Cercador
Evasió
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Fujo amb la lluna minvant, em perdo per la línia amb relleus de les seves suaus corbes.
M'escapo per les finestres dels meus ulls, per endinsar-me en els braços enigmàtics d'aquesta freda nit de novembre.
La lluna avui és d'un groc ataronjat, lleument daurada i punxeguda. Em recorda a la tallada perfecta d'un sol sense flames que es deixa mirar a la cara.
Crec que mai l'havia vist tan estranyament acolorida i en mirar-la fixament, sembla cridar-me com a una criatura més que habita entre les penombres.
Just en aquest precís moment en que jo també em sento escapçada i només em queda una fracció plena de dubtes i melangia...
L'altra part del meu jo s'ha eclipsat, retallada pels petits paranys de cada dia, per aquesta continuada cursa d'obstacles i ara mateix no encerto a trobar el seu rastre.
Aquell enorme estel que sempre acompanya a la lluna, parpelleja els seus propis somnis; batecs d'anhels, cants i remors amagades que sempre sento propers. Ara, però m'encomana una estranya tristesa, al sentir el seu reflex llunyà i inabastable.
He deixat de plorar per tot allò que se m'escapa de les mans, per tot el que no arribo a poder explicar i comprendre.
Les llàgrimes rodolen perdudes en l'obscura profunditat del meu cor, mentre fujo agafada de la mà de la nit.
Negre sobre fosc, impotència sobre misteri...
Tot s'escampa en la més homogènia de les mescles, sense deixar petjades que dibuixin un camí de tornada.
S'ha quedat a terra el meu cos buit però tebi, amb els batecs monòtons i la pell endormiscada, mentre el meu esperit ressegueix les planaries del cel monocrom que m'acull.
L'abraçada solitària de la nit no tanca cap cercle, no fa preguntes, no espera res.
Només dóna refugi a la meva etèria presència, sense reclamar rostre ni ornaments.
Res em vol prendre, res em demana, respecta el meu silenci...
Sento que no cal explicacions, ni somriures, ni confidències, ni promeses.
No pronuncio cap paraula, només em deixo anar entre els seus braços sense principi ni fi. Giravolto lentament en espiral, ingràvida i fugaç, mentre els pensaments s'alliberen rodolant en una suau caiguda que només puc pressentir.
Mans d'atzabeja pinten l'absència de llum amb l'esperit de les ombres, copsant de nou la lluïssor i els sentit de tots els colors possibles. Els seus dits tenen l'encís de l'amalgama de totes les forces i el beuratge de la unió de totes les sensacions.
Fujo de tot i me'n vaig molt lluny, necessito escapar d'aquest cor que m'empresona.
I ara l'obscuritat i jo som una mateixa cosa. Les llàgrimes s'eixuguen xuclades per milers d'estels i en el silenci s'arrauleixen amoroses les més belles melodies i el sentit de les paraules.
Tornaré com sempre per senders distints, amb els ulls clucs i l'ànima dolçament segellada...
Comentaris
-
Evadir-se....[Ofensiu]mistika | 05-12-2005 | Valoració: 10
Hola Rosa!!
Feia temps que no et comentava! Ho sento però és que he stat molt enfeinada.
Akest relat és presiós de veritat. Ja m'agradaria a mi poder-me evadir-me d'aquesta manera algun kop. Que la Lluna em cridès i barreujar-me amb la nit.
Enhorabona! -
fugir...[Ofensiu]Capdelin | 24-11-2005
córrer, deixar l'eterna seguretat de la vida que se sap ja ben apresa, suar, patir, dubtar, canviar de pell com serpents, alliberar-se de massa records, de sediments fòssils, plorar... i tornar, tornar, tornar amb les butxaques buides com un nen que tot ho comença a aprendre de nou... set vides té el gat!
una abraçada! -
sense corbes...[Ofensiu]fotas | 22-11-2005
Tots fugim de tot. I després tornem. És la sínia caòtica i imprescindible a la
que estem encadenats. Volem i no volem. Lluitem i ens entreguem. Sense corbes, el camí seria absurd.
Magnífica dosi de sensibilitat.
pd: gràcies pels teus comentaris.
-
sublim, com sempre...[Ofensiu]quetzcoatl | 12-11-2005 | Valoració: 10
Hola Rosa! Com estàs?
Celebro que t'agradés la primera part de "l'urpa del felí", del que n'acabo de penjar una segona part i alguna explicació sobre els noms que hi empro.
En aquesta segona part, encara més que en la primera, hi haurà una estranya evasió, però amb companyia. Al final, veuràs que s'anuncia l'aparició d'una amiga comuna (protagonista de la tercera part), que és també la teva guia en aquesta evasió personal.
El teu relat ple de poesia m'ha dut per camins eteris, per espirals de nit que semblen gronxar-nos cap a l'interior de nosaltres mateixos. M'agrada que siguis una persona tan espiritual; em sembla que percebem la natura d'una manera molt semblant.
T'envio una abraçada molt gran,
m -
m'ha agradat molt[Ofensiu]Berenice | 11-11-2005
és un relat que recull moltes paraules de les que tinc o tindria a la meua "col.lecció".. m'agrada els mots que tries, que gairebé creen ambient per si sols..
m'agrada la poesia de les sensacions i els mots especials, sense rimes feixugues que l'encorsetin..
:)
me l'afegeixo als preferits per quan necessiti nous mots per als meus somnis!
un petonet -
m'ha agradat molt[Ofensiu]Berenice | 11-11-2005
és un relat que recull moltes paraules de les que tinc o tindria a la meua "col.lecció".. m'agrada els mots que tries, que gairebé creen ambient per si sols..
m'agrada la poesia de les sensacions i els mots especials, sense rimes feixugues que l'encorsetin..
:)
me l'afegeixo als preferits per quan necessiti nous mots per als meus somnis!
un petonet -
prosa poètica![Ofensiu]llu6na6 | 11-11-2005 | Valoració: 10
gràcies ROSASAP pels teus comentaris plens de bondadosa comprensió i d'una dolcesa infinita.
Si vols que t'enviï el meu llibret de poemes, m'envies la teva adreça per mail
tserramia@menta.net i el rebràs per Nadal com un regal més.
Aquest relat, segons la meva modesta opinió és, prosa poètica.
És un relat intimista ple de força i de suaviata alhora.
Ens endinses en el teu món subterrani on suren els teus tresors més preuats.
La lluna és la imatge, potser, de l'altre jo que ens interroga i il.lumina a la vegada.
M'ha agradat molt! Una abraçada molt dolça des del fons del cor. -
Escrivint...[Ofensiu]rnbonet | 10-11-2005 | Valoració: 10
...en "renglons llargs", el teu llenguatge sona diferent... La música que escolte esdevé un poc més barroca..., més... juganera?
Eixa és la impressió, i així la faig constar. Segueix agradant-me, però.
Salut i rebolica, xiqueta!
Valoració mitja: 10
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
645262 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")