Eren dos joves enamorats..

Dos joves enamorats sobre l'any 1943 passejant pel voltant de la Seu de Palma.
Rient i agafats de la mà van, com a nens petits, feliços per res i per tot alhora. No parlen de sentiments, pareix ser un tema tabú per ambdos però encara no ho saben.
Ell està promès amb una altra dona, més rica que la que està agafant amb fermesa ara la seva mà. Ella no sap res de tot això, però és feliç.

Ell sap que la relació amb la Margalida no és possible però continua callant la cruesa de la veritat oculta dins seu.

Dos joves enamorats volten i volten pels carrers de Mallorca.
Avui no són matrimoni, mai ho van ser. Na Margalida va saber que ell es casaria i no va voler tornar a veure'l.
No, avui no són matrimoni. Ara ella està casada i enamorada en la vellesa més bonica que hi pot haver.

I, somrient, amb la mà al cor, em conta tota aquesta història a mi, la seva neta. Diu que aquesta història és la més bonica que recorda de la seva joventut i que sovint pensa amb ell,malgrat les llàgrimes que degué plorar . Pensa en si és viu o si és mort. Qui sap.. diu. Potser mai ho sabrà

Ara sé perquè diuen que els bons records segueixen sempre vius dins els nostres cors. I sé que la meva padrina mai oblidarà els seus intensos ulls marrons i el seu somriure tímidament girat cap al costat esquerre.