Fairplay

"No trencar un pacte diabòlic contret,
a canvi de
poder seguir mirant-te
amb ulls de son de nits sense fi,
...
a canvi de
poder seguir ofegant-me
en el teu aire fresc,
...
a canvi de
poder seguir sentint-me
presonera blanca dels teus dits
..."

T'he "repoemat" els versos que m'han semblat més impactants d'aquest bell poema de mútua submissió a uns plaers anhelats que s'acaben quedant en això, en un anhel, en un somni impossible de dur a terme completament. Ja se sap, un joc és un joc i les regles s'han de complir... És el "fair play".

M'agrada la dedicatòria de la introducció, desenvolupada en aquests versos suaus i flonjos que van desvetllant una passió inconfessable que es veu obligada a romandre a l'ombra...

Un altre poema dels teus, suggerent i expressat amb una delicada sensualitat. Molt rebé!

Una abraçada, gypsy.

de donar-ho tot per res o tal vegada per tot, o no sé que he donat... m'emporta inseguritat i un negit fort que és calma quan acaricies la pell en aquella nit.
un peto de vidre!!

Nits que t'omplirant a vessar de tot el que el teu jo més salvatge desitja i tot el que el teu cor tendre plasma amb aquest poema.

Ptons

Seducció, entrega i comiat. Tot servit en versos mesuradament apassionats, assumint l'adéu en virtut d'un pacte misteriós.

M'agraden les descripcions tenses i curtes, "mirada blava, somriure indecent", "efímer desconegut, fugaç com un estel".

Una abraçada

sentir-nos vulnerables a un gest, a una mirada, a unes mans, a un bes... qualsevol pacte que ens assegure aquesta fragilitat és, per mi, més que diabòlic, una gràcia.
Desitge que el teu pacte no siga ni somni ni quinera, que siga al teu abast i a tocar de llavis, tothora i per sempre, sense esgotar-se ni marcir.

Un bes, gitanne.

generar un cel

Un joc d'amor i passió explicat des d'un dels possibles punts de vista. Un joc que a més ens mena vers un passat en el qual s'esdevingué un pacte diabòlic.

Però el que marca el poema és el joc de seducció que s'inicia amb la mirada i que es va mostrant vers a vers, fins que l'amant marxa.

Fins la propera,

LLIBRE

Un poema que descriu la passió, amb tot el que aquesta té d'indescriptible...
Un amor salvatge i cru... jo diria que com una fruita d'estiu, tan fresca que no pots resistir-hi la seua atracció (una bresquilla potser?). T'ho dic perquè sé que t'agraden aquest mots valencians, però també podria ésser una pruna, o també una maduixa...
No em faces cas, són cabòries meues.
Una forta abraçada!
...I molta sort al concurs.

FRANCESC

l'amor i la passió creixen precisament quan pretenem frenar-los i posar-hi l'equilibri que ens convé. I penso que encara més quan algú va i ve, malgrat els pactes.
Un poema clar, transparent i fresc. Descrius molt bé les sensacions "mirada blava, somriure indecent".
Una abraçada fen forta, gypsy

Impossible no dir-te abans de marxar, que el teu relat és diabòlicament fresc i entremaliat.


Boig per tu