Errors que és converteixen en somriures

Avui m'he adonat d'una cosa, que hi ha coses en la meva vida que han camvat, però que en la dels altres sgueixen sent exactament igual que en un passat llunyà.
Jo veia aquesta lluita des d'una manera obscura, sense solució. Em tancava dins la meva habitació i plorava aquelles llàgrimes que em van ajudar a superar-ho. I tu no feies res per remediar-ho.

Ara ens hem tornat a veure les cares, he camviat, ho reconec, m'he fet forta. Noto com en la teva cara i en els teus actes res ha camviat. Et dic que si, si, vaig plorar, però m'ha servit com a venjança, una lenta i complaedora venjança. No et vull fer sofrir, no soc tan dolenta com per fer-te això, adamés, no hi guanyaria res.
Aquelles llàgrimes eren doloroses, segur que ho vares veure, però no m'anapanadesc de cap d'elles. Elles m'han ajudat, m'han reconvertit dràsticament.
Saps el que vull? Com que estic ben segura de que tu no camviaràs mai, et dic que pots fer el que vulguis amb mi. No m'afecta, no t'estimo, no t'odii, no ploro, només som un al.lota que se'n riu dels seus pròpis errors. Perdona si m'enfoto de tu en la teva cara. És tan fàcil, només sonriu.