Espurnes a les mans

Té molta rítmica, i m'ha agradat molt perquè expresses sensacions molt boniques
i amb molts sentiments, expresses meravellosament un amor ple de sensibilitat.
Gràcies pel teu comentari al meu poema. Encara que no ens coneixem puguen ser
amics per internet, Ets als meus preferits. Un gran salut. Rafael Molero

M'havia en-descuidat de la "nota". Devia estar nerviosa...heheheh

...tu si que t'expresses bé. Als preferits de ple ,i et penso llegir més ... No entenc la mirada i la pell de llimona!!? M'ho expliques?
Tens un gran talent !!! Som de la mateixa quinta !! Jo maig .
Anna

i si vols veure fogueres, aquí a mataró fan una espectacular al carrer sant joan a tocar de la platja, estàs convidat per a l'any vinent !

una abraçada
joan

Sensacions a flor de pell i flaixos que els ulls de la ment recorden vers a vers, con un “dejà-vu” que la memòria retè en algun racó especial, d’on sovint. vessen espurnes que il•luminen escenes viscudes, somiades, imaginades, vistes, llegides, versades, ...

I llegint els teus versos m’arriba, irresistible, la temptació de deixar-me anar!

T’envio una abraçada i et desitjo un feliç estiu, ple d’espurnes de les bones,
Unaquimera

Gràcies per les teves paraules,
els teus poemes sempre em deixen sense, són genials.

d'uns versos que al llegir-los commouen delitosament i delicadament, el cor i la imaginació, desperten els sentits i els sentiments.
Enhorabona
Avant , sempre avant!

Has posat tots els sentits en els sentits, els del desig, de l'emoció, dels instints, de l'amor... i un esclat d'espurnes i guspires han fet vibrar tot el cos per la part sensible de la punta dels dits.
Un poema que expressa el que sents sense concessions, en estat pur, verge.
M’ha agradat
Una abraçada
Joanalvol

Un poema magnífic Aleix. Enhorabona per aquest do que et permet transmetre aquest mar de sensacions i desitjos. Sobren les paraules... ja ho has dit tot.
Un plaer llegir-te de nou.

Aleix, després d' altres comentaristes tan commoguts com jo mateixa. Tens una sensibilitat molt especial, si per especial volem dir original, inquietant a estones, delicadíssima. Jo penso que la sensibilitat d'olors o de tacte tenen una gamma tan extensa que no la podem ni imaginar. Aquest poema ens regala l'escletxa per on podem comprendre, una mica, la subtilesa dels grans goigs, d'allò que es tramet cos a cos, aquelles espurnes de bellesa que ens estan vedades la major part de la nostra vida. La meva admiració més gran,

a

Aquesta sensibilitat exquisida que mostres, aquesta concentració del desig i el gaudi a la punta dels dits, esdevingut efecte col•lateral de la teva discapacitat, t’eleva pel damunt de nosaltres, pobres mortals, condemnats a desconèixer tota la magnitud que atresora el tacte.
Sort que tu ens obres l’esperit i, per un moment, ens regales el teu mestratge.

M'ha despertat la pell i els dits, adormits com els tinc, amb tanta subtilesa! M'ha agradat reviure el meu propi erotisme a través dels teus mots i imatges. Moltes felicitats pel poema, realment és fantàstic llegir-te :) i gràcies per la generositat que desprèns i l'atenció que ens regales.
Abraçada, company!

i ells ressegueixen tot el cos desitjat amb tacte de vellut. I també amb impaciència, perquè el desig demana immediatesa. La roba va deixant rastre del camí emprat perquè fa nosa a la pell, que demana una comunió amb l'altra pell.
Què meravellós és el desig! És el goig més esperat i el sentiment que duu a la bogeria.

Un magnífic poema, Aleix. Jo ja no escric poemes com aquest, però m'encanta llegir-los i recordar que també a mi el desig em va atrapar i també em va bategar el cor bojament amb el tacte d'unes mans vellutades.

Gràcies per fer-m'ho recordar

Tens algo que no sabria discriure, una sensibilitat, una frescura, una manera de transmetre que em posa la pell de gallina. Em quedo amb aquest vers " la pell escolta les línies que la vesteixen i es fon..." és massa genial!

Moltes gràcies pels teus comentaris, realment sempre em treuen un somriure. Tens la capacitat de llegir més enllà de les meves paraules (jo, poc a poc també de les teves i et vaig coneixent o si més no intento crear la teva persona en el meu cap).

Sí realment m'agrada molt passejar-me per la rambla fins al mar, i a la tornada passar pel "Tio Che" i comprar-me una orxata! jeje

Records veí!

com el teu contacte i els teus comentaris tan amables aleix
tu també ets una espurna a RC

una abraçada
joan

peciós, Aleix.., preciós!!!

Espunes a les mans...........i al cor....i a la ment......

gràcies pel teu generós comentari..Una gran, immensa abraçada.................

Bellesa pura que surt del llapis al paper amb uns mots tan delicats
i unes guspires que acaricien.
Una abraçada
Josep

es parla amb paraules plenes de bellesa, com és el cas del teu poema Aleix, és quan agafa la categoria que es mereix... gràcies per la lliçó.

abraçades
joan