VIDA

Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat

El pes del temps
ens omple la mirada.
Sentim recança
de tot el que s’acaba,
de tot el que s’apaga.

potser molt enllà,
més d’on l’esguard arriba,
algú ens espera
per fer-nos companyia,
per dar-nos un nou dia.


Cada certesa
roman dins de la història
que, a poc a poc,
ha escrit la nostra vida,
ha escrit per fer memòria.

Comentaris

  • gracies[Ofensiu]
    Ona | 15-12-2015 | Valoració: 10

    Gracies pel teu comentari, potser sí que és una opció per no sentir-me tan peruda.
    M'agrada el teu relat

    MMI

  • Més enllà[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 04-04-2015 | Valoració: 10

    M'ha encantat el poema. I aquest vers, "Més enllà d'on l'esguard arriba". Ohhh quina imatge més suggerent. El camí del que no arribem a albirar més que algunes passes i que, malgrat tot, hem de caminar, no ens mostra què ens espera, ho haurem de descobrir a mida que avancem.

    Fantàstic.

    Jordi

  • iong txon | 03-04-2015

    Molt bonic!

  • preciós[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 27-03-2015 | Valoració: 10

    M' agrada molt
    Montdr

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: