Entre l'ahir i l'avui

Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat
Ahir duia el pes d’un infant a les entranyes,
avui porta el pes d’un cos vell a les espatlles.

Ahir sentia un plor que esquinçava el tel de la vida,
avui sent un lament que omple el buit de cada dia.

Ahir veia el somriure dibuixat en un rostre de pell fina,
avui veu el sofriment reflectit en un esguard que ja no mira.

Ahir sentia el batec d’un cor que tot just despertava,
avui sent el sofrimet callat d’una ànima que s’apaga.

Comentaris

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Sol_ixent | 13-08-2014 | Valoració: 10

    Un poema que desprèn bellesa i tristesa a parts iguals.
    Sublim i molt ben escrit, un 10!

    Sol_ixent

  • Concreció de vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-08-2014 | Valoració: 10

    Un bellíssim poema, on es reflecteix tota la vida, on es concreta el pas del temps. Ahir i avui, infantesa i vellesa unides per la lletra. M'alegra llegir de nou coses teves. Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: