Morir

Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat
Sento la fiblada dels records amargs que la vida m’ha clavat a dintre l’ànima.
Sento el consol dels bons moments que la memòria ha tingut cura de guardar-me.
Sento el pes de l’estimació que els anys m’han posat als fons del cor.

Sento la mà de la vellesa que em va apartant de tot allò que estimo.
Sento el frec de la malaltia despietada que, lentament, va despullant-me el cos.
Sento, ara, fondre’m en uns braços amorosos que feia tepms que ja esperava.

Comentaris

  • magalo | 08-11-2013

    A mi m'ha semblat un morir molt ple de vida. M'ha agrada com s'expliquen les teves paraules. És ple de sensibilitat.

    petons
    Marta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: