Fent camí

Un bell poema que ens parla de la necessitat de caminar per la vida, de l'obligació de fer-hi camí, sense aturar-nos davant dels obstacles. Són versos molt bells i encoratjadors, plens d'il·lusió, tot i que també em sembla detectar-hi un xic de melanconia. De fet, però, la vida és això, una munió de sentiments paradoxals que viuen dins nostre.

Una abraçada, Montserrat; em va agradar molt tornar-te a veure.

Pilar

Tot el que dius en aquets poema és cert!
M'ha agradat molt.
una besada:)

...tota plana passa a costeruda".
que cert! però suposo que la gràcia de la vida és aprendre a avançar quan les linies deixen de ser rectes i els plans comencen a fer pujada.
m'agrada :)

A cada pas que qui el llegeixi doni per aquest poema, a cada vers, s’intueix que el “fer camí” de l’autora és un avanç reflexiu, que observa tots els elements que primer són davant, després al costat, per quedar més tard enrere...
Al menys, a mi m’ho ha semblat així.

M’alegra haver coincidit amb tu en algunes d’aquestes etapes que composen la vida, i haver compartit moments, i mots plens de significat.
També em va alegrar rebre el teu missatge, el qual, entre d’altres coses, m’ha estimulat per tornar a passar per RC.

T’envio una càlida abraçada, la primera ( però espero de tot cor que no serà la darrera! ) d’aquesta tardor,
Unaquimera

però com bé dius viure el present, malgastem massa temps pensant en un passat inalterable i en un futur imprevisible

moltíssimes gràcies pel teu contacte tan amable
fins aviat, una abraçada des de mataró
joan

Caminar amb la teva mà i gaudir el present. Hi ha quelcom de millor? No. Retrat fantàstic d'una declaració, d'un estat d'ànim, d'una sensació i d'una realitat que cal llegir de tant en tant. Si ens aixequem ben, ben, ben d'hora serem capaços de tot. Una abraçada.

aleix

El camí, esborrat per tantes passes, torna a fer-se ruta de la mà de la persona estimada. Tot allò que s'ha esvanit en el passat, es dibuixa amb colors nous, amb noves ànsies, amb alegria i amb fe en un futur feliç i benevolent.
Molt bon poema, Naiade, tens sensibilitat i bona mà per la poesia.

És un relat ple d'una tranquil·la melancolia. Cosa curiosa donat que parles, basicament del present i el futur. Saudades del futur, això és exactament el que m'ha inspirat el teu text.

Salutacions.