En català

Un relat de: Mª Lluïsa Vidal Salvat
Parlo en català, penso en català, escric en català, canto en català, somio en català, somric en català... Simplement perquè és la llengua en que m’han fet gran, m’han educat i m’han estimat.
Perquè és la llengua que he heretat dels meus pares, dels meus avis, dels meus avantpassats... la que jo he llegat als meus fills.
I no hi haurà ningú que em robi aquest sentiment. Aquesta manera de viure, d’entendre i de veure la vida.
I no hi haurà ningú que es vulgui negar a entendre’m i a comprendre’m.
I no hi haurà ningú, vingut de fora, a qui negui la possibilitat de compartit la meva parla, la meva dansa, les meves tradicions. Perquè això haurà volgut dir que l’accepto i que l’acullo.
Perquè jo parlo, penso, escric, canto, somio, somric... i, sobretot, estimo en català.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: