Primer contacte

Un relat de: XvI

-Hola!
La veu li va arribar per l'esquena colpejant-lo de sobte de manera inesperada. La Marta va veure com aquelles amples espatlles s'eriçaven acaronades per la sorpresa; seguidament, la resta del cos, proporcionada fins a la perfecció amb aquell ample, va quedar petrificat. Ella va delectar-se contemplant la coreografia.
-Hola -va repetir.
Hauria pogut néixer un univers nou durant les mil·lèsimes eternes. Haurien pogut formular-se incomptables teories sobre el Big Bang. Res d'això va passar, en tot cas, no de manera perceptible per a una femella humana de mitjana edat i bellesa contrastada. Ell va restar dret, interromput el seu caminar vers la porta i, amb una lentitud còmoda, el seu coll va rotar fins permetre que ella creués el llindar de la seva visió.
-M'has estat mirant tota la nit -va afegir la Marta-, no m'esperava que marxessis sense dir-me res.
Ara, ell es trobava en una situació estranya. La Marta somreia davant l'atmosfera que havia creat sense planificar-la. Ell restava mig girat, aturat a pocs metres de la sortida d'aquell antre, amb tota la informació ja subministrada, i cap indici d'expressió a la seva cara; una cara proporcionada fins a la sublimació amb aquell cos. Talment una escultura d'algun geni del Renaixement.
La Marta no volia intimidar-lo, no era el seu estil. Mai havia estat una femme fatale, mai havia exercit de tigressa ni sentia cap necessitat de devorar ningú. Va sentir la seva indefectible natura dubitativa escampar-se pel seu cos que havia ignorat per un moment el seu cap i l'havia llençada contra ell.
-No volia interrompre els teus pensaments.
Les mil·lèsimes següents no eren igual de dolces. Podrien haver contemplat la destrucció de mons sencers, la desaparició de tota una cultura, una civilització. Ella va témer haver comès un error.
-Semblaves -va seguir ell dubtant, cercant les paraules sense dissimular-ho-, semblaves estar molt lluny d'aquí, no pensava ni que t'haguessis fixat en mi.
Ella va recuperar el confort robat a la nit bruta pudent d'alcohol i esquinçada pel so i la llum amb què el local intentava amagar la rutinària obra que es representava a fora, cadascú en el seu paper, cadascú la seva obra en sessió contínua de dilluns a diumenge. Enfront d'ella, aquell David la mirava afable i amb una creixent expressió de tendresa rabejant-l'hi el rostre.
La Marta va riure una descàrrega nerviosa que era habitual en ella i, tot seguit, va començar a xerrar pels descosits encadenant preguntes amb la seva particular previsió de la resposta. L'endemà, no recordaria si havien caminat junts fins a la barra o l'havia quasi arrossegat de la màniga de la seva camisa. Una camisa perfecta per a aquell coll, per a aquella nit.


El caçador d'ànimes va arribar tres hores tard a la seva cita. No li fou difícil esmunyir-se entre les ombres de la nit i apartar-se de la ciutat; el veritable atzucac havia estat separar-se d'aquell animal. Marta, es feia dir, i tenia la capacitat de sobrepassar el seu enteniment.
Va dedicar el recorregut a recordar com havia quedat embadalit mirant-la. Com havia oblidat l'objectiu de la nit, que no era altre que recollir informació per a la descripció d'aquell recòndit tercer planeta d'aquell sistema solar. Ell, l'escollit per al treball de camp en virtut de la seva experiència, perdent la concentració davant un ésser primitiu, famèlic de coneixement. Va sacsejar el cap per espolsar-se l'embriagadora imatge abans d'endinsar-se en el camuflament protector de la seva nau.
Tres hores més tard del que havia de fer-ho, segons la mesura de temps que havia adoptat en coherència amb aquell entorn hostil, va comunicar-se amb el campament base i va transmetre les dades del dia. Va obviar tot el referent a ella. El permís d'estudi antropològic del planeta deia ben clar que encara no estaven preparats per a un primer contacte.

Comentaris

  • Fabulosament escrit[Ofensiu]
    L'home sense nom | 18-01-2007

    La única pega que li posaria estilísticament (i no és tal) és una certa tendència a agradar-te massa a tu mateix. A recrear-te en alguns passatges potser una mica innecessàriament. Però com que, al meu entendre, això no llastra el desenvolupament del relat, només t'ho dic perquè ho tinguis en compte.

    Impecable, també, la descripció dels dos personatges. Ella entranyable, lluminosa. Ell, misteriís, obscur.

    En tot cas, a nivell d'estil, del millor que porto llegit en aquest web, segur.

    Una altra cosa és el tema del relat. Pel meu gust, deixa massa preguntes sense resposta (cosa que a alguns lectors els encanta però no al que et fa aquest comentari). I això del "caçador d'ànimes"? Vull dir, el nom en si em sembla fantàstic. Però gens adient amb la funció del personatge, tal com la descrius. I tot el relat en sí em deixa una sensació un tant ambigua. Vull dir... és evidentíssim que saps escriure i saps explicar històries... però... aquesta en concret? Em sembla una mic vanal. Una mica gratuita. Una mica buida. M'explico?

    Quina falta fa que sigui un extraterrestre ell? Què ens has explicat al final del relat?

    No t'ho prenguis com una crítica destructiva ni dura, perquè no ho és. Sols és que la històrie en si em sembla per sota de les possibilitats del que la escriu.

    I no tot han de ser flors i violes, no creus?

  • això, això![Ofensiu]
    mrcke | 21-11-2006 | Valoració: 9

    Continuarà? Espero que si, que s'està posant interesant...bé, ho és del principi.
    Pot ser m'equivoco, però al principi dona la sensació que el protgonista serà ell, després sembla que sigui ella i al final serà ell? o ho seran tots dos?
    Vinga va, escriu que ens hem quedat intrigats!!

  • Continuarà?[Ofensiu]
    Biel Martí | 13-04-2006

    Després que sembli una història romàntica... bé, de fet ho és, saber què és ell (el nom caçador d'animes m'agrada, sigui teu o agafat en prèstec d'algú altre), m0he quedat amb les ganes de saber què suposa trencar la norma de prohibició de contacte... L'he trobat força ben escrit, amb algunes frases molt bones.

    Biel.

l´Autor

XvI

20 Relats

90 Comentaris

49521 Lectures

Valoració de l'autor: 9.53

Biografia:
Sempre m'ha agradat llegir, i sempre m'ha agradat escriure. Abans, però, escriure havia estat un acte íntim i privat. Amb el primer relat que vaig publicar a internet vaig descobrir el plaer de ser llegit. El plaer de compartir amb el lector la construcció d'una història. Ara, malgrat que els meus relats em segueixen semblant poc dignes de ser llegits, aquest acte compartit esdevé una necessitat. Un desig d'abocar interrogants, sentiments, emocions, que acabaran barrejant-se amb els interrogants, sentiments i emocions propis de qui vulgui llegir-los i fer-los seus.

Relatsencatala m’ha regalat l’oportunitat d’enriquir-me amb els comentaris i consells d’altres lectors i autors i, tot plegat, m’ha dut a participar amb els relats “Recepta secreta” i “Qui perd paga el beure” en els reculls d’autoria compartida “relatsencatala.com versió 1.0” (Ed. La Quadriga, 2005) i “relatsencatala.com versió 2.0” (Ed. La Quadriga, 2006).

Altres bons moments viscuts:

Premi ARC-Catarsi 2011 amb "El llac Cheko"

Premi Ovelles Elèctriques.2012 (IV edició) amb “En la mesura dels possibles”.

Premi Ictineu 2013 (V edició) en la categoria de relat original en català per "El llac Cheko"

Us estaré molt agraït per qualsevol comentari que em vulgueu fer. Necessito que em critiqueu si veieu la menor esperança que amb això pugui millorar ni que sigui una mica.

També em podeu llegir a www.relateria.com

El meu mail: axlroig a gmail.com