Conversa amb les estrelles

Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat
El mar havia enfonsat els plors
i alguna llàgrima surava, encara, entre les perles d’escuma.
La platja havia enterrat el dolor
i el sofriment de tantes mares es guardava, també, escampat sota la sorra.

Us miro, estrelles, ara que la nit és clara i lluminosa,
perquè voldria que m’expliquéssiu tot allò que vàreu veure, que vàreu sentir...
Que m’expliquéssiu la llarga història d’aquelles nits tan fredes. D'aquells exiliats que, refugiats vora la platja d’Argelers, perderen les esperances i la vida.

Però tan sols m’arriba el so de les onades, com un lament del passat,
i el glaçat silenci d’un guspireig llunyà.

Però veig, en aquells ulls del cel que em miren,
l'egaurd d'aquells infants que, vora la platja d'Argelers, per sempre s'apagà.

Comentaris

  • El parlar del cel[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 04-07-2013 | Valoració: 10

    Parlar amb el cel és tota una experiència vital de primera. I si allà dalt hi ha unes estrelles ben lluminoses la conversa serà especial. La nit acompanya aquesta especialitat personal i sensitiva. Un magnífic poema de reflexió, història i sentiment de vida malgrat tot. Preciós. Una abraçada.

    Aleix

  • Si els...[Ofensiu]
    AVERROIS | 03-07-2013 | Valoració: 10

    ...estels ens poguessin explicar el que han vist, ens adonaríem encara més del petits que som. Quantes persones han mirat al cel buscant una resposta.
    Una abraçada.

  • Un poema amb qualitat [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 03-07-2013 | Valoració: 10

    Molt bé Maria LLuïssa, és un poema preciós, amb les seues perles i amb un amor
    molt profund. Enhorabona. Tens un estil molt bo. M'encanta. Un salut d'un principiant
    a la poesia. Sóc Rafael Molero Cruz.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: