Mª Lluïsa Vidal Salvat

27 Relats, 33 Comentaris
17776 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95

Últims relats de Mª Lluïsa Vidal Salvat

Últims comentaris de l'autor

  • Mira al teu voltant, potser hi ha molta gent a qui, potser, podries oferir el teu ajut... Segur que, si ho fessis, ja no et sentiries tan perduda!

    Prova d'ajudar o fer companyia a algú, és fantàstic!

    Una abraçada.

    Mª Lluïsa

  • Mª Lluïsa Vidal Salvat | 21-12-2013 | Valoració: 10

    Enllaçant imaginació i paraules construeixes aquest poema tan bell i original.
    Molt bonic!
    També una abraçada per a tu.
    Bon Nadal!, Encarna.

  • Mª Lluïsa Vidal Salvat | 16-12-2013 | Valoració: 9

    Realment tal com és. Però no tal com hauria de ser...
    Sí, la gent entra i surt de les botigues cercant aquell regal que, potser, haurà d'omplir un buit emocional... o substituïr una abraçada, que no se sap donar... o dissimular un oblit, tan sols perquè és Nadal.
    Tal com dius, regalar un somriure, una abraçada, un gest sincer..., és gratuït i gratificant.

  • Mª Lluïsa Vidal Salvat | 09-11-2013 | Valoració: 8

    Hola.
    Crec que sí, que tens la resposta. Tu mateix ho dius: gaudir de les petites coses. I, també potser, canviar la primera frase per: " Avui podia haver estat una mica millor"?
    Dia a dia, tots n'anem aprenem.
    Espero poder compartir altres relats teus.

    Ànims.

    Mª Lluïsa

  • Mª Lluïsa Vidal Salvat | 18-09-2013 | Valoració: 9

    Quina pèrdua de temps, i de vida, els homes que es preocupen, exageradament, per la seva imatge quan hi han tans altres valors i qualitats que els ferien ser més atractius...
    Completament d'acord. A mi tampoc m'agarden.
    Mª Lluïsa

  • El silenci i la solitud poden ser, de vegades, les millors companyies.

    Mª Lluïsa

  • Mª Lluïsa Vidal Salvat | 03-07-2013 | Valoració: 9

    És la teva, una llarga reflexió sobre l'estimació, o dir t'estimo... Peró, sí, tens tota la raó. Avui no ens escoltem els uns als altres. De vegades potser no ens n'adonem quan l'altre ens dòna, en parules o simplement en un gest, un trosset d'estimació, ens diu T'ESTIMO...
    Cal saber escoltar.
    Cordialment.
    Mª Lluïsa

  • Mª Lluïsa Vidal Salvat | 28-04-2013 | Valoració: 9

    Sí, hi som nosaltres, els que farem que "el cant torni a les paraules"... els que sí que escoltarem "els cants dels ocells i els seus missatges". Perquè tu, tots nosaltres, amb la poesia, rescatarem tota la bellesa que hi resta en aquesta societat...
    Una poesia llarga, plena de contingut.
    Molt bé!
    Mª Lluïsa

  • Mª Lluïsa Vidal Salvat | 23-04-2013 | Valoració: 10

    Una bonica rosa en forma de poema... Molt bonic!

    Feliç diada.

    Mª Lluïsa

  • Mª Lluïsa Vidal Salvat | 22-04-2013 | Valoració: 9

    Molt bé, Marteta.
    Curt i precís. I preciós: sospirant, dibuixes somnis.
    Segueix somiant... De vegades és l'únic que podem fer.

    Mª Lluïsa

  • Mª Lluïsa Vidal Salvat | 18-04-2013 | Valoració: 9

    Comparteixo la bella descripció, que en fas de LA MAR... A mi també em fascina la seva mirada d'aigua escumejant...
    M'ha agradat, aixó "plena de llibertat i esclava del teu destí"... potser com nosaltres, que anem a la deriva...?

    Que la Literatura ens acompanyi, sempre, en el nostre navegar!

    Mª Lluïsa

  • Mª Lluïsa Vidal Salvat | 29-03-2013 | Valoració: 8

    Belles paraules, per a definir el sufirmnet del cos, i el de l'ànima, que l'iguala amb el CRUCIFICAT: tenim el sofriment de persones estimades, sovint, tant a la vora!... "immòbil sofriment del cor i de la ment!".
    Preciós.

  • Mª Lluïsa Vidal Salvat | 01-11-2012 | Valoració: 7

    És cert el que dius. La mort ha d'esser un gest, una mirada, un pensament... A mi m'agrada pensar-hi, en la mort, peró no amb por. El que em fa por és el patiment. Peró sí, cal, sobretot, pensar i disfrutar de la vida!
    Bonic i original el teu relat.