partir d'aquí, donar-te les gràcies per haver estat el primer a oferir-te com a voluntari per una idea que vol germinar a la web aquest estiu.

La teva tasca? Simplement, seguir les instruccions que trobaràs a continuació.

MOLTES GRÀCIES!!

EmmaThessaM

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

L'ingredient picant ,que sempre s'agraeix en els teus relats sobre l'esglèsia i la política, fan d'aquests reptes dos "divertimento".
Ben escrits i ben duts fins al final, sorprenent al lector i provocant la tan sana rialla.
El primer, per a mi, era un repte guanyador...

Una abraçada amic,

angie

Sembla que tenen més resistència els polítics que el clero, eh! M'hagués jugat els anys a que era al revés !!

Dos caramelets de llimona aquests reptes, com ens tens acostumats, divertits, entretinguts, ben portats i que ens deixen amb un gustet picant i un somriure a la boca, que segur que és el que vols. Fantàstic l'acabament del primer, resulta que mossèn Macià era un perfeccionista, eh....!! Molt bona aquesta!!

Una abraçada, amic!

Caram amb l'Antonia, aquesta farà cuartus ....
Molt divertits (com sempre) sobre tot el primer ...