Morir

Sento la fiblada dels records amargs que la vida m’ha clavat a dintre l’ànima.
Sento el consol dels bons moments que la memòria ha tingut cura de guardar-me.
Sento el pes de l’estimació que els anys m’han posat als fons del cor.

Sento la mà de la vellesa que em va apartant de tot allò que estimo.
Sento el frec de la malaltia despietada que, lentament, va despullant-me el cos.
Sento, ara, fondre’m en uns braços amorosos que feia tepms que ja esperava.