Ratlles de llum

Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat
Ratlles de llum,
enmig d’aigües de plata,
llueixen silents
damunt d’unes onades
que es gronxen en el temps.

Ratlles de llum,
de l’horitzó a la platja,
suren pel mar
lliscant fins a la sorra
com petits vaixells daurats.

Ratlles de llum
que sap pintar la lluna,
les nits que somriu,
rodona, blanca i clara,
quan la festeja l’estiu.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: