Jo també sóc un soldat

Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat
Que bé, vaig pensar, jo també sóc un soldat!
Ho vaig pensar, satisfeta, en sentir una veu que proclamava que nosaltres, els catalans, tenim un exèrcit que es diu Cultura. I que els soldats d’aquest exèrcit són els professors, els escriptors, els poetes...
Penso que tothom qui és capaç de lluitar per les seves idees, les que siguin, amb les armes de les lletres i les paraules és capaç de guanyar tots els combats. Que tothom qui és capaç d’il•lusionar-se fa possible els seus somnis. I que el somnis, com els núvols, traspassen les fronteres de la incomprensió i de la discòrdia, i arriben lluny, molt lluny, fins a acaronar el cim que s’anomena Pau i Llibertat.
I ahir a la nit, al concert del Camp Nou, vaig saber, potser com molts d'altres, que jo també sóc un soldat. Que empunyant els mots jo també lluito per la Llibertat.
I per això em vaig sentir feliç de ser-hi.

Comentaris

  • coincideixo mª lluïsa amb tot el que dius i [Ofensiu]
    joandemataro | 06-07-2013 | Valoració: 10

    i participo de la teva felicitat

    és una batalla que guanyarem, no ho dubtis !

    joan