Cercador
VENT
Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat- Compartir:
Els núvols volaven tan ràpids que semblaven animals esfilagarsats envestint-se pel cel.
Corrien, s’eixamplaven i es trencaven per agafar noves formes. En pocs moments, el cel s’anava transformant, transfigurant, tornassolant. Els colors s’anaven incrementant i intensificant: grisos, blaus, ataronjats... tots resplendents, il•luminats per un sol, de tardor, que reflectia els seus últims raigs per sobre la carena de muntanyes per on, com una brasa encesa, havia davallat.
I el cel s’anà enfosquint.
I envermellint. Cada vegada més, com si un gran foc cremés aquells cims que esclataven de llum. Un foc que s'apagà ràpidament amb les gotes plenes de foscor d’una altra nit ventosa.
Corrien, s’eixamplaven i es trencaven per agafar noves formes. En pocs moments, el cel s’anava transformant, transfigurant, tornassolant. Els colors s’anaven incrementant i intensificant: grisos, blaus, ataronjats... tots resplendents, il•luminats per un sol, de tardor, que reflectia els seus últims raigs per sobre la carena de muntanyes per on, com una brasa encesa, havia davallat.
I el cel s’anà enfosquint.
I envermellint. Cada vegada més, com si un gran foc cremés aquells cims que esclataven de llum. Un foc que s'apagà ràpidament amb les gotes plenes de foscor d’una altra nit ventosa.